SEPAR posa en valor CASSANDRA, clau per activar el cribratge de càncer de pulmó a Catalunya i Castella-la Manxa

SEPAR destaca el projecte CASSANDRA com a motor del cribratge de càncer de pulmó amb TC de baixa dosi a Catalunya i Castella-la Manxa des de 2027.

3 minuts

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

3 minuts

El doctor Juan Carlos Trujillo, membre de la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR) i co-coordinador del projecte "CASSANDRA", ha destacat el paper d’aquesta iniciativa en l’impuls del cribratge de càncer de pulmó a Espanya, una tasca que, segons ha indicat, "comença a traduir-se en decisions concretes per part de les Administracions". En aquest context, ha recordat que Catalunya i Castilla-La Mancha han anunciat per al 2027 els seus primers programes de cribratge mitjançant tomografia computada (TC) de baixa dosi.

Segons ha explicat, la proposta promoguda per la societat científica "ha contribuït a impulsar aquest canvi de perspectiva i a demostrar que és possible avançar cap a un model de detecció precoç adaptat al nostre sistema sanitari", subratllant que s’està "davant un efecte dominó". En aquesta línia, ha assenyalat que "esperem que animi altres comunitats autònomes a fer també aquest pas" en el cribratge del càncer de pulmó.

Trujillo s’ha pronunciat així amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Pulmó, que es commemora el 17 de novembre, una data que ha aprofitat per remarcar que s’ha iniciat "una nova etapa en la prevenció d’un dels tumors amb més mortalitat" a Espanya. Al seu parer, "aquests anuncis representen un pas important cap a la incorporació progressiva del cribratge en el Sistema Nacional de Salut (SNS), una estratègia avalada per l’evidència científica".

L’especialista ha insistit en la necessitat de reforçar la detecció precoç, recordant que l’informe "Las cifras del cáncer en España 2026", elaborat per la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) i la Red Española de Registros de Cáncer (REDECAN), situa per primera vegada el càncer de pulmó com el tumor que causa més morts per càncer entre les espanyoles. El 2024 es van registrar 6.691 defuncions per aquesta causa, enfront de les 6.563 associades al càncer de mama.

Les previsions incloses en aquest document apunten que el 2026 es diagnosticaran 34.908 casos nous de càncer de pulmó a Espanya, dels quals 11.829 correspondran a dones. Davant d’aquestes xifres, els experts incideixen que "un dels principals reptes en l’abordatge del càncer de pulmó és que, freqüentment, es diagnostica quan la malaltia ja es troba en fases avançades, cosa que limita les possibilitats de tractament amb intenció curativa".

Evidència científica del cribratge amb TC de baixa dosi

La detecció mitjançant TC de baixa dosi permet localitzar tumors en fases inicials, quan hi ha més alternatives terapèutiques i millors expectatives de supervivència. Aquesta avantatge queda avalada per assaigs clínics com l’europeu "NELSON" i l’estatunidenc "Assaig nacional de detecció de càncer de pulmó" (NLST), que han demostrat que el cribratge redueix la mortalitat en persones d’alt risc.

En concret, l’estudi nord-americà NLST va mostrar una reducció relativa del 20 per cent en la mortalitat per càncer de pulmó enfront del cribratge mitjançant radiografia de tòrax. Al seu torn, l’assaig "NELSON" va constatar una disminució del 24 per cent als 10 anys entre els homes que van participar en el programa de cribratge, en comparació amb aquells que no hi van ser inclosos.

El coordinador de l’àrea d’Oncologia Toràcica de la SEPAR, el doctor José Sanz, ha recordat que "el principal problema del càncer de pulmó és que, sovint, no produeix símptomes específics en les seves fases inicials i, quan apareixen les primeres manifestacions clíniques, la malaltia pot trobar-se ja avançada", per afegir que, "per això, identificar les persones amb més risc i oferir-los proves de detecció precoç pot marcar una diferència important en el seu pronòstic".

En qualsevol cas, els especialistes insisteixen que el cribratge s’ha de centrar en grups de població seleccionats en funció del seu risc i desenvolupar-se dins de circuits assistencials ben estructurats, que assegurin tant la realització de les proves com el seguiment de les troballes i l’accés a les exploracions diagnòstiques i als tractaments necessaris. Per a això, reclamen una estratègia coordinada a nivell nacional que garanteixi criteris homogenis a tot el territori.