Una investigació internacional, coliderada per un equip de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), ha dissenyat un enfocament terapèutic experimental capaç de reduir la fibrosi pulmonar després d’un trasplantament de pulmó i que podria ajudar a evitar el rebuig crònic de l’òrgan trasplantat.
El pulmó és un dels òrgans amb pitjor supervivència a llarg termini enfront d’altres trasplantaments. La causa principal és la disfunció crònica del empelt pulmonar, una forma de rebuig crònic en què l’òrgan trasplantat va cicatritzant de manera progressiva, procés conegut com a fibrosi, fins a perdre la seva funció.
Els fàrmacs immunosupressors que s’administren actualment als pacients trasplantats es dirigeixen sobretot a les cèl·lules de la immunitat adaptativa, en particular limfòcits T i B. No obstant això, s’acumulen les proves científiques que les cèl·lules de la immunitat innata, com ara macròfags, monòcits i neutròfils, hi tenen un paper clau en l’aparició del rebuig crònic pulmonar.
La susceptibilitat especial del pulmó al rebuig crònic es relaciona amb la seva elevada càrrega de cèl·lules de la immunitat innata i amb la seva exposició contínua a l’aire, a microorganismes i a partícules presents a l’entorn.
Aquestes cèl·lules innates poden adquirir una memòria inflamatòria, denominada immunitat entrenada. Després d’un estímul intens, com ara la lesió que pateix l’òrgan durant el trasplantament, les cèl·lules mieloides queden reprogramades i poden impulsar el rebuig crònic durant períodes prolongats.
La proteïna mTOR resulta fonamental en aquesta reprogramació i, per això, els inhibidors de mTOR, entre ells la rapamicina, ja s’utilitzen en trasplantaments. Tanmateix, fins avui no han demostrat prevenir el rebuig crònic del trasplantament pulmonar, en part perquè la seva toxicitat limita arribar a les dosis necessàries per bloquejar la immunitat entrenada en les cèl·lules mieloides.
Nanopartícules per dirigir la rapamicina al pulmó
Els científics del Centre Nacional de Microbiologia de l’ISCIII, de l’Hospital Monte Sinai de Nova York i de la Universitat de Washington a Sant Lluís han sortejat aquesta barrera mitjançant una nanopartícula, denominada mTORi-NB, que transporta la rapamicina directament al teixit pulmonar perquè sigui captada per les cèl·lules responsables del rebuig.
Les nanoestructures mTORi-NB són partícules lipídiques diminutes, de mida similar a la d’un virus, formades a partir de l’apolipoproteïna A-I, el principal component del colesterol HDL, conegut com a colesterol bo.
El treball, publicat a 'American Journal of Transplantation', va avaluar l’eficàcia d’aquesta estratègia en un model experimental de trasplantament pulmonar en ratolí que reprodueix les lesions fibròtiques pròpies del rebuig crònic humà. Els animals van rebre tres dosis intravenoses de nanopartícules: el mateix dia del trasplantament i els dies dos i cinc posteriors a la intervenció.
Les dades obtingudes van evidenciar un efecte protector en totes les fases estudiades. Durant la primera setmana, els pulmons tractats mostraven una infiltració cel·lular menor que els no tractats i conservaven una arquitectura alveolar gairebé normal, mentre que els òrgans trasplantats sense teràpia presentaven una inflamació intensa.
Passades dues setmanes, els pulmons tractats mantenien les cèl·lules alveolars de tipus II, considerades cèl·lules mare encarregades de regenerar el teixit pulmonar, i aquestes continuaven dividint-se. En els òrgans no tractats, la seva capacitat proliferativa pràcticament havia desaparegut, i el grau de rebuig agut també era inferior en els ratolins que van rebre les nanopartícules mTORi-NB.
Al mes del trasplantament, els pulmons tractats mostraven una disminució marcada de la fibrosi al voltant dels bronquis i dels vasos, així com un menor engruiximent de la pleura. A més, el tractament afavoria la preservació de les cèl·lules club dels bronquíols, la pèrdua de les quals s’associa al rebuig crònic en pacients.
Mecanisme d’acció i passos següents
L’anàlisi transcriptòmica de més de 21.000 cèl·lules procedents del trasplantament pulmonar va permetre aclarir com les nanopartícules mTORi-NB impedeixen l’aparició de fibrosi.
En els pulmons tractats, els macròfags van disminuir l’expressió de gens inflamatoris i pro-fibròtics i van augmentar la d’enzims amb funció anti-fibròtica. L’efecte es va estendre també a cèl·lules que gairebé no captaven la nanopartícula, com les cèl·lules alveolars, que van presentar una menor activació de la via TGF-beta, un dels principals motors de la fibrosi.
Aquests descobriments indiquen que, en reprogramar els macròfags, el tractament modifica la comunicació entre les cèl·lules mieloides i la resta de cèl·lules del pulmó. "Aquests resultats mostren que actuar sobre la memòria inflamatòria de les cèl·lules de la immunitat innata en el moment del trasplantament té conseqüències duradores", ha explicat la coautora del treball Leticia Pérez-Rodríguez.
Pérez-Rodríguez, investigadora Sara Borrell del Centro Nacional de Microbiología del ISCIII, ha subratllat el canvi de paradigma terapèutic que suposa aquesta proposta enfront de la immunosupressió sistèmica i mantinguda en el temps.
El mateix equip de l’ISCIII, dirigit pel doctor Jordi Ochando, ja havia demostrat amb una versió prèvia d’aquestes nanopartícules que l’ús de mTORi-NB evitava el rebuig agut en un model experimental de trasplantament cardíac.
En qualsevol cas, els resultats provenen d’un model animal i caldrà validar-los abans de traslladar-los a pacients. El doctor Ochando ha avançat que les següents fases de la recerca inclouran analitzar si un tractament més prolongat o administrat en fases posteriors és capaç de frenar una fibrosi ja establerta.