Els partits i coalicions han registrat un total de 929 candidatures al Congrés i al Senat per a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre, segons recull el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) d’aquest dimecres, la qual cosa suposa gairebé un 15% menys que en els comicis legislatius de 2023.
En detall, s’han presentat 556 llistes al Congrés, on s’elegeixen 350 diputats en 52 circumscripcions, i 373 al Senat, cambra en què es reparteixen 209 escons. En conjunt són 161 llistes menys que les 1.090 que van concórrer a les generals de 2023, la qual cosa implica una caiguda del 14,77% en el nombre de candidatures. Malgrat això, ara concorren sis llistes més al Congrés que aleshores, mentre que a la Cambra Alta n’hi ha 167 menys.
L’enfonsament proper a un terç en el nombre de llistes al Senat s’explica principalment per l’aliança segellada en la majoria de circumscripcions entre el PSOE i el Frente Amplio, que hi concorren sota la marca Senat de Progrés, així com per la decisió del PP i Vox de no presentar-se en determinades províncies.
En la relació de candidatures difosa al BOE, recollida per Europa Press, apareixen les principals forces polítiques estatals, com PP, PSOE, Vox, el Frente Amplio que succeeix a Sumar, i Podemos, juntament amb les formacions d’àmbit territorial amb representació al Congrés (ERC, Junts, Bildu, PNV, BNG i CC, entre altres).
També hi figuren llistes de partits extraparlamentaris que ja han participat en cites electorals anteriors, com Se Acabó la Fiesta (SALF) de l’eurodiputat Luis "Alvise Pérez", els animalistes del PACMA, el Frente Obrero o el recentment creat Democracia 21, liderat per l’advocada Miriam González.
Per poder concórrer, aquestes formacions sense representació prèvia a les Corts han hagut d’aconseguir l’aval d’almenys el 0,1% dels electors inscrits en el cens de cada circumscripció en la qual presenten llista.
En qualsevol cas, les candidatures que publica aquest dimecres el BOE encara no són definitives. A partir d’ara, les juntes electorals disposaran de dos dies per assenyalar les irregularitats detectades o denunciades en les llistes, que els partits podran corregir en un termini de 48 hores des de la seva notificació. Després d’aquest tràmit, les juntes tindran de termini fins al pròxim dilluns per proclamar les candidatures vàlides, que es faran públiques al BOE l’endemà, 3 de novembre.
Revisió d’avals i aplicació de la nova paritat
Un dels aspectes que hauran de comprovar les juntes és la validesa de les signatures presentades per les formacions que no van aconseguir escons en cap de les dues cambres en les últimes generals, ja que la llei estableix, entre altres requisits, que una mateixa persona no pot avalar més d’una candidatura.
Les juntes electorals provincials també hauran de verificar el compliment del nou principi de paritat electoral, que per primera vegada en unes eleccions generals obliga que les llistes al Congrés i al Senat estiguin integrades per dones i homes ordenats de manera alternativa.
El 2023, la normativa exigia que cada llista tingués almenys un 40% de candidats de cada sexe i que cap no superés el 60%, requisit que s’havia de respectar en cada tram de cinc llocs. Tanmateix, la reforma introduïda per la Llei Orgànica 2/2024, de representació paritària, ha substituït aquest model per les anomenades llistes cremallera per gènere.
Comparativa amb les eleccions generals de 2023
En les eleccions de juliol de 2023, les Juntes Electorals Provincials van admetre un total de 1.090 llistes a les Corts Generals (550 al Congrés i 540 al Senat), 186 menys que el 2019. En el procés de revisió van quedar fora 66 candidatures de partits extraparlamentaris per errors formals, per no ajustar-se als requisits legals o, sobretot, per no presentar els avals exigits.
En total, 4.892 aspirants van competir el 23 de juliol de 2023 pels 350 escons del Congrés i els 208 del Senat —aquest any se n’elegeix un més, després de la reforma constitucional que va permetre dotar l’illa de Formentera d’un senador propi—, cosa que va suposar una mitjana de deu candidats per cada escó a la Cambra Baixa i de 5,5 per seient al Senat.