La cirurgia de Mohs, clau en el càncer de pell facial en combinar control oncològic i preservació del teixit sa

La cirurgia de Mohs es consolida com a tècnica de referència en el càncer de pell facial en combinar el màxim control oncològic i la preservació del teixit sa.

3 minuts

fotonoticia 20261118191039 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

3 minuts

El cap de Servei Adjunt de Dermatologia de l’Hospital Ruber Internacional, Pedro Rodríguez, ha detallat que la cirurgia de Mohs permet un control oncològic molt precís i afavoreix la preservació del teixit sa, cosa que la converteix en una eina especialment indicada en tumors cutanis localitzats a la cara.

"Quan operem un càncer de pell tenim dos objectius que han d’anar de la mà: eliminar completament el tumor i conservar la major quantitat possible de teixit sa. En zones com el nas, les parpelles o els llavis, això resulta especialment important perquè cada mil·límetre compta", ha assenyalat l’expert en oncologia cutània, cirurgia dermatològica i cirurgia microgràfica de Mohs.

En una intervenció convencional, el cirurgià elimina el tumor juntament amb un marge de seguretat de pell aparentment sana. Posteriorment, aquesta peça es remet al servei d’anatomia patològica i, si es detecten cèl·lules malignes als marges, pot ser necessari reintervenir el pacient.

En contrast, la cirurgia de Mohs integra durant la mateixa operació un estudi microscòpic exhaustiu de tots els marges quirúrgics. Això permet prendre decisions en temps real i repetir l’extirpació només a les àrees on encara persisteix el tumor, fins a confirmar que els marges estan completament lliures de malaltia.

"Podríem dir que treballem amb un mapa microscòpic del càncer. Si trobem cèl·lules tumorals en un punt concret, sabem exactament on hem de continuar operant. No necessitem retirar més teixit de totes les zones, sinó únicament d’aquelles en què encara existeix malaltia", ha explicat Rodríguez.

Un cop finalitzada la fase oncològica, es procedeix a la reconstrucció de la zona intervinguda mitjançant tancament directe, colgafos o empelts, segons la mida i la localització de la ferida.

En el rostre, on la quantitat de teixit disponible per reconstruir és limitada, aquesta tècnica adquireix una rellevància encara més gran. Tot i que la prioritat de qualsevol cirurgia oncològica és eradicar el càncer, l’especialista recalca que l’impacte sobre l’aparença i la funció d’estructures com les parpelles, els llavis o el nas resulta fonamental per a la qualitat de vida dels pacients.

Cirurgia ambulatòria i altes taxes de curació

La cirurgia microgràfica de Mohs es realitza, generalment, en règim ambulatori i amb anestèsia local, si bé en alguns casos seleccionats es pot valorar la sedació. A diferència de les operacions estàndard, amb un temps de quiròfan més previsible, la durada d’aquest procediment depèn del tipus de tumor i del nombre de fases necessàries fins a aconseguir marges lliures de cèl·lules canceroses.

L’experiència acumulada per l’equip de Clínica Dermatológica Internacional i l’Hospital Ruber Internacional indica que les taxes de curació se situen a prop del 99 per cent en tumors no tractats prèviament, tot i que l’especialista recorda que mai no es pot parlar de risc zero de recurrència.

El postoperatori acostuma a cursar sense grans complicacions, tot i que varia segons l’extensió i la localització de la cirurgia. Els pacients reben pautes personalitzades sobre la cura de la ferida, el maneig del dolor i els signes d’alarma que han de motivar una revisió mèdica.

Tot i els seus avantatges, Rodríguez adverteix que la cirurgia microgràfica de Mohs no és l’opció adequada per a tots els càncers de pell. S’ha d’indicar en aquells casos en què realment aporti un benefici addicional, ja que molts tumors petits i de baix risc es tracten de manera eficaç amb una simple extirpació convencional.

El dermatòleg incideix que es tracta d’una tècnica complexa, que exigeix una formació específica, destresa quirúrgica i un processament molt acurat de les mostres al laboratori. Paral·lelament, subratlla que la detecció precoç continua sent una de les armes més eficaces contra el càncer cutani.

En aquest sentit, anima a acudir al dermatòleg si una lesió augmenta de mida, sagna de manera repetida, no cicatritza o modifica el seu aspecte, especialment en persones amb antecedents d’exposició solar intensa, pell clara o història prèvia de tumors de pell.

"Com més aviat diagnostiquem un càncer de pell, més possibilitats tenim de tractar-lo amb procediments menys extensos. No hem d’esperar que una lesió sigui gran o produeixi molèsties per anar a veure l’especialista", ha emfatitzat l’expert.