A Espanya no és possible organitzar, com a operador privat, un sorteig periòdic de loteria amb aposta pagada i àmbit estatal “igual” al Cuponazo, perquè aquesta activitat està jurídicament reservada a la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) i a l'ONCE. Sí que és possible, en canvi, organitzar altres jocs d'atzar (prèvies llicències sota la Llei 13/2011) o sortejos promocionals tipus “combinació aleatòria” sense recàrrec, sempre complint límits molt estrictes de joc, consum, publicitat i fiscalitat. A continuació et detallo el marc legal rellevant i quines opcions reals existeixen.

1. Reserva legal del Cuponazo i de les loteries estatals

La Llei 13/2011 de regulació del joc defineix les loteries i estableix una reserva d'activitat per a les loteries d'àmbit estatal. En el seu preàmbul i en el Títol I s'indica que:

• Les loteries d'àmbit estatal queden reservades als operadors designats per la pròpia llei.
• Aquesta reserva es concreta en la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat i l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE), sotmeses a estricte control públic.

Els Estatuts de l'ONCE, publicats per l'Ordre SCB/1240/2019, la reconeixen com a operador de joc públic i titular de diverses modalitats de loteria de la reserva estatal, els ingressos de les quals financen els seus fins socials.

El Cuponazo forma part de la modalitat “Cupó de l'ONCE”, regulada en el Reglament aprovat per la Resolució de la Secretaria d'Estat de Drets Socials de 4 d'abril de 2023 (Reglament del Cupó de l'ONCE). Aquest reglament precisa que:

• El Cupó de l'ONCE és una loteria passiva reservada a l'ONCE per la Llei 13/2011.
• Es comercialitzen tres productes: Cupó Diari, Cuponazo i Cupó de Cap de Setmana.
• Els sortejos són periòdics, amb calendari publicat al BOE i sotmesos a controls específics del Consell de Protectorat i de l'Administració.

A més, existeixen resolucions específiques sobre el Cuponazo, com la de 2014 (condicions del Cuponazo) i la seva actualització de 2012 (modificació del producte “Cuponazo”), que confirmen el seu caràcter de producte oficial de l'ONCE sota autorització estatal.

2. Pot un privat llançar un “Cuponazo” propi?

Reproduir el model del Cuponazo (loteria periòdica, de pagament, àmbit estatal i bitllets numerats amb premis elevats) xoca directament amb la reserva de la Llei 13/2011. Només SELAE i ONCE poden oferir loteries d'àmbit estatal amb aquestes característiques.

Un operador privat només tindria dues vies:

• Ser operador habilitat de joc sota la Llei 13/2011, obtenint llicències generals i singulars per a altres tipus de joc (apostes, jocs de casino, concursos, etc.), amb requisits molt exigents de solvència, control tècnic, prevenció de blanqueig, joc responsable i supervisió administrativa. La Llei 13/2011 va ser modificada en matèria de protecció de jugadors per la Llei 23/2022, reforçant obligacions de joc més segur, informació, restriccions publicitàries i protecció de menors.
• Ajustar el disseny a una rifa o sorteig d'àmbit autonòmic, sotmès a la normativa de joc de cada Comunitat Autònoma, sense envair la reserva de loteries estatals i sense presentar-se com a “loteria” d'àmbit nacional.

En tot cas, qualsevol format que en la pràctica funcioni com una loteria estatal periòdica amb preu per bitllet i gran volum de joc seria molt difícil d'autoritzar si no encaixa en els títols habilitants previstos en la Llei 13/2011 i en la normativa autonòmica.

3. Sortejos i combinacions aleatòries promocionals

Una altra figura diferent són les “combinacions aleatòries amb finalitats publicitàries o promocionals”, que la Llei 13/2011 regula en el Títol VII. El precepte clau (art. 3.i i desenvolupament en el règim fiscal) estableix que:

• Són sortejos amb finalitat exclusivament publicitària o promocional.
• L'única contraprestació permesa és el consum del producte o servei, sense sobrepreu ni tarifació addicional.
• Poden donar premis en metàl·lic, espècie o serveis.

Aquestes combinacions es sotmeten a l'impost sobre activitats de joc, que, segons el Títol VII de la Llei 13/2011 i el seu desenvolupament reglamentari, grava també les combinacions aleatòries “encara que no siguin estrictament joc”. Algunes ordres com la HAC/1363/2018 i la resolució de 2018 de la DGOJ connecten el compliment fiscal i tècnic d'aquests operadors amb la Llei 13/2011.

Un sorteig promocional “tipus cupons” podria fer-se si:

• No es cobra preu addicional específic pel sorteig.
• Es regulen i publiquen unes bases legals clares (participació, premis, dates, mecanisme de selecció, protecció de dades, tractament de reclamacions).
• Es compleix la normativa de consum i publicitat (Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i Llei General de Publicitat, a les quals remet la pròpia Llei 13/2011).
• S'atén a les obligacions fiscals (declaració de l'impost sobre joc, retencions sobre premis quan correspongui, etc.).

4. Protecció de consumidors i límits publicitaris

La Llei 13/2011 i la seva reforma per la Llei 23/2022 reforcen:

• La prohibició d'accés a menors i persones autoexcloses o amb prohibició judicial.
• L'obligació de plans de joc responsable, informació sobre riscos i mecanismes de control.
• Restriccions molt severes a les comunicacions comercials de joc, que han de respectar la dignitat, no fomentar l'addicció ni presentar el joc com a solució econòmica.

Qualsevol operador privat que organitzi sortejos amb component d'atzar ha de, per tant, encaixar la seva activitat en alguna de les figures regulades (joc amb llicència, rifa autonòmica o combinació promocional) i assumir aquests estàndards de protecció.

En resum: un “Cuponazo privat” com a loteria estatal, periòdica i de pagament, no és jurídicament viable fora de SELAE o ONCE; sí que ho són altres sortejos o promocions amb atzar, sempre que es respecti la reserva de loteries, la Llei 13/2011, la normativa autonòmica de joc, la de consumidors i la fiscalitat específica.

El funcionament de l'ONCE i dels seus sortejos de loteria es recolza en un bloc de normativa estatal relativament concentrat: d'una banda, la llei general del joc que reserva a l'ONCE determinades loteries d'àmbit estatal i estableix el seu règim de control, i d'altra banda, els reials decrets que ordenen la pròpia organització i l'autoritzen modalitats concretes (cupó, loteria instantània, jocs actius), juntament amb els seus estatuts i nombrosos reglaments específics de productes publicats mitjançant resolucions al BOE. A això s'hi suma la supervisió a través del Consell de Protectorat i d'un Acord General Govern–ONCE que concreta límits i condicions. Tot això configura un model d'operador de joc públic de “singularitat jurídica”, sotmès a fort control estatal però amb àmplia capacitat d'autoorganització interna. A continuació detallo les peces essencials d'aquest marc jurídic.

1. Llei bàsica de referència: Llei 13/2011, de regulació del joc

La norma troncal és la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, que estableix el marc general de les activitats de joc d'àmbit estatal, inclosos els canals electrònics i presencials reservats:

• La llei configura la reserva de l'activitat de loteries d'àmbit estatal a només dos operadors: la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) i l'ONCE, mantenint per a aquesta última una singularitat jurídica en matèria de joc i fixant un règim de control públic reforçat, especialment mitjançant les seves disposicions addicionals primera, segona i tercera, expressament referides a l'ONCE (segons es recull en la pròpia Llei 13/2011). Pot consultar-se el text a la Llei 13/2011.
• Part de la Llei 13/2011 ha estat modificada per la Llei 3/2013, però la reserva de loteries i el reconeixement de l'ONCE com a operador de loteria d'àmbit estatal es mantenen vigents.
• La pròpia exposició de motius de la llei explica que la reserva de les loteries estatals a SELAE i ONCE es justifica pel volum econòmic, el risc de frau i blanqueig, i la necessitat d'un control públic estricte.

2. Règim institucional de l'ONCE: Reial Decret 358/1991 i estatuts

L'estatut jurídic bàsic de l'ONCE com a corporació de dret públic es fixa en el Reial Decret 358/1991, de 15 de març, pel qual es reordena l'Organització Nacional de Cecs Espanyols, successivament modificat:

• El Reial Decret 358/1991 configura l'ONCE com a corporació de Dret públic de caràcter social, amb personalitat jurídica pròpia, fins d'integració de les persones cegues i amb deficiència visual greu i sotmesa al protectorat de l'Estat, que s'exerceix a través del Consell de Protectorat (article 8). Vegeu el text al Reial Decret 358/1991 i la seva correcció d'errors a [enllaç].
• Aquest reial decret ha estat adaptat mitjançant el Reial Decret 1359/2005, el Reial Decret 394/2011, el Reial Decret 3/2013, el Reial Decret 1152/2015 i, més recentment, el Reial Decret 1127/2021, que reforça el paper del Consell de Protectorat i de la seva Comissió Disciplinària en matèria sancionadora de joc i actualitza el règim d'autoritzacions de les modalitats de loteria de l'ONCE.
• Sobre aquesta base s'aproven els Estatuts de l'ONCE, actualment refundits i publicats mitjançant l'Ordre SCB/1240/2019. Els estatuts destaquen que l'ONCE és titular de diverses modalitats de loteria “de la reserva de loteries d'àmbit estatal”, sotmesa a estricte control públic i que els recursos del joc financen els seus fins socials.

A aquests efectes també incideixen normes de joc i sanció anteriors parcialment derogades per la Llei 13/2011, com el Reial Decret-llei 16/1977, la Llei 34/1987, així com disposicions addicionals de diverses lleis pressupostàries i de mesures administratives (Llei 46/1985, Llei 24/2001, Llei 53/2002), que van servir de base per a la reserva i el règim sancionador avui integrats en la Llei 13/2011.

3. Regulació específica de les modalitats de joc de l'ONCE

a) Loteria instantània o presortejada

• L'autorització bàsica es conté en el Reial Decret 1336/2005, de 11 de novembre, pel qual s'autoritza l'ONCE a explotar una loteria instantània o presortejada (esmentat i prorrogat pel Reial Decret 1127/2021, que en amplia la vigència fins al 31 de desembre de 2031).
• El seu desenvolupament reglamentari es concreta en textos refundits i modificacions del “Reglament regulador del joc denominat Loteria instantània de bitllets de l'ONCE”, publicats mitjançant resolucions com les de 3 d'agost de 2009, 27 de març de 2010 i 8 d'abril de 2011, així com la Resolució de 23 d'agost de 2016 que aprova el reglament dels “jocs actius” i el producte “Triplex”.

b) Cupó tradicional i jocs actius

• El producte històric del Cupó de l'ONCE es regula mitjançant un text refundit del reglament del cupó i les seves successives modificacions, entre altres, la Resolució de 28 de gener de 2010 (text refundit), amb ajustos posteriors en gener de 2010, novembre de 2009, novembre de 2011 i la modificació més recent de la modalitat cupó en gener de 2026. També hi ha resolucions específiques sobre estructura de premis, com la de 29 de desembre de 2001 i sobre productes concrets com el “Cuponazo” (Resolució de 21 de març de 2012).
• Les modalitats de joc actiu (per exemple, “Súper Once”, “7/39”, etc.) compten amb reglaments específics, com els acords publicats el 8 de gener de 2010 sobre jocs actius ([enllaç]) i el nou reglament de Joc Actiu aprovat per la Resolució de 4 d'abril de 2023, dictat “de conformitat amb la Llei 13/2011”.

c) Règim laboral i altres aspectes conexos

Tot i que no regulen directament els sortejos, incideixen en el funcionament institucional de l'ONCE normes com el Reial Decret-llei 18/2011 (bonificacions de Seguretat Social per a treballadors amb discapacitat contractats per l'ONCE) i el XVII Conveni col·lectiu de l'ONCE (2022), que incideixen en la seva estructura de personal venedor i en l'explotació dels punts de venda.

4. Control, competències i jurisprudència constitucional

El caràcter estatal de les loteries de l'ONCE i el seu encaix competencial ha estat confirmat pel Tribunal Constitucional en diverses sentències relatives a conflictes de competència sobre joc, entre elles les STC 32/2012 (loteries instantànies) i les STC 133/2012 i STC 134/2012, així com la STC 171/1998 sobre el propi Reial Decret 358/1991 ([enllaç]). En conjunt, aquestes resolucions reafirmem que les modalitats de loteria reservades a l'ONCE són de competència estatal i que la seva autorització, modificació i control corresponen al Govern i al Consell de Protectorat, dins del marc de la Llei 13/2011.

Segons la informació disponible a les fonts oficials i al diari Demócrata, no apareix un catàleg clar de “sortejos tipus cupó” equivalents al Cuponazo de l'ONCE organitzats pel Govern central o per les comunitats autònomes. El que sí s'observa és que, en l'àmbit estatal, l'oferta de joc es reparteix entre Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) i l'ONCE, amb productes de naturalesa diferent (dècims, apostes numèriques, cupons). En el cas del Cuponazo, es tracta d'un sorteig molt específic dins de la modalitat “Cupó de l'ONCE”, i les resolucions oficials només detallen les seves característiques internes, no competidors equivalents. A més, com a assistent especialitzat en política i normativa, no disposo d'un llistat exhaustiu i actualitzat de tots els productes comercials de joc autonòmics.

1. Marc polític i regulador del joc

A Espanya, la regulació del joc s'articula principalment a través de la Llei 13/2011, de regulació del joc, i de la distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes. Una resolució del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, relativa al “Sorteig 11/11 de l'ONCE”, recorda que, d'acord amb l'article 4 d'aquesta llei, les loteries d'àmbit estatal estan reservades a dos operadors designats: SELAE (Loteries i Apostes de l'Estat) i l'ONCE. Això es recull expressament en la disposició addicional primera de la norma, tal com subratlla la resolució sobre el sorteig 11/11.

Les comunitats autònomes poden crear loteries pròpies (loteries autonòmiques), però aquesta informació no apareix detallada a les fonts consultades i, en qualsevol cas, es tractaria de productes regulats a nivell autonòmic, no d'àmbit estatal.

2. El Cuponazo i la resta de productes de l'ONCE

El Cuponazo forma part de la modalitat de loteria denominada “Cupó de l'ONCE”. Diverses resolucions de la Secretaria d'Estat de Drets Socials publicades al BOE fixen cada trimestre el calendari i les característiques d'aquests productes. Per exemple, la resolució de 16 de juliol de 2024 i les posteriors per a 2025 (segon trimestre i tercer trimestre) detallen:

• Cupó Diari (dilluns a dijous).
• Cuponazo (sorteig setmanal dels divendres).
• Cupó de Cap de Setmana i sortejos extraordinaris del Cupó.
• Productes de “Joc Actiu de l'ONCE” (com Super 11 i altres).

El Cuponazo es defineix com un sorteig amb emissió de 40.500.000 euros per sorteig, en 135 sèries de 100.000 números (del 00.000 al 99.999), amb un 54,6 % de l'emissió destinada a premis, segons es recull en aquestes resolucions. Demócrata el descriu de forma recurrent com el “gran sorteig setmanal dels divendres”, enfront del Cupó Diari (dilluns-dijous) i el Sueldazo de Cap de Setmana (dissabtes i diumenges), com es pot veure en articles com aquest anàlisi de sortejos del divendres o en la peça de context sobre resultats del Cupó i Cuponazo publicada a Demócrata.

3. Jocs de SELAE: no són “cupons” en sentit estricte

En paral·lel, SELAE organitza els grans jocs estatals: Loteria Nacional, La Primitiva (i Joker), Bonoloto, El Gordo de la Primitiva, Euromillones, EuroDreams, Eurojackpot, etc. La premsa de Demócrata recull gairebé a diari el seu calendari i funcionament, però sempre com a dècims (Loteria Nacional, El Niño, Nadal) o apostes numèriques (Primitiva, Bonoloto, El Gordo), no com a cupons seriats equivalents al model del Cuponazo. Exemples d'aquesta explicació es poden veure en peces de servei com “Sortejos d'avui dijous 11 de juny” o en el detall de premis i impostos per comunitat autònoma a aquest reportatge de Demócrata.

És a dir: des del punt de vista regulador i de producte, SELAE ofereix altres jocs d'atzar periòdics, però no es presenten com a “cupons” a l'estil ONCE, sinó amb formats propis (dècims amb fracció i sèrie, combinacions numèriques, sortejos amb pots acumulats, etc.).

4. Loteries autonòmiques i límits de la informació disponible

Pel que fa a les comunitats autònomes, les fonts analitzades es centren en la fiscalitat i en la regulació estatal del joc, però no proporcionen un llistat ni una descripció de sortejos autonòmics concrets de tipus cupó que puguin considerar-se “similars al Cuponazo” en format, freqüència o estructura de premis. En els textos consultats es menciona de forma genèrica que existeix un gravamen sobre premis de loteries estatals i autonòmiques, ONCE i Creu Roja (per exemple, en els anàlisis de Gestha sobre El Niño, com aquesta notícia), però sense entrar al detall de quins productes autonòmics concrets hi ha ni de la seva mecànica.

Atès que el meu àmbit és la política i la normativa, no tinc accés a un catàleg comercial complet i actualitzat dels jocs que podrien haver creat cada comunitat autònoma (Catalunya, País Basc, Galícia, etc.), ni a comparatives oficials amb el Cuponazo. Sobre aquesta part concreta de la teva pregunta, per tant, no puc anar més enllà del que permeten les fonts: no es disposa de més informació a les fonts consultades.

5. Què sí pot respondre aquest assistent

Com a assistent polític i regulador, sí que puc ajudar-te a entendre:

• Com es reparteix la competència sobre joc entre Estat i comunitats autònomes.
• Quin paper polític i institucional tenen SELAE i l'ONCE en el finançament públic o social.
• Com es tributen els premis de loteries estatals, autonòmiques i ONCE, i quins debats polítics hi ha al respecte.

Però no puc oferir un inventari tècnic i detallat de tots els sortejos comercials similars al Cuponazo més enllà del que es recull explícitament al BOE i a les informacions de Demócrata.