Recuperar les mesures d'habitatge que el Congrés va rebutjar a principis d'octubre, elevar el salari mínim interprofessional (SMI) un 7% el 2027 i negociar increments salarials d'entre el 4% i el 7% són algunes de les principals exigències que UGT i CCOO portaran a la vaga general del proper 11 de novembre. Els sindicats pretenen que la mobilització serveixi per desbloquejar decisions pendents tant del Govern com de la patronal, a la qual reprotxen la falta d'avançaments en la negociació col·lectiva.
Els secretaris generals d'ambdues organitzacions, Pepe Álvarez i Unai Sordo, reuneixen aquest dilluns, 26 d'octubre, més de 2.000 representants sindicals de grans empreses per preparar una jornada de parada que tindrà com a principals reivindicacions l'accés a l'habitatge i la lluita contra la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. La convocatòria és una vaga general de 24 hores, registrada davant del Ministeri de Treball el passat 19 d'octubre per nou organitzacions sindicals i socials, entre elles UGT, CCOO, CGT, CNT i la Confederació de Sindicats d'Inquilines.
Encara que l'augment del preu de l'habitatge és el principal motiu de la protesta, els sindicats han incorporat reivindicacions laborals que afecten directament les empreses, des dels augments salarials fins a la reducció de la jornada i la prevenció de riscos. La mobilització, acordada abans de la dissolució de les Corts, se celebrarà a menys de tres setmanes de les eleccions generals del 29 de novembre.
Recuperar els decrets d'habitatge rebutjats pel Congrés
La primera exigència d'UGT i CCOO passa per recuperar les mesures de protecció habitacional incloses en els reals decrets-llei que el Congrés va rebutjar el passat 2 d'octubre, la convalidació dels quals consideren una prioritat immediata per respondre a les dificultats d'accés a l'habitatge.
Els sindicats reclamen, a més, intervenir sobre els preus del lloguer, reforçar la protecció davant dels desnonaments i frenar la concentració d'immobles en mans de fons d'inversió. A aquestes mesures d'aplicació més immediata afegeixen una política d'habitatge públic que permeti ampliar de forma permanent l'oferta de lloguer assequible, en lloc de dependre exclusivament de les fluctuacions del mercat privat.
CCOO ha plantejat la construcció de 1,5 milions de vivendes protegides en una dècada, una proposta que exigiria mobilitzar inversió pública durant diversos exercicis i coordinar l'actuació de l'Estat amb les comunitats autònomes i els ajuntaments, responsables de bona part de les competències urbanístiques i residencials.
Segons l'Institut Nacional d'Estadística, la vivenda s'ha encarit un 12,2% interanual en el segon trimestre de 2026, mentre que UGT adverteix que el 43,6% de les persones que viuen de lloguer es troben en risc de pobresa o exclusió social, davant del 31,3% de la mitjana europea, segons les dades que recull el sindicat.
Un salari mínim un 7% més alt el 2027
Igualment, els sindicats reivindiquen elevar el SMI almenys un 7% el 2027, després que l'increment aprovat per al 2026 fos del 3,1%. UGT considera que l'última actualització ha quedat superada per l'evolució dels preus, especialment després que la inflació assolís el 4,9% interanual al setembre.
La pujada del salari mínim per al 2027 podria aprovar-se fins i tot abans de les eleccions generals del 29 de novembre, ja que el Govern conserva les seves competències malgrat la dissolució de les Corts. El Ministeri de Treball, dirigit per Yolanda Díaz, pretén accelerar l'actualització i ha demanat a la comissió d'experts que anticipi les seves conclusions.
El vicepresident primer i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, també s'ha mostrat favorable a tancar l'increment abans dels comicis, tot i que ha condicionat la seva aprovació a les feines tècniques prèvies. La decisió pot adoptar-se mitjançant reial decret, prèvia consulta amb sindicats i empresaris, sense necessitat de sotmetre-la a una votació parlamentària.
Pel que fa als convenis col·lectius, CCOO defensa increments salarials d'entre el 4% i el 7%, mentre que UGT reclama que les pujades superin la inflació i incorporin clàusules de garantia que permetin revisar les retribucions quan els preus augmentin més del previst. Ambdues organitzacions coincideixen en la necessitat de desbloquejar un nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), la negociació del qual roman pendent des de fa més d'un any.
La proposta d'UGT inclou la reclamació que els convenis incloguin complements salarials relacionats amb el cost de l'habitatge, especialment en aquells territoris i sectors on els preus dificulten l'accés a una llar. La seva aplicació dependria d'acords amb la patronal, atès que l'Executiu no pot fixar de manera general les pujades de tots els salaris negociats col·lectivament.
La patronal, assenyalada pel bloqueig dels convenis
El desacord amb la CEOE ha afegit una dimensió laboral a una vaga inicialment impulsada per la crisi de l'habitatge, després que UGT i CCOO denunciessin que la patronal porta més d'un any sense negociar la renovació de l'acord estatal que ha de orientar els convenis col·lectius.
Pepe Álvarez va resumir el passat dijous la relació entre ambdues reivindicacions en advertir que el preu de l'habitatge "ho topa tot", fins i tot quan els treballadors aconsegueixen millores salarials. Unai Sordo, per la seva banda, va reclamar un "canvi substancial" en les polítiques residencials i un gran acord estatal que permeti recuperar els salaris.
La CEOE ha qüestionat la convocatòria per la seva proximitat a les eleccions i per dirigir contra les empreses una protesta que inclou demandes la resolució de les quals correspon a les administracions. Els sindicats responen que el cost de l'habitatge afecta directament les condicions de vida dels treballadors i que les empreses també han d'assumir la seva responsabilitat mitjançant la negociació salarial.
Jornada laboral, pensions i baixes mèdiques
La plataforma sindical incorpora altres reivindicacions que van més enllà de l'accés a l'habitatge, entre elles la reducció de la jornada laboral, la reforma de la normativa de prevenció de riscos, la defensa del sistema públic de pensions i les garanties de protecció durant les baixes laborals.
UGT reclama que avanci la reforma de prevenció de riscos laborals, el projecte de la qual no va arribar al Congrés abans de la dissolució de les Corts Generals, mentre que CCOO vincula la convocatòria a la necessitat de reforçar els serveis públics i millorar les condicions de qui es posen malalts i troben dificultats per deixar de treballar.
La vaga tindrà lloc l'11 de novembre, dos dies abans de l'inici oficial de la campanya electoral, i podran secundar-la treballadors del sector públic i privat. A més de la aturada laboral, les organitzacions convocants preparen manifestacions en diferents ciutats espanyoles.