L'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha encapçalat una investigació que conclou que els canvis en el clima de l'oceà Atlàntic poden servir per anticipar, amb diversos mesos de marge, els brots de leishmaniasi cutània al nord d'Àfrica.
Per desenvolupar aquest treball, el centre impulsat per la Fundació "la Caixa" ha col·laborat amb especialistes de l'Institut Pasteur de Tunísia, Marroc i França. L'objectiu ha estat analitzar aquesta relació entre clima i malaltia per perfeccionar la capacitat de predicció dels brots en aquesta zona geogràfica.
L'equip científic ha determinat que certs patrons climàtics que modifiquen el règim de pluges a la regió influeixen, en diferents escales temporals, en la transmissió de la leishmaniasi. Gràcies a això, han aconseguit dissenyar un sistema de predicció estacional capaç d'anticipar l'aparició de brots amb fins a un any d'anticipació. Es tracta d'una patologia parasitària que es transmet mitjançant la picada de flebòtoms, petits insectes coneguts com a mosques de la sorra.
"Encara que generalment no posa en perill la vida, provoca lesions i úlceres a la pell que poden persistir durant mesos o anys i deixar cicatrius permanents, amb un important impacte físic, psicològic i social", han indicat, alhora que recorden que "cada any s'estima al voltant d'un milió de nous casos al món, especialment a la conca mediterrània, Orient Mitjà, Àsia Central i Amèrica".
Fins ara, els sistemes d'alerta primerenca per a malalties condicionades pel clima s'havien desenvolupat sobretot en àrees tropicals, on fenòmens com "El Niño" permeten elaborar pronòstics amb diversos mesos d'antelació. "A les regions temperades, en canvi, l'atmosfera es considerava molt menys previsible, la qual cosa dificultava l'elaboració d'eines similars per a malalties transmeses per vectors", han assenyalat.
L'estudi, publicat a la revista 'Science Advances', demostra que aquesta limitació es pot superar si s'incorporen dos grans patrons de variabilitat climàtica de l'Atlàntic: l'"Oscil·lació de l'Atlàntic Nord" (NAO, per les seves sigles en anglès) i la "Variabilitat Multidecadal de l'Atlàntic" (AMV, també per les seves sigles en anglès).
Influència de les precipitacions i del desert
Els autors expliquen que la NAO és un fenomen atmosfèric que regula els vents sobre l'Atlàntic i incideix en les pluges hivernals d'Europa i el nord d'Àfrica, mentre que l'AMV descriu canvis lents en la temperatura superficial de l'oceà que es prolonguen durant anys o dècades. "Els resultats de l'estudi mostren que la interacció entre ambdós patrons modula les precipitacions al nord d'Àfrica i, de forma indirecta, condiciona l'evolució de la leishmaniasi", han precisat.
Les variacions en la temperatura de la superfície atlàntica alteren la circulació atmosfèrica i els vents que transporten humitat cap al nord d'Àfrica, la qual cosa repercuteix en les precipitacions. Aquestes pluges regulen el desenvolupament de la vegetació en els ecosistemes desertics i, amb això, les poblacions de rosegadors que actuen com a reservoris del paràsit.
"Com que la leishmaniasi cutània depèn estretament d'aquesta cadena de processos, la seva aparició també es pot predir a partir de les senyals climàtiques de l'Atlàntic", han resumit. L'investigador d'ISGlobal i primer signant del treball, Adrià San-José, ha subratllat que "el desert actua com un filtre natural que deixa al descobert la memòria climàtica de l'Atlàntic".
A parer seu, i "en estar influït per menys processos climàtics", el desert "permet aïllar amb molta més claredat el senyal de l'Atlàntic en els patrons de pluja". "Gràcies a això, identifiquem una regió on la pluja és sorprenentment previsible, els deserts de Tunísia i Marroc, i demostrem que aquesta predictibilitat també es transfereix a una malaltia infecciosa", ha destacat.
Amb tota aquesta informació, l'equip va desenvolupar un model dinàmic que simula la transmissió del paràsit entre humans, flebòtoms i rosegadors. L'eina integra temperatura i precipitació locals amb dades atmosfèriques i de l'Atlàntic, la qual cosa permet preveure l'aparició i la intensitat dels brots de Leishmania major i Leishmania tropica a Marroc i Tunísia amb fins a 12 mesos d'antelació.
"Es pensava que aquest tipus de prediccions només eren possibles als tròpics", ha reiterat l'investigador ICREA d'ISGlobal i autor sènior de l'estudi, Xavier Rodó, qui ha afegit que "el sorprenent" és que s'ha trobat "una font de predictibilitat també en una regió temperada" i s'ha incorporat en un model llest per al seu ús operatiu.