El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha comparegut aquest dissabte a la seu de la Delegació del Govern a Ceuta després de reunir-se amb els comandaments policials responsables de l'operatiu desplegat a la ciutat autònoma. Preguntat si els serveis secrets havien advertit que podia produir-se una entrada massiva, el titular d'Interior ha estat tajant: “No, no hi ha cap informe al respecte de la situació esdevinguda”.
La resposta situa un dels focus de la crisi en la falta d'informació prèvia. Al Govern s'estén la idea que l'episodi podria haver-se minimitzat si s'hagués comptat amb dades del Centre Nacional d'Intel·ligència, el CNI, que almenys no van arribar al Ministeri de l'Interior, departament competent en la custòdia de fronteres. “Ens va agafar per sorpresa”, admeten fonts governamentals, que expliquen que a principis de setmana Interior estava concentrat en els incendis que afectaven al centre de la Península.
De un repunt migratori a una entrada massiva
Fins a l'inici de la setmana, la situació a Ceuta s'interpretava com un repunt migratori vinculat a l'arribada contínua de persones a nedar, un fenomen que ja estava tensionant el sistema d'acollida de la ciutat autònoma. Aquest context es va veure alimentat per una recent sentència del Tribunal Suprem, que va determinar que no es permeten devolucions en calent de migrants interceptats al mar, una decisió que havia generat inquietud en els responsables locals i en els serveis de frontera.
El salt es va produir dijous al migdia, quan la situació va passar d'un flux creixent a una entrada massiva de centenars de persones, primer a nedar i després també a peu, mentre els gendarmes marroquins miraven cap a un altre costat. El ministre de l'Interior ha elevat aquest dissabte la xifra d'entrades fins a unes 60.000 persones, una dimensió que va desbordar les previsions del Govern i va obligar a activar una resposta d'emergència a la frontera.
El Govern manté la confiança en Rabat
Malgrat els dubtes sobre el que ha ocorregut al costat marroquí, l'Executiu manté públicament que Marruecos ha col·laborat en tot moment. Grande-Marlaska ha insistit en aquesta línia i ha defensat que Rabat no només no és una amenaça per a Espanya, sinó un “soci autènticament fiable”.
El missatge busca preservar la relació diplomàtica amb el país veí en plena crisi, especialment en un moment en què el Govern necessita la cooperació marroquina per a les devolucions i per evitar nous episodis de pressió fronterera. Moncloa tracta de separar la gestió operativa de la frontera d'una escalada política amb Rabat, encara que aquesta posició genera recels dins d'alguns àmbits policials.
Fonts policials qüestionen la falta d'avís
Fonts policials posen en quarantena l'afirmació de Marlaska sobre la plena fiabilitat de Marroc. Un comandament de la Guàrdia Civil sosté que l'arribada d'autobusos a Fnideq, la localitat marroquina de Castillejos, havia de ser detectada per les autoritats del país veí abans que es produís l'entrada massiva a Ceuta.
La pregunta que es fan aquestes fonts és directa: si Marroc és un soci fiable, per què no va compartir aquesta informació amb Espanya. A seu judici, conèixer amb antelació aquests moviments hauria permès al Govern reforçar el dispositiu, anticipar-se a la crisi i reduir l'impacte d'una entrada que va acabar col·lapsant la ciutat autònoma.
Una crisi que obre dubtes sobre intel·ligència i coordinació
La compareixença de Marlaska deixa obertes diverses incògnites. Interior sosté que no existia cap informe que anticipés una entrada massiva d'aquesta magnitud, mentre que en el propi Govern s'admet que la crisi va sorprendre l'Executiu en una setmana marcada per l'emergència dels incendis. El debat es desplaça ara cap a la coordinació entre intel·ligència, forces de seguretat i autoritats marroquines.
La crisi de Ceuta no només ha posat a prova el control fronterer, sinó també la capacitat d'anticipació de l'Estat. La defensa pública de Marroc com a soci fiable contrasta amb els dubtes de comandaments policials que creuen que Rabat va poder conèixer abans que Espanya els moviments cap a la frontera. Aquesta tensió marcarà la lectura política d'una crisi que el Govern intenta contenir sense trencar la cooperació amb el país veí.