La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, afronta aquest dilluns 16 de novembre una de les decisions més importants de la seva trajectòria política. La dirigent espanyola aspira a convertir-se en directora general de l’Organització Internacional del Treball (OIT), l’organisme de les Nacions Unides encarregat de promoure els drets laborals i les condicions de treball dignes a tot el món.
La votació se celebrarà a Ginebra, a partir de les 10.00 hores, en el marc de la 358.ª reunió del Consell d’Administració de l’OIT. Díaz, la candidatura de la qual va ser presentada oficialment pel Govern espanyol el mes passat de juliol, s’enfrontarà a l’actual responsable de la institució, Gilbert F. Houngbo, del Togo, que ocupa el càrrec des de 2022 i aspira a un segon mandat.
L’elecció suposa una oportunitat perquè Espanya accedeixi per primera vegada a la direcció d’una institució internacional fundada el 1919 i que actualment compta amb 187 Estats membres. També podria marcar un canvi en la trajectòria de Díaz, que ha defensat la seva candidatura com una forma de traslladar a l’àmbit internacional algunes de les polítiques laborals desenvolupades durant la seva etapa a l’Executiu de Pedro Sánchez.
Tanmateix, la decisió no correspon als governs europeus ni a una votació entre els 187 països de l’organització. El resultat dependrà d’un grup reduït de representants de governs, treballadors i empresaris, amb un procediment específic d’elecció i una majoria necessària per fer-se amb el càrrec.
Qui vota per elegir el director general de l’OIT
L’elecció del màxim responsable de l’OIT correspon al seu Consell d’Administració, l’òrgan executiu de la institució, compost per 56 membres amb dret de vot.
La seva principal particularitat és que es tracta d’una organització tripartida, en què participen representants de tres àmbits diferents: els governs, les organitzacions empresarials i els sindicats.
Els vots es distribueixen de la manera següent:
-
28 representants governamentals, elegits d’acord amb les normes de composició del Consell d’Administració.
-
14 representants dels treballadors, procedents de l’àmbit sindical.
-
14 representants dels empresaris, vinculats a les organitzacions empresarials.
Aquesta distribució significa que els governs no poden decidir per si sols el nomenament sense tenir en compte els representants sindicals i empresarials. Els suports que aconsegueixi cada candidatura entre els tres grups seran determinants per al resultat.
L’elecció es realitza mitjançant vot secret i per majoria absoluta. Si participen i emeten vots vàlids els 56 membres, un candidat necessitarà almenys 29 suports per resultar elegit. Les normes preveuen noves votacions quan ningú no assoleix la majoria necessària.
Durant el procés, els aspirants han hagut de presentar els seus programes i comparèixer davant els representants de l’organització. El passat 23 de setembre van participar en una trobada pública per exposar les seves propostes, mentre que el 9 de novembre es van celebrar les audiències privades davant el Consell d’Administració.
El resultat de la votació d’aquest dilluns es farà públic un cop conclòs el procediment.
Yolanda Díaz s’enfronta a Houngbo després de la retirada del candidat peruà
La candidatura espanyola no és l’única presentada per dirigir l’organització. Gilbert F. Houngbo, actual director general, busca renovar el mandat que va començar l’octubre de 2022.
Inicialment també aspirava al càrrec Javier González-Olaechea, exministre de Relacions Exteriors del Perú, la candidatura del qual havia estat presentada pel Govern peruà. Tanmateix, el Perú va anunciar el 2 de novembre la seva retirada de la carrera, de manera que l’elecció s’ha reduït a la disputa entre Díaz i Houngbo.
La decisió peruana va arribar després que la Organització Internacional d’Empleadors (OIE) i la Confederació Sindical Internacional (CSI) expressessin públicament el seu suport a la continuïtat de Houngbo. El Govern del Perú va interpretar aquests suports com un obstacle per a les aspiracions del seu candidat.
Aquests posicionaments són rellevants pel pes que tenen els representants sindicals i empresarials en el Consell d’Administració, encara que els suports anunciats per organitzacions internacionals no equivalen a vots individuals emesos. El resultat definitiu només es coneixerà un cop celebrada l’elecció secreta.
Díaz, per la seva banda, ha plantejat la seva candidatura com una alternativa al continuïsme. El passat divendres va assegurar que el seu objectiu és "recuperar" l’OIT i reforçar el seu paper davant els canvis que travessa el mercat laboral.
Entre les seves propostes hi figura la creació d’una Carta Global de Drets Laborals, amb la qual pretén establir un nivell mínim de protecció per als treballadors a escala internacional. També defensa reforçar el diàleg social i abordar les conseqüències de la intel·ligència artificial sobre l’ocupació.
Què poder té el director general de l’OIT
La direcció general de l’OIT és un dels llocs de més responsabilitat dins del sistema internacional de protecció dels drets laborals, però no equival a dirigir un Govern ni permet aprovar lleis que s’apliquin automàticament als països membres.
El director general encapçala l’Oficina Internacional del Treball, la secretaria permanent de l’organització, amb seu a Ginebra. És responsable del seu funcionament, de la gestió administrativa i de l’execució dels programes i decisions adoptats pels seus òrgans de govern.
Segons l’estructura oficial de la institució, l’OIT disposa d’uns 3.500 funcionaris que desenvolupen activitats en 107 països. El director general supervisa aquesta estructura, coordina les seves prioritats i representa institucionalment l’organització davant governs, sindicats, empreses i altres organismes internacionals.
Tampoc
desempenya un paper destacat en la preparació d’informes, propostes i programes destinats a millorar les condicions laborals, combatre el treball infantil i forçat, promoure la igualtat i reforçar la protecció social.
No obstant això, l’aprovació dels convenis internacionals del treball correspon a la Conferència Internacional del Treball, en què participen representants de governs, empresaris i treballadors dels Estats membres.
Aquests convenis poden adquirir caràcter jurídicament vinculant per als països que els ratifiquin. Les recomanacions de l’OIT, en canvi, funcionen com a orientacions internacionals i no tenen per si mateixes caràcter obligatori.
Per tant, encara que la persona que ocupi la direcció general pot influir en les prioritats de l’organització, no pot imposar unilateralment un increment del salari mínim, una reducció de jornada o una reforma laboral a Espanya o en qualsevol altre país.
La seva capacitat d’actuació consisteix principalment a impulsar acords internacionals, promoure estàndards laborals, coordinar l’activitat tècnica i fomentar que els Estats compleixin els compromisos assumits.
Quan prendria possessió Yolanda Díaz si guanya l’elecció
La votació d’aquest dilluns determinarà qui dirigirà l’OIT durant el període comprès entre l’1 d’octubre de 2027 i el 30 de setembre de 2032.
És a dir, tot i que Díaz resultés elegida el 16 de novembre de 2026, no assumiria el càrrec immediatament. El mandat de Houngbo continua oficialment fins a finals de setembre de 2027, de manera que la persona escollida disposarà de diversos mesos per preparar la seva incorporació.
La durada del mandat serà de cinc anys, amb possibilitat de renovació d’acord amb les normes internes de la institució.
L’elecció es produeix, a més, en un moment d’incertesa política a Espanya, a menys de dues setmanes de les eleccions generals del 29 de novembre. Una victòria de Díaz obriria un escenari nou per a la seva trajectòria institucional i la seva participació en la política nacional, tot i que qualsevol decisió sobre la seva continuïtat a l’Executiu espanyol s’hauria d’abordar per separat.
El Govern ha donat suport públicament a la seva candidatura i ha destacat la seva experiència al capdavant del Ministeri de Treball, on va impulsar la reforma laboral de 2021, els increments del salari mínim interprofessional i diverses mesures relacionades amb els drets dels treballadors.
Una elecció marcada pel futur del treball i la intel·ligència artificial
La votació arriba en una etapa de transformació de les relacions laborals, amb debats internacionals sobre la regulació de les plataformes digitals, l’expansió de la intel·ligència artificial, la protecció dels treballadors migrants i el futur dels sistemes de protecció social.
L’OIT també afronta reptes financers i institucionals que condicionaran l’actuació de qui assumeixi la seva direcció general.
Díaz ha defensat que l’organització necessita recuperar protagonisme en aquests debats i convertir-se en una referència per establir noves garanties laborals. Houngbo, per la seva banda, aspira a continuar l’estratègia desenvolupada durant el seu primer mandat, centrada en la justícia social i la promoció del treball digne.
El desenllaç es coneixerà aquest dilluns 16 de novembre, quan els 56 representants del Consell d’Administració votin en secret. Si s’obté la majoria necessària, Yolanda Díaz es convertiria en la primera dona i la primera persona espanyola a assumir la direcció general de l’OIT, tot i que el seu mandat no començaria fins a l’octubre de 2027.