El Grup de Patologia Infecciosa (GPI) de l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap) subratlla la importància decisiva de les consultes de Pediatria en la contenció de les resistències bacterianes. Recorden que la implicació de les famílies resulta essencial «per evitar tractaments innecessaris», sempre que els pediatres proporcionin «informació clara i rigorosa».
Els especialistes insisteixen que la finalitat és que els progenitors entenguin les indicacions mèdiques i participin activament en la cura dels seus fills. «No obstant això, aquesta participació activa mai no els ha de traslladar la responsabilitat de decidir quan cal prescriure un antibiòtic, una valoració que correspon exclusivament al criteri clínic», han puntualitzat.
Coincidint amb la celebració, aquest dimecres, 18 de novembre, del Dia Europeu per a l’Ús Prudents dels Antibiótics i, fins al dia 24, de la Setmana Mundial de Conscienciació sobre la Resistència als Antimicrobians, l’AEPap recorda que els pares han de conèixer l’evolució habitual de les infeccions respiratòries, evitar l’automedicació i l’ús de recipients que resten, mantenir actualitzat el calendari vacunal i aplicar mesures preventives bàsiques com el rentat freqüent de mans.
Per reforçar aquest missatge, l’organització remet a la «Guia ABE» de l’AEPap, una sèrie de documents breus amb informació actualitzada sobre infeccions habituals en la infància, que defensen avançar cap a un ús més racional i segur dels fàrmacs. En la mateixa línia, el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) ha triat el lema «Cuida dels teus fills: utilitza els antibiòtics amb prudència» per a la seva campanya de 2026.
El focus se situa en lactants, nens en edat preescolar i les seves famílies, un àmbit en què la Pediatria d’Atenció Primària té un paper central, ja que les infeccions respiratòries són un dels principals motius de consulta i en aquestes es decideix sovint si cal iniciar o no un tractament antibiòtic.
Ús adequat dels antibiòtics i possibles efectes adversos
En aquest context, els experts destaquen que els antibiòtics són fàrmacs imprescindibles i salven vides quan s’empren amb la indicació correcta, però no actuen contra els virus responsables de la majoria dels refredats i altres infeccions respiratòries a la infància. "Administrar-los quan no són necessaris no accelera la recuperació d’aquestes infeccions i pot provocar efectes adversos, com diarrea, nàusees o erupcions cutànies", adverteixen, a més de recordar que "la seva utilització innecessària afavoreix la selecció i la propagació de bacteris resistents".
Per això, insisteixen que l’absència de recepta antibiòtica no equival a manca de tractament, ja que "la informació sobre l’evolució esperable de la malaltia, les mesures d’alleujament simptomàtic, els signes d’alerta i les circumstàncies en què s’ha de fer una nova consulta formen part d’una atenció sanitària de qualitat". En canvi, quan es confirma una infecció bacteriana que requereix medicació, l’antibiòtic "s’ha d’utilitzar sense demores injustificades, seleccionant el fàrmac, la dosi i la durada més adequats per a cada situació clínica".
L’objectiu és consolidar els avenços registrats el 2025, quan, segons l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS) i el Plan Nacional frente a la Resistencia a los Antibióticos (PRAN), el consum d’antibiòtics sistèmics en salut humana va baixar un 5,1 per cent, de 24,26 a 22,94 dosis diàries definides per cada 1.000 habitants i dia. Des del 2015, la reducció acumulada arriba al 18,8 per cent, tot i que encara no es disposa de dades concretes sobre com ha variat la prescripció en població pediàtrica.
Per mantenir aquesta tendència, el GPI aposta per "una valoració clínica acurada, un ús prudent de les proves diagnòstiques, l’elecció preferent d’antibiòtics d’espectre reduït quan el tractament estigui indicat i l’aplicació de durades de tractament basades en l’evidència". Pel que fa a aquest últim aspecte, assenyalen que "l’evidència científica avala cada vegada més les pautes curtes de tractament antibiòtic en alguns processos infecciosos freqüents a la infància".
Aquestes mesures, segons el seu criteri, s’han d’integrar en els Programes d’Optimització de l’Ús d’Antibiòtics (PROA), tant en Atenció Primària com als hospitals, per a la qual cosa "el seu desenvolupament exigeix formació continuada, eines clíniques actualitzades, sistemes d’avaluació i un suport institucional sostingut".