Amb les eleccions generals del 29 de novembre ja a tocar de l’horitzó, la sanitat comença a fer-se un forat en l’agenda dels partits, i la indústria farmacèutica vol assegurar-se que no quedi com un assumpte secundari. Farmaindustria, la patronal de les companyies farmacèutiques innovadores, està traslladant a les diferents formacions un document amb tres propostes per a la propera legislatura. El seu objectiu declarat és que Espanya guanyi en salut, innovació i competitivitat.
La proposta parteix d’un diagnòstic conegut: l’envelliment de la població i l’augment de les malalties cròniques pressionen sobre el sistema sanitari. L’associació sosté que el proper Govern ha d’afrontar aquests desafiaments i, al mateix temps, aprofitar la innovació biomèdica, les dades de salut i les noves tecnologies.
Un punt més de PIB per a la sanitat pública
La primera proposta és la més ambiciosa en termes pressupostaris. Farmaindustria planteja augmentar de manera progressiva un punt del PIB la inversió pública en Sanitat, en coordinació amb les comunitats autònomes, que són qui gestionen el sistema.
Segons l’organització, aquest esforç addicional permetria reforçar la prevenció, amb més cribratges, diagnòstic precoç i immunització. També permetria planificar l’arribada de nous tractaments, mesurar els resultats en salut, consolidar el finançament basat en valor i reforçar els recursos i les infraestructures sanitàries.
El esforç addicional permetria reforçar la prevenció, amb més cribratges, diagnòstic precoç i immunització
La patronal acompanya la proposta amb un argument econòmic. Un increment sostingut d’un punt del PIB, fins a assolir el 7,5% el 2035, augmentaria el PIB espanyol en més de 200.000 milions d’euros en aquest període, segons els càlculs que cita.
Medicaments innovadors, sense importar on es visqui
La segona proposta apunta a un dels punts febles del sistema: el temps que triga un medicament autoritzat a arribar al pacient. Farmaindustria reclama complir els terminis europeus per resoldre el finançament dels nous fàrmacs, 180 dies amb un canal ràpid de 90 per a les innovacions prioritàries. Demana, a més, eliminar les diferències territorials, de manera que el lloc de residència no condicioni les opcions de tractament, i augmentar l’accés efectiu als medicaments aprovats per l’Agència Europea del Medicament.
L’associació reconeix que Espanya és líder en assaigs clínics, però admet que aquest lideratge encara no es trasllada a la disponibilitat de medicaments. Aquí, subratlla, encara queda camí per recórrer.
I+D i autonomia estratègica com a política d’Estat
El tercer bloc demana que la investigació biomèdica i la autonomia estratègica es tractin com a polítiques d’Estat, és a dir, per sobre dels cicles electorals. Entre les mesures concretes hi ha:
- Reforçar el lideratge en assaigs clínics, amb més tecnologia i una participació més gran de l’atenció primària.
- Crear reserves estratègiques de medicaments crítics.
- Reconèixer la petjada industrial i investigadora en les polítiques públiques.
- Posicionar Espanya com a referent en l’ús secundari de dades de salut per investigar nous tractaments.
Amb això, la indústria assegura que el país hi guanyaria en seguretat de subministrament, ocupació qualificada i capacitat de resposta davant futures crisis sanitàries.
Les xifres del potencial econòmic
Farmaindustria insisteix que el benefici no seria només sanitari. En un context d’incertesa geopolítica i de canvis legislatius en l’àmbit sanitari i farmacèutic, la patronal estima que un marc competitiu i previsible, amb estabilitat regulatòria i senyals clares per a la inversió, tindria un impacte notable:
- Inversió: 21.500 milions d’euros entre 2027 i 2030.
- Exportacions: 30.000 milions d’euros.
- Ocupació: 81.000 llocs directes el 2030, amb 4.600 contractacions noves cada any.
L’organització recorda que el sector ja aporta més de 27.400 milions d’euros anuals a l’Estat, entre estalvis en altres partides públiques i recaptació fiscal. Cita, per a això, un informe sobre com els medicaments innovadors contribueixen a la sostenibilitat del sistema sanitari. Aquest estudi assenyala que el pes dels medicaments en la despesa pública va baixar del 4% l’any 2003 al 3,4% l’any 2024, i que la seva proporció sobre el PIB es manté estable en l’1,6% des de fa més de dues dècades. D’aquí conclou la patronal que es pot reforçar la inversió en innovació sense comprometre la sostenibilitat del sistema.
"La salut ha de ser una prioritat de país"
El director general de Farmaindustria, Juan Yermo, va defensar les propostes en el seu perfil de LinkedIn. En aquesta plataforma ecordó que el debat polític se centra, "com és lògic", en les prioritats del proper Govern, i va sostenir que entre aquestes hi hauria de figurar sens dubte garantir la salut i el benestar de les persones i impulsar la ciència i la innovació.
Yermo va assegurar que les mesures suposen una oportunitat no només per a la salut i la qualitat de vida, sinó també per a l’economia i per a "una indústria capdavantera en productivitat i ocupació de qualitat". I va afegir que consolidar Espanya com a referent en ciència, innovació i producció farmacèutica exigeix "visió a llarg termini, polítiques estables i el compromís de tots".
"La salut ha de ser una prioritat del país, més enllà dels cicles electorals", va concloure, i es va comprometre a contribuir a aquest objectiu mitjançant el diàleg i la col·laboració amb totes les forces polítiques.
El que queda per veure
Les propostes arriben en plena campanya i queda per veure quines recullen els programes (que ja s’estan coneixent) i amb quin grau de compromís. Convé també tenir present que les xifres d’inversió, exportacions i ocupació són estimacions de la pròpia indústria, que defensa així un marc regulador i de finançament favorable als seus interessos. Qualsevol increment d’un punt del PIB en sanitat exigiria a més un acord amb les comunitats autònomes i una decisió sobre com finançar-ho.