Avui el Centre de Confinament del Terrorisme (CECOT), la megacàrcer impulsada pel president salvadoreny Nayib Bukele, segueix sent un dels símbols més visibles de la seva estratègia de seguretat i també un dels focus de major polèmica internacional.
El centre penitenciari, ubicat a Tecoluca, continua funcionant com a eix del règim d'excepció implantat a El Salvador des del 2022 per combatre les pandilles. Segons dades recents, el país ha superat ja les 91.000 detencions vinculades a aquesta ofensiva estatal contra estructures criminals.
En els últims dies, el CECOT ha tornat a estar al centre de l'actualitat perquè acull part dels acusats en un dels judicis massius més grans celebrats en la història recent del país. La justícia salvadorenca ha iniciat un procés contra 486 presumptes membres de la pandilla Mara Salvatrucha, assenyalats per delictes comesos durant una dècada, incloent homicidis, extorsió i tràfic d'armes.
Pressió d'organismes pro drets humans
El Govern de Bukele defensa el model penitenciari com una eina decisiva per reduir la violència i sosté que la taxa d'homicidis ha caigut de forma dràstica des de l'inici del règim d'excepció. L'Executiu presenta el CECOT com una infraestructura dissenyada per impedir que les bandes tornin a reorganitzar-se des de presó.
Tanmateix, organitzacions internacionals i entitats de drets humans mantenen fortes crítiques sobre el funcionament del sistema. La Comissió Interamericana de Drets Humans i grups com Amnistia Internacional han qüestionat la manca de garanties processals, les detencions arbitràries i l'opacitat sobre les condicions de reclusió.
En paral·lel, el model del CECOT continua despertant interès polític fora d'El Salvador. Delegacions internacionals han visitat la presó per conèixer de prop el seu funcionament, i alguns governs llatinoamericans estudien replicar parcialment l'esquema salvadoreny davant del crim organitzat.
La presó, inaugurada el 2023, va ser concebuda per albergar fins a 40.000 reclusos i es caracteritza per un sistema de control extrem, vigilància permanent i aïllament sever. Actualment representa tant el principal símbol de la popularitat de Bukele com un dels majors punts de fricció entre seguretat i drets humans a Amèrica Llatina.