Marxa multitudinària a Bilbao per reclamar l’alliberament d’Aratz i Malen, processats per terrorisme

Unes 1.500 persones es manifesten a Bilbao per exigir la llibertat d'Aratz i Malen, empresonats per presumpte terrorisme per ordre de l'Audiència Nacional.

2 minuts

fotonoticia 20261031205258 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

2 minuts

Unes 1.500 persones, segons dades de l’Ajuntament, s’han concentrat aquest dissabte a la tarda a Bilbao en una manifestació convocada per l’organització Aske, lligada a la coordinadora Jardun, per reclamar l’excarceració de Aratz i Malen. Tots dos van ser detinguts el 17 d’octubre a Irun, se’ls acusa d’un presumpte delicte de terrorisme i romanen en presó provisional per decisió d’un jutge de l’Audiència Nacional.

La marxa, que s’ha desenvolupat sense incidents, ha arrencat poc abans de les 18.30 hores a la Plaça El·líptica de la capital biscaïna sota el lema "Muntai polizialik ez!" (No al muntatge policial) i ha avançat fins a la Plaça de l’Arriaga, on ha conclòs al voltant de les 19.15 hores.

Durant el recorregut per la Gran Via, la majoria dels establiments havien abaixat la persiana i protegit els seus aparadors, en un context d’inquietud social generat per les crides a les xarxes del moviment "Blocus" a manifestar-se i dur a terme saquejos. L’Ertzaintza i la Policia Municipal han desplegat vehicles i unitats antiavalots per prevenir possibles altercats i garantir la seguretat.

Abans que comencés la marxa d’Aske, en la qual s’han sentit consignes com "Malen eta Aratz askatu" (llibertat per a Malen i Aratz), Izpiñe Bidaurrazaga, integrant d’aquesta organització, ha explicat davant dels mitjans que amb la mobilització pretenien denunciar "el muntatge policial" i l’intent de "criminalitzar" els empresonats, als quals volien traslladar el seu "suport". "El nostre objectiu avui no és generar altercats de cap tipus, sinó mostrar la nostra proximitat (als detinguts) i fer front a la campanya mediàtica", ha subratllat.

Al llarg de la protesta també s’han corejat altres lemes com "Borroka da bide bakarra" (La lluita és l’únic camí) i "Presoak kalera amnistia osoa" (Els presos al carrer, amnistia general).

Lectura del comunicat final

Al final de la marxa, un portaveu d’Aske ha llegit un comunicat en què ha recalcat que el procediment judicial contra Aratz i Malen persegueix "la criminalització de la militància política" i busca infondre "por" a la classe treballadora. Així mateix, ha alertat que, si les activitats atribuïdes als detinguts es consideren terrorisme, totes les persones congregades a la Plaça de l’Arriaga podrien ser qualificades de "terroristes".

El representant d'Aske ha recordat a més que no és la primera ocasió en què pateixen "criminalització", ja que també van ser arrestats quan el 12 d'octubre de 2025 "van fer front" a una concentració de la Falange a Vitoria-Gasteiz. En aquella jornada, l'Ertzaintza va detenir gairebé una vintena de joves acusats de presumptes delictes de desordres públics després de registrar-se aldarulls.

Interceptats prèviament en un control

Abans de la seva detenció del 17 d'octubre, Aratz i Malen havien estat identificats el passat 26 de setembre per l'Ertzaintza en un control a Eskoriatza (Gipuzkoa), en què també es trobava una tercera persona, de nacionalitat irlandesa.

Segons va informar aleshores la Policia Basca, els tres estaven sent investigats en altres països europeus i portaven divers material, entre ell informació sobre Forces i Cossos de Seguretat i dades sobre la possible ubicació d'un lloc amb armes i explosius. El dia 17, Aratz i Malen van acudir a la comissaria d'Irun acompanyats del seu advocat, moment en què es va executar la seva detenció per un presumpte delicte de terrorisme.

Després de prendre'ls declaració, el jutge de l'Audiència Nacional Antonio Piña en va ordenar l'ingrés a la presó provisional. El magistrat considera que formen part de Jardun Koordinadora, estructura composta per dissidents de l'esquerra abertzale, i els imputa presumptes delictes de terrorisme.