La disponibilitat de medicaments forma part del debat sobre l'autonomia estratègica d'Espanya i de la Unió Europea. Junt amb la investigació de nous tractaments i l'accés a la innovació, ha cobrat rellevància una qüestió que cada cop rep més atenció: la capacitat de mantenir la producció dels medicaments que necessita el sistema sanitari.
En Espanya, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris identifica medicaments estratègics atenent a la seva importància sanitària i a la vulnerabilitat del seu subministrament. Aquesta perspectiva permet posar el focus en tractaments la absència dels quals pot tenir un impacte significatiu en l'atenció als pacients i en les condicions necessàries per garantir la seva disponibilitat.
Detrás d'aquesta disponibilitat existeix una cadena industrial integrada per empreses amb funcions diferents i complementàries. Algunes el·laboren el medicament acabat; altres produeixen les substàncies que el componen o desenvolupen els processos necessaris per obtenir-les. Encara que la seva activitat resulta menys visible, aquestes etapes ajuden a comprendre què significa comptar amb una indústria farmacèutica sòlida.
El paper dels principis actius
Els principis actius, coneguts també com API per les seves sigles en anglès —active pharmaceutical ingredients—, són les substàncies responsables de l'activitat farmacològica d'un medicament. La seva incorporació a una formulació permet obtenir les diferents presentacions que s'utilitzen en la pràctica clínica, com comprimits, càpsules o solucions injectables.
La fabricació d'aquests principis actius requereix coneixements tècnics, processos industrials i controls de qualitat específics. Al seu torn, per obtenir-los poden ser necessaris intermedis químics: substàncies que es transformen al llarg de les diferents etapes de producció fins a donar lloc al principi actiu.
Per això, la seguretat de subministrament està relacionada amb el conjunt d'aquest procés. La capacitat de fabricar un medicament depèn també de la disponibilitat dels components necessaris i de la continuïtat de les empreses que intervenen en la seva elaboració. Els principis actius i intermedis formen part d'una mateixa cadena de valor, en la qual cada etapa contribueix al resultat final.
Una indústria de capacitats complementàries
Aquesta cadena no ha de concentrar-se en una única companyia. L'especialització permet que diferents empreses aportin experiència en determinats productes, tecnologies o processos, que posteriorment s'integren en la fabricació del medicament.
En aquest àmbit desenvolupa la seva activitat Deretil, que fabrica cadenes laterals i intermedis químics utilitzats en la producció d'antibiòtics betalactàmics. La seva feina se situa en les fases prèvies a l'obtenció del medicament acabat i connecta la química especialitzada amb la indústria farmacèutica.
L'activitat d'aquest tipus d'empreses permet apropar-se a una dimensió menys coneguda del sector: la de les capacitats industrials que fan possible produir components necessaris per a altres fabricants. La seva aportació inclou tant l'elaboració d'aquestes substàncies com el coneixement acumulat sobre els processos i la seva millora.
La connexió entre indústria i salut
L'atenció europea als medicaments crítics ha contribuït a donar més visibilitat a aquestes capacitats. L'acord provisional sobre el Critical Medicines Act contempla el reforç de la fabricació europea de medicaments i principis actius, juntament amb la diversificació de les cadenes de subministrament. Aquest marc reflecteix la relació cada vegada més estreta entre política sanitària i capacitat industrial.
En aquest context, conèixer com es fabrica un medicament ajuda a entendre millor els factors que influeixen en la seva disponibilitat. Abans d'arribar a una farmàcia o a un hospital, un tractament ha recorregut diferents etapes en les quals intervenen substàncies, processos i empreses especialitzades.
Els principis actius i els intermedis formen part d'aquest recorregut. Donar a conèixer la seva funció permet completar la imatge d'una indústria el treball de la qual comença molt abans que el medicament arribi a mans del pacient.