El Defensor del Poble ha reclamat al Ministeri de Sanitat informació detallada sobre les condicions d’accés i el finançament públic dels únics tractaments aprovats actualment a Europa capaços de frenar la progressió de l’Alzheimer en les seves fases inicials, segons ha comunicat la Confederació Espanyola d’Alzheimer i Altres Demències (CEAFA).
Aquesta actuació es produeix com a resposta a la queixa presentada per CEAFA el passat mes de setembre, en la qual l’entitat denunciava la situació d’inequitat generada a Espanya després de la decisió de la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments (CIPM) de no incloure en el finançament públic els fàrmacs lecanemab i donanemab.
El Defensor del Poble ha indicat que ja s’ha adreçat formalment al Ministeri de Sanitat per recaptar informació sobre aquest assumpte i ha subratllat que manté un seguiment actiu tant d’aquest cas com de les resolucions que adoptin les diferents administracions implicades. Així mateix, s’ha compromès a informar a CEAFA de qualsevol novetat o avenç significatiu que es produeixi.
A més, la institució s’ha mostrat disposada a mantenir una reunió amb la confederació, bé que ha aclarit que, de moment, la seva agenda no permet fixar una data concreta. Des de CEAFA han expressat el seu agraïment per aquesta disposició i romandran a l’espera de poder tancar aquesta trobada.
"Agraïm l’atenció del Defensor del Poble i el seu seguiment d’aquesta qüestió. Confiem que la trobada ens permeti explicar-li de primera mà què suposa per a les persones amb Alzheimer quedar-se fora d’una opció terapèutica autoritzada. Mentrestant, continuarem treballant perquè l’accés a aquests tractaments no depengui de la capacitat econòmica de cada pacient", ha afirmat el director de CEAFA, Jesús Rodrigo.
Rebuig al finançament i risc d’inequitat
CEAFA va elevar la seva queixa al Defensor del Poble després de la decisió de la CIPM, que el 15 de juliol va denegar el finançament públic d’aquests medicaments. Per a la confederació, aquesta negativa implica una diferència en l’accés als tractaments en funció de la capacitat econòmica de cada persona afectada per Alzheimer.
En l’escrit tramès a la institució, l’organització advertia que aquests fàrmacs només es poden administrar a les fases primerenques de la malaltia, de manera que cada mes de demora en la seva disponibilitat pot comportar la pèrdua irreversible de l’oportunitat terapèutica per a nombrosos pacients.
CEAFA sostenia igualment que aquesta situació té impacte directe sobre l’exercici dels drets fonamentals, entre aquests el dret a la protecció de la salut recollit a l’article 43 de la Constitució, i demanava que s’analitzés el cas a la llum de l’article 9.2, que obliga els poders públics a promoure una igualtat real i efectiva entre la ciutadania.
La confederació invocava, a més, els principis d’equitat, igualtat efectiva i reducció de les desigualtats en salut establerts a la Llei 16/2003, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, així com les garanties de l’article 49 de la Constitució en matèria d’autonomia personal, atès que una part important de les persones amb Alzheimer es troben, o podrien arribar a trobar-se, en situació de discapacitat o dependència.