La farmacèutica Novartis ha promogut a Espanya el primer document de consens que planteja un abordatge integral de l’urticària crònica. Aquest treball ha estat elaborat per representants de pacients i per professionals de Dermatologia, Al·lergologia, Atenció Primària i Farmàcia Hospitalària.
En concret, la publicació "Compromís per una atenció integral de l’urticària crònica a Espanya", desenvolupada de manera independent per un comitè assessor, ha permès definir cinc prioritats clau per optimitzar l’atenció a aquesta malaltia. El text es presenta com una fulla de ruta per avançar cap a un model assistencial més coordinat i centrat en les necessitats reals dels pacients.
Avalidat per l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV) i per les societats espanyoles d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC) i de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN), el consens recorda que l’urticària crònica és una patologia inflamatòria cutània caracteritzada per l’aparició repetida de guatlles –urticària–, angioedema o tots dos durant més de sis setmanes, generalment acompanyats d’una picor intensa.
Actualment es calcula que entre el 0,5 i l’1 per cent de la població conviu amb aquesta malaltia. Tot i que els signes més evidents es manifesten a la pell, les brotades i el seu caràcter imprevisible poden alterar el descans, l’estat emocional, la vida social, el rendiment laboral o acadèmic i l’autonomia de les persones afectades. Malgrat els avenços assolits en la seva comprensió i tractament, encara hi ha mancances en el diagnòstic, la coordinació entre nivells assistencials, l’accés a l’atenció especialitzada, la informació disponible i el seguiment a llarg termini.
Fruit d’aquesta anàlisi, s’han definit cinc compromisos compartits: reconèixer l’impacte global de la malaltia; garantir que els pacients estiguin informats i participin en la presa de decisions; assolir el control complet en el menor temps possible; assegurar un itinerari assistencial àgil, coordinat i equitatiu; i integrar l’experiència del pacient en el disseny i la millora de l’atenció sanitària.
Rutes assistencials clares i millor coordinació
Per respondre aquestes necessitats, els autors del consens consideren prioritari implantar rutes assistencials ben definides, reforçar la coordinació entre l’Atenció Primària i l’àmbit hospitalari, facilitar la continuïtat de l’atenció i orientar el seguiment cap al control complet de l’urticària crònica, entesa com l’absència de signes i símptomes mentre el pacient està en tractament.
"Aquest consens posa de manifest la necessitat de reforçar la coordinació entre professionals i nivells assistencials per facilitar que cada pacient avanci cap al control complet de la malaltia", ha declarat, al respecte, l’al·lergòloga responsable de la consulta monogràfica d’urticària crònica del Complexo Hospitalario Universitario A Coruña (CHUAC), la doctora Beatriz Veleiro, que defensa "models assistencials més àgils, connectats i homogenis".
En la mateixa línia, la dermatòloga especialista en urticària crònica de l’Hospital del Mar Research Institute i la Universitat Pompeu Fabra de Barcleona, la doctora Ana María Giménez Arnau, ha recalcat que "és molt més que una malaltia de la pell", ja que "la seva imprevisibilitat pot generar un desgast físic i emocional constant que sovint passa desapercebut". "Per això, el seu abordatge ha d’incorporar les dimensions emocional i social, a més del control dels signes i símptomes", ha subratllat.
Aquestes dues especialistes formen part del comitè assessor, juntament amb el representant del Foro Español de Pacientes (FEP), Santiago Alfonso; el metge d’Atenció Primària del Centro de Salud Almendrales de Madrid, el doctor David Palacios; la cap del Servei de Farmàcia i adjunta a la Direcció Mèdica de l’Hospital General de Granollers (Barcelona), Nuria Rudi; i la membre de l’Associació Grupo de Apoyo a Pacientes de Urticaria Crónica (AGAPUC), Marina Dávila.
A judici d’aquesta última, "quan la urticària no està controlada, no es tracta només de la picor o dels bonyets", ja que "pot significar no dormir, no tenir vida social o evitar determinades situacions per por de patir un brot". "Que aquest consens incorpori aquesta realitat i l’experiència dels pacients representa un pas important", ha finalitzat.