El president del Govern, Pedro Sánchez, ha acceptat analitzar les distintes opcions legals per respondre a la petició de la família de Guillem Agulló, que reclama que el jove antifeixista valencià, assassinat als 18 anys per un grup neonazi a Montanejos (Castelló) l’abril de 1993, sigui reconegut de forma oficial com a víctima del terrorisme.
El compromís s’ha concretat en una reunió en què hi han estat presents els seus pares, Carme Salvador i Guillem Agulló, juntament amb la secretària d’Organització del PSOE, Rebeca Torró, el cap de llista socialista al Congrés per València, Pilar Bernabé, la secretària general del PSPV i ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, i el ministre d’Hisenda, Arcadi España, segons ha detallat el PSPV en una nota.
Sánchez s’ha referit a aquesta trobada en un missatge publicat al seu compte de X: "Ahir vaig conversar amb Carme Salvador i Guillem Agulló. Més de tres dècades de dolor, de lluita per la memòria del seu fill i d’una dignitat que mai han perdut. Històries com la del seu fill Guillem, assassinat l’abril de 1993, ens recorden cap on porten els discursos d’odi i per què una societat democràtica no pot permetre que es normalitzin", assenyala Sánchez.
Durant la reunió, el cap de l’Executiu va escoltar "de primera mà" el relat dels pares de Guillem, que des de fa més de trenta anys "reclamant justícia i defensant la memòria del seu fill". La família va reiterar la seva sol·licitud que se’l reconegui com a víctima del terrorisme, una demanda que el Govern ha promès estudiar "amb el rigor i la sensibilitat que es mereix", segons el PSPV.
Guillem Agulló va ser assassinat l’11 d’abril de 1993 a Montanejos, mentre passava les vacances de Pasqua amb un grup d’amics. El jove, molt implicat en el moviment antifeixista i en la defensa de la igualtat i la lluita contra el racisme, va ser atacat per membres d’un grup neonazi.
La sentència judicial va condemnar per homicidi l’autor material de l’estocada —hi va haver cinc acusats, però només un va ser finalment condemnat a 14 anys de presó, dels quals en va complir quatre—, sense reconèixer el caràcter polític de l’assassinat, "malgrat que aquest havia estat sostingut durant la instrucció judicial i per la Fiscalia", assenyala el PSPV.
Des d’aleshores, la família ha mantingut una batalla constant pel reconeixement institucional i la reparació. En una carta adreçada al president del Govern i al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que han difós aquesta setmana en un acte a Madris, sol·licita que l’Estat reconegui a Guillem “com a víctima del terrorisme, igual que ha succeït amb altres víctimes de la violència d’extrema dreta”.
Aquesta petició compta amb el suport “per més de 200 personalitats i entitats” de l’àmbit cultural, del món jurídic, representants polítics i associacions de víctimes del terrorisme. Entre els suports hi ha el Colectivo de Víctimas del Terrorismo (Covite), la Fundación Fernando Buesa i diverses figures vinculades a la defensa dels drets humans i la memòria democràtica.
Informes pericials i institucions valencianes
En la missiva, els familiars detallen que el Ministeri de l’Interior ha recollit informes de la Guàrdia Civil i de l’Audiència de Castelló per valorar el possible reconeixement. Davant de les conclusions negatives del primer, reclamen que es tinguin en compte informes pericials “independents” que permetin revisar els fets “amb imparcialitat i rigor”.
La família subratlla, a més, que Les Corts Valencianes ja van condemnar el crim mitjançant una declaració institucional “unànime” en la qual es reconeixia que Agulló va ser assassinat per la seva lluita contra el racisme i la violència feixista. El 2016, el Parlament valencià va tornar a honorar la seva memòria amb la creació d’uns premis contra la xenofòbia i el racisme que portaven el seu nom i que van ser eliminats pel PP i Vox el 2024.
Segons el PSPV, la reunió amb Pedro Sánchez “suposa un nou pas en la reivindicació d’una família que, després de més de tres dècades de dolor i lluita, manté la seva petició de reconeixement i reparació”. Afegeix que aquesta demanda “també constitueix una advertència davant la normalització dels discursos d’odi i una defensa de la memòria democràtica per evitar que crims com el de Guillem Agulló caiguin en l’oblit”.