La tensió entre Irán i els Estats Units torna a situar el estret d’Ormuz al centre de l’atenció internacional. Aquest pas marítim, situat entre el golf Pèrsic i el golf d’Oman, és una de les principals rutes per al transport mundial de petroli i de gas natural liquat.
La seva importància estratègica fa que qualsevol amenaça sobre la navegació pugui tenir conseqüències econòmiques més enllà d’Orient Mitjà. Entre aquestes, un possible encariment de l’energia que acabi repercutint en els preus que paguen els consumidors i les empreses espanyoles.
Aquest dissabte, 21 de novembre, Irán ha afirmat que busca una sortida diplomàtica que eviti una nova guerra amb els Estats Units i ha ofert accelerar els terminis per reobrir Ormuz si Washington accepta les seves demandes. El ministre iranià d’Afers Exteriors, Abás Araqchí, ha plantejat reduir el calendari de reobertura de dos dies a un o fins i tot a dues hores, segons recull l’Agència EFE.
L’evolució de les negociacions serà determinant per saber si la situació s’estabilitza o si es perllonguen les restriccions al trànsit marítim.
Per què l’estret d’Ormuz és clau per al mercat energètic
L’estret d’Ormuz constitueix un dels principals punts de pas del comerç internacional d’hidrocarburs. A través d’ell circula una part rellevant del petroli que produeixen i exporten els països del golf Pèrsic, a més de quantitats importants de gas natural liquat.
Per això, una interrupció de la navegació pot reduir l’oferta disponible als mercats internacionals o generar incertesa sobre la capacitat de subministrament.
L’impacte no depèn només que es tanqui completament el pas. També pot produir-se davant amenaces als vaixells, restriccions a la navegació, dificultats per assegurar els carregaments o un augment dels costos de transport.
En aquestes circumstàncies, els mercats poden reaccionar de manera anticipada davant el risc d’una interrupció del subministrament, fins i tot abans que es produeixi una escassetat efectiva.
Com podria afectar la gasolina a Espanya
Una de les possibles conseqüències d’una crisi prolongada a Ormuz seria l’encariment del petroli als mercats internacionals.
Si el preu del cru augmenta, les refineries i els operadors energètics poden traslladar progressivament part d’aquest increment als productes derivats, entre aquests la gasolina i el dièsel.
Tanmateix, l’efecte sobre els sortidors espanyols no seria automàtic ni necessàriament immediat. El preu final dels carburants també depèn d’altres factors, com la cotització dels productes refinats, el tipus de canvi entre l’euro i el dòlar, els costos de distribució i els impostos.
Per tant, una pujada del petroli no implica que tots els conductors vagin a trobar un increment equivalent a les gasolineres l’endemà.
El gas també es pot veure afectat
l’estret d’Ormuz és igualment rellevant per al transport internacional de gas natural liquat (GNL), especialment per les exportacions procedents de Catar.
Una interrupció prolongada podria limitar la disponibilitat de determinats carregaments i augmentar la competència entre compradors internacionals per aconseguir subministraments alternatius.
Espanya compta amb una infraestructura de regasificació que permet rebre gas natural liquat per via marítima des de diferents països. Aquesta capacitat de diversificació pot reduir la dependència d’una única ruta de subministrament, tot i que no l’aïlla dels moviments de preus internacionals.
Si la tensió es perllonga, l’encariment del gas podria repercutir també en els costos de generació elèctrica i en la factura energètica d’empreses i llars, depenent de les condicions del mercat.
Què hauria de passar perquè arribi a la butxaca
L’impacte sobre l’economia espanyola dependrà principalment de tres factors: quant de temps duri la tensió, com evolucioni el trànsit per Ormuz i quina resposta donin els mercats internacionals.
Una reobertura ràpida i una reducció de la incertesa podrien limitar les conseqüències econòmiques. En canvi, una interrupció prolongada dels subministraments podria pressionar a l’alça les cotitzacions energètiques i elevar els costos de transport i producció.
De moment, la possibilitat que la crisi acabi encarint la gasolina i el gas s’ha d’entendre com un escenari de risc, no com una pujada ja confirmada per als consumidors espanyols.