Un treball difós a la "Revista Clínica Espanyola" (RCE), publicació de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), assenyala que el 65 per cent de les persones amb càncer a Espanya acaben ingressant en plantes on hi ha metges internistes. Aquesta àmplia presència, apunten els investigadors, recolzaria que la medicina interna sigui reconeguda com una activitat estructural dins del circuit assistencial del pacient oncològic.
"Des del punt de vista organitzatiu, considerem beneficiós el seu reconeixement com un professional estructural en l'atenció al pacient oncològic, per la seva enfocament clínic integrador i la seva capacitat per oferir una continuïtat assistencial com a metge de referència del pacient durant l'hospitalització, en comunicació constant amb el seu oncòleg de referència i coordinant l'actuació de la resta d'especialistes implicats", ha destacat Adrián García, primer signant de l'article i especialista en medicina interna membre de SEMI.
Amb l'increment de la prevalença del càncer i la major complexitat clínica d'aquests pacients, la SEMI subratlla que la figura de l'internista ha anat guanyant pes en l'atenció al malalt amb tumor sòlid. Actualment, es descriuen tres models d'organització en l'hospitalització oncològica: ingrés assumit per medicina interna; ingrés en oncologia atès només per oncòlegs, i un model d'oncologia amb participació d'internistes, és a dir, un esquema d'assistència compartida.
L'estudi de RCE s'ha elaborat a partir de la informació recollida en 481 hospitals públics i privats espanyols, amb l'objectiu de determinar la presència real de l'internista en l'atenció al pacient amb càncer. Per a això, es van realitzar enquestes específiques dirigides tant a internistes com a oncòlegs.
De els centres contactats, van respondre 188 dels 481 hospitals (39,1%), que representen el 51,2 per cent dels centres públics i el 16,7 per cent dels privats de les 17 comunitats autònomes. Entre els hospitals que van contestar, en 181 s'atenien pacients oncològics ingressats: en 102 d'ells, el 56,4 per cent, la responsabilitat recaia en oncologia mèdica, mentre que en 79, el 43,6 per cent, estava en mans de medicina interna.
Als hospitals on l'ingrés es feia a càrrec d'oncologia mèdica, en el 37,3 per cent dels serveis hi havia un internista a la planta d'hospitalització, la qual cosa configura un model d'atenció compartida. En conjunt, en el 64,5 per cent dels centres els pacients oncològics eren hospitalitzats en unitats amb presència d'internistes, ja fos mitjançant l'assistència directa de medicina interna o sota el model compartit, mentre que en el 35,4 per cent ho feien en plantes gestionades únicament per oncòlegs, sempre sota el paraigua del servei d'oncologia.
Als hospitals petits, amb menys de 200 llits, predominava clarament l'hospitalització a càrrec de medicina interna, que assumia el 76,8 per cent d'aquests centres. En canvi, als hospitals de major mida era més habitual que l'ingrés estigués liderat per oncologia: ocorria en el 59,6 per cent dels centres amb entre 201 i 500 llits, en el 95,7 per cent dels que comptaven amb entre 501 i 1.000 llits i en el 88,9 per cent dels que superaven els 1.000 llits.
Els hospitals públics concentren més ingressos a càrrec d'oncologia
Atenent al tipus de gestió, els pacients eren ingressats en oncologia mèdica en el 60,6 per cent dels centres públics, en el 44 per cent dels privats i en el 35,7 per cent dels privats integrats a la xarxa pública. En la resta d'hospitals, l'hospitalització de pacients amb càncer quedava en mans de medicina interna, que assumia així el 64,3 per cent dels centres privats de la xarxa pública, el 56 per cent dels privats i el 39,4 per cent dels públics.
D'aquesta manera, els autors conclouen que els ingressos dependents d'oncologia són més habituals a la xarxa pública. No obstant això, més d'un terç dels serveis d'oncologia opten per instaurar un model d'assistència compartida amb internistes. Aquest enfocament està especialment estès a Catalunya, on s'ha implantat en el 100% dels serveis que van respondre a l'enquesta, seguida per la Comunitat de Madrid i Andalusia, tot i que amb percentatges clarament inferiors, segons es detalla en el treball.
Segons l'autor, la major presència del metge internista en hospitals petits i de titularitat privada posa de manifest el paper vertebrador dels serveis de medicina interna en aquests entorns. Entre les raons que podrien explicar-ho s'esmenten la manca d'especialistes d'àrees més específiques en zones de difícil cobertura (i fins i tot l'absència d'un servei propi d'oncologia en alguns hospitals comarcals) o la necessitat d'optimitzar recursos, sent l'internista un perfil versàtil, transversal i eficient que exerceix funcions d'hospitalista, tal com es descriu en part de la literatura anglosaxona.
A més de la seva labor en les plantes d'hospitalització, el metge internista també intervé en l'atenció urgent del pacient amb càncer i en consultes monogràfiques dedicades a problemes concrets, sobretot d'enfermetat tromboembòlica (ETEV) i de toxicitat immunomediada.