Gairebé un de cada deu madrilenys no té metge o pediatre i 485 places continuen vacants a Atenció Primària

Casi 669.000 madrilenys segueixen sense metge o pediatre assignat i l’Atenció Primària arrossega un dèficit estructural de 485 places sense cobrir.

5 minuts

fotonoticia 20261119120642 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

5 minuts

A la Comunitat de Madrid, al voltant de 669.000 residents, el 9,3% del total, no compten amb un Metge de Família o un Pediatre assignat. Segons les dades disponibles, a l’Atenció Primària madrilenya falten 485 professionals d’aquestes especialitats per poder oferir una cobertura adequada a tota la població (368 Metges de Família i 117 Pediatres).

Les xifres provenen de l’Observatori sobre les plantilles mèdiques dels Centres de Salut, elaborat pel sindicat mèdic Amyts i la plataforma APSeMueve, que agrupa metges i pediatres d’aquest nivell assistencial. L’anàlisi s’ha realitzat amb informació de 265 centres de salut i els seus consultoris, és a dir, el 100% dels existents a la regió, amb la situació recollida a 9 de novembre de 2026.

Els resultats, que mostren «la situació real» a partir de les dades aportades pels mateixos professionals, s’han presentat en una roda de premsa a la seu d’Amyts. Hi han intervingut la secretària general del sindicat, Ángela Hernández, i els doctors Ezequiel Arranz (Centre de Salut San Blas de Parla), Mar Nogerol (Centre de Salut de Cuzco de Fuenlabrada), Antonio Cabrera (Centre de Salut Daroca a La Elipa) i Javier Amador (Centre de Salut Los Ángeles de Villaverde).

Tal com han subratllat, les conclusions de l’informe evidencien «una situació de deteriorament generalitzat i que s’estén en el temps» amb un «dèficit estructural» de facultatius que «continua afectant la majoria dels centres de salut i a centenars de milers de pacients», sense que la Conselleria de Sanitat estigui aportant solucions efectives.

L’estudi detalla que el 66,8% dels 265 centres de salut analitzats, és a dir, 177, tenen les seves plantilles mèdiques incompletes. «Dos de cada tres centres obren cada matí incomplets», ha denunciat Mar Noguerol, que ha recalcat que aquest dèficit «té codi postal», al concentrar-se sobretot al sud i a l’oest de la Comunitat, les zones amb més vulnerabilitat econòmica. Només el 14,3% dels centres (38 en total) disposa de la seva plantilla mèdica completa cada dia.

Pel que fa a Medicina de Família, de les 3.784 places ofertades a la regió, el 9,7% està sense cobrir, cosa que suposa 368 llocs. D’aquests, 161 corresponen a vacants (places sense titular, on la població no té metge assignat), 207 a absències prolongades sense substitució (baixes de dos mesos o més en places amb titular) i 107 a reduccions de jornada dels metges titulars que no s’han reforçat.

En Pediatria, de les 877 places ofertes, 117 estan descobertes, un 13,19%. En aquest cas, 50 són vacants, 67 es deuen a absències de llarga durada sense substitut i 41 a reduccions de jornada sense cobertura.

L’informe identifica també els centres on la suma de vacants estructurals i absències prolongades sense cobrir suposa almenys el 20% de la plantilla de cada categoria. Amb aquest criteri, 46 centres de salut es troben en situació crítica en Medicina de Família i 65 en Pediatria, és a dir, compten amb menys del 80% dels seus metges disponibles en aquestes àrees.

Si es compara amb la fotografia de l’any anterior, dels 47 centres que estaven en situació crítica en Medicina de Família al març de 2025, només 12 continuen igual, mentre que altres 33 han passat a engrossir aquesta llista. Les zones més castigades de la Comunitat són l’oest i el sud.

En concret, a l’àrea oest falten el 12,8% (57) dels metges de família i el 14,4% (16) dels pediatres, mentre que a la zona sud no estan cobertes el 11,9% (55) de les places de Medicina de Família i el 19,5% (25) de les de Pediatria. L’àrea centre és la que concentra més vacants de metges de família, amb 85 places sense professional.

La situació és especialment greu al Centre de Salut Martínez de la Riva, a Puente de Vallecas, on falten quatre dels sis facultatius del torn de tarda. Una realitat qualificada de «insostenible», davant la qual els professionals han plantejat un ultimàtum a la Direcció Assistencial: si no es cobreixen les places, presentaran la seva dimissió.

Ruptura de la continuïtat assistencial

Els metges també han alertat sobre la quiebra del principi essencial de l’Atenció Primària: la continuïtat assistencial, és a dir, el seguiment del pacient pel mateix professional al llarg del temps. D’aquesta manera, unes 668.000 persones a la Comunitat no disposen d’un seguiment continuat per un metge de família o pediatre, cosa que equival al 9,3% dels habitants.

Aquest grup el formen 552.000 adults i 117.000 menors. Tot i que s’hi aprecia una lleugera millora respecte a l’onada anterior, de març de 2025, aquesta no compensa l’augment de població (+1,1%). Com a conseqüència, el nombre d’habitants per metge de família efectiu passa de 2.096 a 2.108.

Per primera vegada, l’estudi incorpora una mesura sistemàtica dels professionals que reparteixen la seva jornada setmanal entre dos centres de salut, el conegut model '4+1' (metges contractats per a un centre concret que s’han de desplaçar un dia a la setmana a un altre de diferent).

En Medicina de Família, 144 facultatius treballen part del seu horari fora del seu centre d’origen, procedents de 94 centres de salut, la qual cosa suposa el 3,8% de la plantilla d’aquesta categoria. Segons han explicat, el cost equivalent seria el de 300 metges de família contractats a jornada completa, cosa que permetria estabilitzar equips i cobrir el 87% del dèficit estructural actual.

En Pediatria, són 13 els professionals cedits des d’11 centres, amb una mitjana d’uns dos dies a la setmana fora del seu cupó habitual. En total, es comptabilitzen 29 jornades setmanals desplaçades, la qual cosa equivaldria aproximadament a sis pediatres a temps complet.

Els autors de l’informe també han criticat l’ús continuat dels mòduls d’absorció (hores extres), una eina "excepcional" i temporal inclosa en els acords de sortida de vaga que, segons denuncien, la Conselleria ha convertit en una pràctica permanent.

D’acord amb les dades obtingudes per Amyts i APSeMueve a través del Portal de Transparència, en Medicina de Família haurien estat necessaris 285 metges per assumir les 399.891 hores extres realitzades el 2025, durant les quals es va atendre 2.399.346 pacients, amb un cost proper als 20 milions d’euros. En Pediatria, el dèficit es calcula en 27 pediatres, després de més de 37.000 hores extres destinades a l’atenció de 223.156 nens.

Ambdues organitzacions han retret la manca de reacció de la Conselleria de Sanitat davant d’aquest escenari, així com la infrafinançació de l’Atenció Primària madrilenya, que se situa per sota de la mitjana estatal. "Amagar la realitat no amaga els problemes. Tot i tenir capacitat de solució, prefereix passar per alt la realitat en lloc d’afrontar-la", ha assenyalat la secretària general d’Amyts.

En aquesta línia, han presentat el que denominen "l’escala de la solució", un full de ruta que caldria recórrer "graó a graó" fins assolir el compliment de la normativa, cosa que implicaria incorporar 1.000 metges addicionals.

El primer esglaó, "el bàsic", consistiria a cobrir el 100% de la plantilla actual, és a dir, signar 485 contractes. El segon suposaria ajustar les plantilles a l’increment de població, elevant les contractacions a 537, amb 52 metges nous per l’augment d’habitants. Un tercer pas incorporaria les reduccions de jornada fins a assolir els 600 facultatius.

Finalment, el quart nivell seria arribar a la ràtio recomanada pel Ministeri (1.500 adults/1.000 nens per metge), per a la qual cosa es requeririen aquests mil professionals addicionals. "L’Atenció Primària madrilenya continua sense disposar dels professionals necessaris per oferir una atenció accessible, de qualitat i amb la continuïtat que mereix la població", han conclòs.