Les aigües emprades en els sistemes de reg agrícola podrien actuar com a reservori ambiental de la bacteria responsable de la legionel·losi, tal com ha posat de manifest una investigació desenvolupada per un equip de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII).
L'estudi, realitzat per especialistes del Laboratori Nacional de Referència per a la Legionel·losi del Centre Nacional de Microbiologia (CNM) i difós a la revista científica 'Journal of Environmental Management', ha verificat que els dispositius d'aspersió d'aigua funcionen com a punts d'emissió d'aerosols capaços de dispersar la bacteria Legionella pneumophila.
Per aquest motiu, s'ha avaluat el risc d'infecció associat a la inhalació d'aquests aerosols, donat que aquesta bacteria provoca la majoria dels quadres de legionel·losi, una patologia infecciosa que cursa amb pneumònia i que, en els casos més greus, pot causar la mort del pacient. El treball conclou que els sistemes de reg originen aerosols contaminats que, sota determinades condicions meteorològiques, poden desplaçar-se fins a àrees urbanes properes, incrementant la probabilitat de contagi.
Un focus d'exposició poc tingut en compte
"La integració de les dades microbiològiques, genòmiques, epidemiològiques i meteorològiques apunta als sistemes de reg per aspersió com una possible font d'exposició que no havia estat considerada anteriorment", han manifestat els autors i membres del CNM, Fernando González Camacho i Juana González Rubio, qui han afegit que "la investigació mostra la elevada diversitat microbiana present en aquestes infraestructures agrícoles i la presència de diferents microorganismes potencialment patògens".
A la seva entendre, aquesta situació "planteja la necessitat de prestar major atenció a aquests sistemes des del punt de vista de la vigilància ambiental i la salut pública". Per aprofundir en aquesta hipòtesi, la detecció de Legionella pneumophila s'ha acompanyat d'una revisió retrospectiva d'un brot de legionel·losi registrat el 2015 a la mateixa zona on ara s'ha identificat la bacteria, una comarca rural del nord-est d'Espanya el seu origen ambiental no s'havia pogut esclarir llavors.
Amb la col·laboració del Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE) de l'ISCIII i la participació de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes —centre impulsat conjuntament pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València—, l'anàlisi conclou que l'estudi genètic de les variants de la bacteria detectades en basses i séquies mostra que comparteixen un origen comú amb la variant aïllada en els pacients afectats per aquell brot.
En conjunt, i segons els investigadors, els hallazgos "permeten obrir noves vies d'investigació, en identificar un possible focus ambiental fins ara poc considerat en el context de la legionel·losi en entorns rurals i els plans de prevenció d'aquesta malaltia". "A més, confirmen la importància d'integrar la microbiologia, l'epidemiologia i les condicions ambientals per facilitar la prevenció i identificació de possibles brots en aquests entorns, i comprendre millor la relació entre medi ambient, organismes patògens i salut", han finalitzat.