L’ús de certs antibiòtics s’ha relacionat amb alteracions en la composició de la microbiota intestinal que poden persistir fins a vuit anys després d’haver finalitzat el tractament, recorda la cap de la Unitat de Microbiota de la Clínica Neogenia, la doctora Mar Sánchez Somolinos. L’especialista subratlla que, en modificar aquest ecosistema intestinal, es redueix la seva capacitat innata per defensar l’organisme davant de determinats patògens.
"Quan prescrivim un antibiòtic, actuem sobre el bacteri que causa la infecció, però també podem modificar l’ecosistema intestinal. Entendre aquesta relació ens ajuda a valorar la importància d’utilitzar cada tractament de manera adequada", ha explicat l’especialista, amb motiu del Dia Europeu de l’Ús Prudents dels Antibiòtics, que se celebra el 18 de novembre.
La microbiota intestinal contribueix a protegir-nos davant dels patògens en competir amb ells pels nutrients i els llocs d’adhesió, a més de generar substàncies que frenen el seu creixement. Aquesta tasca s’anomena resistència a la colonització. Quan la microbiota es veu alterada, aquest obstacle es debilita i resulta més fàcil que determinats microorganismes s’instal·lin i es multipliquin. Un exemple ben conegut és Clostridioides difficile, causant d’infeccions intestinals que poden sorgir després d’un curs d’antibiòtics.
Alteracions prolongades en la microbiota
Els antibiòtics poden disminuir la diversitat de la microbiota i perjudicar bacteris beneficiosos. La intensitat i la durada d’aquests canvis depenen del tipus de fàrmac, del règim de tractament i de les característiques individuals de cada pacient.
Segons un treball publicat a "Nature Medicine", el consum de certs antibiòtics s’ha vinculat amb diferències en la composició de la microbiota fins a vuit anys després. La clindamicina i algunes fluoroquinolones van mostrar associacions més marcades que altres antibiòtics, com la penicil·lina V. "Això no significa que totes les persones mantinguin la seva microbiota alterada durant anys. Són associacions i la recuperació és molt variable", explica Sánchez Somolinos.
L’intestí, focus de bacteris resistents
L’efecte dels antibiòtics també pot impulsar l’expansió de bacteris i de gens de resistència a l’intestí, segons una revisió publicada a la revista "Antibiotics". Entre els mecanismes implicats hi figura la pressió selectiva, per la qual els bacteris sensibles al fàrmac disminueixen o desapareixen, mentre que els que disposen de mecanismes de resistència sobreviuen i es multipliquen.
Igualment, pot produir-se una transferència horitzontal de gens de resistència entre bacteris, especialment a través d’elements genètics mòbils com ara els plasmidis. A això s’hi suma la pèrdua de la resistència a la colonització, que facilita la implantació de microorganismes resistents procedents de l’entorn sanitari o de la comunitat.
Entre aquests destaquen les enterobacteriàcies productores de betalactamases de espectre estès (BLEE), les enterobacteriàcies resistents als carbapenèmics i els enterococs resistents a la vancomicina.
Aquests microorganismes poden romandre a l’intestí sense causar símptomes i actuar com un reservori des del qual es poden disseminar a altres localitzacions de l’organisme o transmetre’s a altres persones.
"L’intestí pot actuar com a reservori de bacteris i gens de resistència. Cada tractament innecessari augmenta la pressió selectiva i contribueix, a escala col·lectiva, a la pèrdua progressiva de l’eficàcia dels antibiòtics", ha advertit la responsable de la Unitat de Microbiota de la Clínica Neogenia.
Com intentar restaurar la microbiota
La recuperació de la microbiota no consisteix només a reposar els bacteris que s’han perdut, sinó a aconseguir que l’ecosistema recuperi la seva diversitat, les seves funcions i el seu paper protector.
En aquesta línia, alguns probiòtics poden disminuir el risc de diarrea associada als antibiòtics, tot i que aquest benefici no equival a reconstruir la microbiota original. El trasplantament de microbiota fecal és l’alternativa amb més suport clínic en les infeccions recurrents per "C. difficile", si bé exigeix una selecció estricta dels donants per evitar la transmissió de patògens o de gens de resistència.
Altres línies d’investigació inclouen els consorcis microbians definits, els postbiòtics i els bacteriòfags, virus capaços de destruir bacteris concrets que podrien ajudar a combatre microorganismes multirresistents sense alterar en excés la resta de la microbiota. Tanmateix, el seu ús clínic encara és limitat.
De la mateixa manera, una alimentació variada i rica en fibra pot afavorir la salut intestinal, encara que encara falten assajos que permetin establir recomanacions precises.
"És important distingir entre les estratègies que compten amb evidència per a una indicació concreta i les que encara s’estan investigant. No existeix una solució única que permeti recuperar la microbiota original després de qualsevol tractament antibiòtic", ha destacat l’especialista.
Malgrat l’avanç de les investigacions sobre possibles vies de recuperació, la mesura més eficaç continua sent evitar les exposicions innecessàries als antibiòtics. "El repte no és usar menys antibiòtics a qualsevol preu, sinó usar-los millor. Cada vegada que en prescrivim un, tractem una infecció, però també intervenim sobre un ecosistema que contribueix a mantenir la nostra salut", ha conclòs.