El 62,8 per cent dels familiars que cuiden un ésser proper considera que aquesta responsabilitat ha repercutit en el seu benestar mental i físic en algun moment, d'acord amb el "II Estudi de l'Observatori Cinfa de les Cures. Radiografia de les cures familiars en la societat espanyola", impulsat per la companyia farmacèutica.
La investigació, que compta amb el suport de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG), s'ha dut a terme amb una mostra representativa de més de 3.200 cuidadors a Espanya. Aquest treball s'integra en la iniciativa del laboratori orientada a acompanyar i donar suport tant als pacients com als familiars que assumeixen la seva atenció, mitjançant una plataforma destinada a promoure estudis socials, reflexió i sensibilització sobre les cures.
En la primera edició de l'estudi ja es va constatar que el 58,2 per cent veia aquest rol com una expressió d'afecte i que per al 53,9 per cent era una decisió personal. En aquesta segona entrega, el focus se situa en les conseqüències d'aquest paper i en com influeix en la vida social dels qui el desenvolupen. "Desitgem saber, des de l'empatia i amb un enfocament inclusiu, com se senten a tots els nivells i fins a quin grau l'experiència de cura ha afectat la seva vida quotidiana i salut", ha explicat la directora mèdica del Grup Cinfa i presidenta de l'Observatori, la doctora Alicia López de Ocáriz.
Entre els qui perceben un impacte en la seva salut mental, dos de cada tres (66,1%) reconeixen patir estrès i més de la meitat (51,7%) afirma patir ansietat. L'informe també apunta que quatre de cada deu (39,3%) manifesten irritabilitat i canvis d'humor; una de cada tres persones (35,2%) refereix depressió o tristesa, i una de cada quatre (24,7%) declara dificultats per concentrar-se.
En el pla físic, els efectes més habituals de la tasca de cuidar són el cansament o fatiga (69,8%), els problemes de son (50,1%), els dolors musculars i/o articulars (36,7%) i el descuit del propi aspecte (27,9%). A més, entre els qui consideren que aquesta responsabilitat ha repercutit en la seva salut, gairebé sis de cada deu (57,1%) han consultat o valorat fer-ho amb un professional sanitari.
Impacte emocional i necessitat de suport
L’anàlisi "reflecteix com la responsabilitat d’atendre un familiar gran que necessita cures porta la persona que les presta, de vegades, a necessitar-les ella mateixa", ha assenyalat el president de la SEGG, el doctor Francisco José Tarazona Santabalbina. Al seu parer, aquesta realitat hauria d’invitar a reflexionar "sobre l’important paper que assumeixen, sobre el reconeixement que mereixen i sobre els recursos que la societat hauria de posar al seu abast".
El treball també evidencia que el 53,8 per cent dels cuidadors percep que les seves relacions personals s’han vist condicionades per la dedicació a la cura. El 88,9 per cent assegura disposar de menys temps per a l’oci i les seves aficions i el 30,8 per cent declara sentir-se més aïllat o haver trencat vincles amb familiars i amistats. Així mateix, el 20,9 per cent manifesta pèrdua d’identitat i autonomia, el 17,6 per cent sent incomprensió social i el 17,2 per cent, desemparament i soledat.
Per sobreportar aquesta càrrega, el 35 per cent recorre a activitats com veure la televisió, llegir, navegar per Internet o fer servir xarxes socials per desconnectar. El 31,1 per cent prefereix passar temps amb familiars i amics, mentre que el 30,9 per cent opta per fer exercici o practicar algun esport. Així i tot, el 88 per cent afirma sentir-se satisfet amb el paper que desenvolupa, malgrat l’impacte que pot tenir sobre la seva salut i el seu entorn social.
"Parlar sobre les cures familiars és essencial per reconèixer una realitat invisibilitzada i profundament humana", ha subratllat López de Ocáriz, qui ha conclòs que "compartir les seves vivències permet generar empatia i consciència social". En molts casos, "expressar allò viscut transforma l’experiència de la cura", ha finalitzat.