La Societat Espanyola de Medicina Nuclear i Imatge Molecular (SEMNIM) ha fet una crida per intensificar la formació dels professionals en el maneig de les tècniques d’imatge molecular, amb la finalitat d’aprofitar al màxim la seva utilitat en l’atenció dels pacients amb peu diabètic.
Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Diabetis aquest dissabte, la societat ha subratllat que aquestes eines d’imatge resulten clau per aclarir dubtes diagnòstics quan altres exploracions no són concloents i, de manera específica, per determinar si la infecció al peu diabètic ha arribat a comprometre l’os.
El cap del Servei de Medicina Nuclear de l’Hospital Universitari de Guadalajara, Edel Noriega Álvarez, ha assenyalat que aquest tipus de coneixement és essencial per orientar les decisions terapèutiques i preservar la major quantitat possible de teixit sa, així com la funció del peu.
Tal com han indicat des de la societat científica, la infecció de l’os, anomenada osteomielitis, pot resultar complexa de diagnosticar i de distingir de canvis no infecciosos quan el peu presenta alteracions prèvies, com ara fractures, intervencions quirúrgiques o l’anomenat peu de Charcot, una complicació de la diabetis que afecta ossos i articulacions.
Una identificació correcta de si l’os està afectat i de la localització exacta de la infecció contribueix a decidir quines mostres s’han d’obtenir, quin antibiòtic és el més adequat i com organitzar una eventual intervenció quirúrgica.
Gamma-grafia i PET/TC al peu diabètic
En aquest context, la medicina nuclear compta amb estudis específics que permeten detectar i localitzar àrees amb activitat inflamatòria o infecciosa. Entre aquests s’inclouen la gamma-grafia amb leucòcits marcats i la tomografia per emissió de positrons combinada amb tomografia computada (PET/TC), que integren informació funcional i anatòmica per ajudar a diferenciar una infecció òssia d’altres alteracions.
L’ús d’aquestes tècniques resulta especialment valuós quan la ressonància magnètica no és possible o les seves troballes no permeten establir un diagnòstic ferm. “No tots els pacients amb peu diabètic les necessiten: s’indiquen davant una pregunta clínica concreta”, ha precisat Noriega.
Malgrat la seva rellevància, la Societat Espanyola de Medicina Nuclear i Imatge Molecular ha alertat que l’escassetat d’especialistes i una organització insuficient dels recursos condicionen la disponibilitat d’alguns procediments, en particular aquells que precisen el marcatge de leucòcits.
Una enquesta del Grup de Treball de Patologia musculoesquelètica de SEMNIM, elaborada amb dades de 2021 procedents de 34 hospitals espanyols, ha posat de manifest diferències en els protocols d’adquisició d’imatges i mancances en la formació específica. Per aquest motiu, es van identificar com a línies prioritàries la unificació de criteris diagnòstics, l’optimització dels circuits de derivació i l’impuls del treball multidisciplinari.
En aquest marc, SEMNIM ha remarcat la importància d’avançar cap a un ús més uniforme de les tècniques d’imatge molecular, reforçant la capacitació especialitzada i promovent criteris diagnòstics compartits que permetin oferir una atenció més precisa i coordinada a les persones amb diabetis.