Els partits polítics, federacions, coalicions i agrupacions d'electors disposen fins a les dotze de la nit d'aquest dilluns per registrar les seves candidatures al Congrés i al Senat de cara a les eleccions generals del proper 29 de novembre. Aquestes llistes apareixeran al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) del dimecres 28 d'octubre.
El fi del termini servirà per aclarir diverses incògnites sobre la configuració de les candidatures, com si Vox acceptarà finalment no concórrer en determinades circumscriptions del Senat, tal com li ha demanat el PP per evitar la fragmentació del vot, o quina serà la composició definitiva de les llistes de la coalició entre PSOE i Front Ampli per a la Cambra Alta.
Un cop inscrites les llistes, les Juntes Electorals Provincials tindran dos dies per assenyalar les irregularitats detectades o denunciades en les candidatures. Les formacions polítiques comptaran amb un termini de 48 hores des de la notificació per corregir aquests defectes. Completada aquesta fase, les Juntes disposaran fins al 2 de novembre per proclamar les candidatures, que es publicaran al BOE al dia següent.
Menys coalicions que el 2023
Poden presentar candidatures els partits i federacions inscrits al Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior, així com les coalicions electorals formalitzades la setmana passada. En aquesta ocasió s'han registrat nou: dues es presenten exclusivament al Congrés, tres al Senat i altres quatre són d'àmbit autonòmic i concorren a ambdues cambres. En les eleccions de 2023 van participar dotze coalicions: tres d'àmbit estatal, una específica del Senat i vuit autonòmiques.
La coalició de major pes per al 29N a la Cambra Baixa és la de Front Ampli, liderada per Ada Colau i Emilio Delgado, que no va aconseguir tancar un acord global amb Podemos, excepte a Canàries i Comunitat Valenciana. Per al Senat, l'aliança més destacada és la formada entre PSOE i Front Ampli a totes les circumscriptions, excepte a les catalanes, canàries i balears.
Aval del 0,1% per als partits sense representació
En el cas dels partits, federacions i coalicions que no van obtenir representació en cap de les dues cambres en les últimes eleccions generals, s'exigeix recollir les signatures d'almenys el 0,1% dels electors inscrits al cens de cada circumscriptió per la qual vulguin concórrer.
Aquest requisit afecta, per exemple, a Se Acabó la Fiesta (SALF), de l'eurodiputat Luis 'Alvise' Pérez, i al nou partit 'Democràcia 21', que s'ha configurat com a coalició amb Ciutadans i UCIN i aspira a presentar-se a les circumscripcions de Madrid i Barcelona.
També podran concórrer les agrupacions d'electors, encara que en el seu cas hauran de reunir el suport d'almenys l'1% dels electors inscrits al cens de la circumscripció corresponent. Cap votant podrà prestar la seva firma d'aval a més d'una candidatura.
Novetat: llistes cremallera d'homes i dones
Un altre dels requisits que han de complir les candidatures és el respecte al principi de paritat electoral, que per primera vegada en unes eleccions generals obliga a que les llistes al Congrés estiguin formades per dones i homes col·locats de manera alterna.
Fins ara, la Llei Electoral establia que les llistes havien de comptar amb almenys un 40% de candidats de cada sexe i que cap podia superar el 60%, proporció que havia de mantenir-se també en cada tram de cinc llocs. No obstant això, la reforma introduïda per la Llei Orgànica 2/2024, de representació paritària, ha substituït aquest model per les anomenades llistes cremallera per gènere.
Aquesta composició equilibrada haurà de respectar-se en el conjunt de la candidatura, sense diferenciar entre titulars i suplents, i serà igualment exigible quan les candidatures al Senat es presentin agrupades en llistes. Amb això es persegueix que la configuració de les dues cambres resulti pràcticament paritària.
1.090 llistes es van presentar el 2023
En les eleccions de l'estiu de 2023, les Juntes Electorals Provincials van proclamar un total de 1.090 llistes a les Corts Generals (550 al Congrés i 540 al Senat), 186 menys que el 2019. En la revisió van quedar fora 66 candidatures de formacions extraparlamentàries per errors, per no complir els requisits o, principalment, per no aportar els avals exigits.
En total, 4.892 aspirants van competir el 23 de juliol de 2023 pels 350 escons del Congrés i els 208 del Senat --aquest any s'elegeix un més després de la reforma constitucional que va permetre crear un senador propi per a l'illa de Formentera--, la qual cosa va suposar una mitjana de deu candidats per cada escó a la Cambra Baixa i de 5,5 per cada seient al Palau del Senat.