El director de Fisioteràpia de l'Agrupació Espanyola de Diàstasi Abdominal (AEDA), Rafael Vicetto, ha subratllat que, en aquesta patologia, "en molts casos, els millors resultats arriben quan es combina una bona valoració, Fisioteràpia especialitzada i cirurgia quan està indicada".
L'entitat recorda que la diàstasi abdominal "és una condició més freqüent del que sembla -afecta a més d'un 45 per cent de dones després de l'embaràs- i consisteix en la separació dels músculs rectes de l'abdomen com a conseqüència d'una distensió a la línia alba", i precisa que, "encara que sol associar-se a l'embaràs, també pot aparèixer per altres factors, com el sobrepès, el restrenyiment, la tos crònica o la realització repetida d'exercicis abdominals".
"Més enllà de l'estètica, els especialistes insisteixen que es tracta d'un problema que pot afectar el sòl pelvià, l'estabilitat, la postura, el control del tronc i la funcionalitat global de l'abdomen", ha remarcat l'AEDA, que incideix en què "no totes les diàstasis requereixen cirurgia i, en molts casos, la Fisioteràpia especialitzada és suficient per aconseguir millores rellevants".
En la mateixa línia, l'organització apunta que "en diàstasis lleus o moderades, el tractament conservador mitjançant Fisioteràpia pot ser l'opció principal". "L'enfocament no es basa únicament en reduir la separació muscular, sinó en millorar com funciona l'abdomen en el seu conjunt: activació del transós abdominal, integració del sòl pelvià, control de la pressió intraabdominal i reeducació del moviment", ha detallat.
Quan la cirurgia es converteix en l'opció més adequada
Segons l'AEDA, "quan aquest treball es realitza de forma individualitzada, pot traduir-se en una millora clara de l'estabilitat del core, la postura i la sensació de força abdominal, fins i tot sense necessitat d'intervenció quirúrgica", si bé reconeix que "no obstant això, existeixen casos en què el dany estructural de la paret abdominal fa que la cirurgia sigui l'opció més adequada".
A judici dels especialistes, "això ocorre quan la separació és severa, existeixen hèrnies associades, hi ha dolor persistent o una limitació funcional important, o quan la qualitat dels teixits està significativament deteriorada". "En aquests casos, la cirurgia permet reparar l'estructura de la paret abdominal, però no actua sobre la funció muscular, que s'ha de recuperar, posteriorment, amb Fisioteràpia", ha assenyalat el director de Cirurgia d'AEDA Almeria, el doctor Manuel Felices.
Així mateix, l'agrupació incideix en la rellevància de "diferenciar entre tècniques quirúrgiques, ja que no totes estan indicades per als mateixos perfils de pacient". "L'abdominoplàstia se sol indicar quan existeix excés de pell o flacciditat important, mentre que la tècnica 'REPA' se centra en la reparació interna de la paret abdominal en pacients amb bona qualitat de teixits", ha precisat.
"L'elecció de la tècnica s'ha de basar en la situació real del pacient, no només en criteris com la invasió o l'estètica de la cicatriu", ha recalcat, per afegir que "la cirurgia no s'ha d'entendre com una solució aïllada, sinó com una fase dins d'un procés de recuperació més ampli".
En aquest procés, l'entitat subratlla que "el treball fisioterapèutic previ ajuda a preparar l'abdomen, millorar l'activació muscular i optimitzar el control corporal abans de la intervenció". "Després de la cirurgia, la Fisioteràpia és essencial per recuperar la funcionalitat, reentrenar el moviment i consolidar els resultats a llarg termini", ha conclòs.