La FEAD assenyala la prevenció i el diagnòstic precoç com a eixos per combatre el càncer de pàncrees

La FEAD insisteix a reduir riscos i a detectar de manera precoç el càncer de pàncrees per millorar el seu abordatge i augmentar les opcions de tractament.

3 minuts

fotonoticia 20261119151048 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

3 minuts

La Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD) ha recalcat la rellevància de disminuir els factors de risc i potenciar el diagnòstic precoç per reforçar la prevenció i el maneig del càncer de pàncrees.

Coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer de Pàncrees, que se commemora el 19 de novembre, la FEAD pretén sensibilitzar la població sobre la necessitat d’actuar davant els factors de risc modificables, localitzar les persones amb més predisposició a patir aquesta patologia i facilitar-ne la detecció en fases inicials.

El càncer de pàncrees és un tumor relativament poc freqüent, però representa un dels grans reptes dins dels càncers digestius per la seva alta mortalitat i la dificultat per identificar-lo en etapes primerenques. A Espanya, es calcula que el 2026 es diagnosticaran 10.405 casos nous.

De acordo amb la fundació, tot i els avenços en el coneixement d’aquest tumor, el pronòstic continua sent poc favorable, amb una supervivència neta als cinc anys propera al 5 per cent a Espanya. Una de les causes principals és que acostuma a detectar-se quan ja està avançat, un moment en el qual les opcions de tractament amb intenció curativa són molt més reduïdes.

Tot i que no hi ha una forma d’evitar per complet el càncer de pàncrees, la FEAD insisteix que sí que es pot intervenir sobre diversos factors que incrementen la probabilitat de desenvolupar-lo.

El tabaquisme constitueix un dels factors de risc modificables més importants, al qual s’afegeixen l’obesitat i la manca d’exercici. Per aquest motiu, la FEAD aconsella no fumar, mantenir un pes adequat mitjançant una dieta equilibrada i fer activitat física de manera habitual.

Segons l’organització, aquestes pautes poden ajudar a disminuir la probabilitat d’aparició d’aquest tumor i, al mateix temps, aportar beneficis per a la salut en general.

"Un dels principals problemes d’aquest tumor és que en les seves fases inicials acostuma a desenvolupar-se sense símptomes evidents. Quan apareixen, les manifestacions poden ser inespecífiques, com ara molèsties abdominals, sensació d’inflor, pèrdua de gana o cansament, i confondre’s amb problemes digestius molt més freqüents", ha explicat Ana García, experta de la FEAD i especialista de aparell digestiu de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal de Madrid.

La FEAD indica que, tot i això, hi ha alguns signes que requereixen una valoració mèdica, sobretot quan es presenten de manera continuada o sense una causa clara, com ara la pèrdua de pes no intencionada, el dolor abdominal que s’irradia cap a l’esquena o la icterícia (coloració groguenca de la pell i els ulls).

Igualment, s’ha de vigilar l’aparició recent de diabetis, especialment en persones d’edat avançada quan s’acompanya d’adelgazament sense explicació o altres símptomes digestius.

Des de la FEAD es remarca que aquests indicis no impliquen necessàriament la presència d’un càncer de pàncrees, però sí que fan aconsellable adreçar-se a un professional sanitari per determinar-ne l’origen.

Identificar les persones amb més risc

En l’actualitat, no hi ha programes de cribratge de càncer de pàncrees recomanats per a la població general. Les estratègies de detecció precoç s’orienten sobretot a individus amb un risc especialment alt de desenvolupar la malaltia.

Entre aquests grups s’inclouen persones amb determinades mutacions genètiques vinculades al càncer de pàncrees o amb antecedents familiars significatius, fins i tot quan no s’ha detectat cap alteració genètica concreta.

En aquestes situacions, els especialistes destaquen que conèixer els antecedents familiars i consultar amb els professionals de la salut permet valorar la conveniència d’un assessorament genètic o d’un seguiment específic mitjançant tècniques com la ressonància magnètica o l’ecoendoscòpia.

De manera paral·lela, la recerca avança en la comprensió de les lesions precursors del càncer de pàncrees i en el disseny de noves eines, com ara els biomarcadors a la sang, que podrien facilitar-ne la identificació en fases inicials, encara que encara requereixen una validació més àmplia.

La FEAD recorda que, mentre progressen aquestes línies de recerca, les principals mesures disponibles per contribuir a la prevenció i afavorir la detecció precoç d’aquesta malaltia són reduir els factors de risc modificables, reconèixer les persones amb més predisposició i sol·licitar atenció mèdica davant símptomes persistents o sense causa aparent.