SOGUG reclama estendre la seqüenciació genòmica al SNS per identificar mutacions tumorals

SOGUG urgeix a estendre la seqüenciació genòmica al SNS i analitza en el seu simposi els últims avenços en càncer de bufeta, pròstata i ronyó.

3 minuts

fotonoticia 20261118144959 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

3 minuts

El vicepresident del Grup Espanyol d’Oncologia Genitourinària (SOGUG) i cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Lucus Augusti de Lugo, el doctor Sergio Vázquez Estévez, ha instat que la seqüenciació genòmica s’incorpori de manera àmplia al Sistema Nacional de Salut (SNS) per poder determinar mutacions en els tumors.

Ha insistit que aquesta implantació s’ha de fer “d’una forma organitzada” i “que tothom hi tingui accés”, recordant que “ja tenim fàrmacs finançats” per a això. Les seves declaracions es produeixen amb motiu de l’inici del XVII Simposi Científic de SOGUG, que se celebra a Madrid fins divendres, 20 de novembre, sota el lema “Marcant el futur del càncer genitourinari”. Actualment, “la determinació de mutacions va una mica segons la comunitat autònoma”, ha assenyalat, destacant positivament Galícia i la Comunitat Valenciana.

En la mateixa línia, la presidenta de SOGUG i coordinadora de la Unitat de Tumors Genitourinaris de l’Hospital Universitari Puerta de Hierro de Majadahonda (Madrid), la doctora Aránzazu González del Alba, ha remarcat que ambdues comunitats disposen de “recursos i finançament estable per a aquest tipus d’estratègia i també amb els circuits” necessaris per posar-la en marxa. No obstant això, Vázquez Estévez ha advertit que “no hi ha una estratègia” nacional sobre seqüenciació “ni el finançament”, tot i que la Cartera Comuna de Serveis de l’SNS ja inclou biomarcadors relacionats.

El propòsit, ha afegit, és “que arribi a tots els centres establint circuits de referència en aquelles comunitats on encara no està ben establert”, atès que es tracta d’una eina imprescindible “per poder indicar un tractament”. Actualment, “s’està fent en determinats centres que tenen potencial per a això”, ha precisat, en el marc d’una trobada que aplega més de 400 especialistes, principalment oncòlegs mèdics.

Avanços en càncer de bufeta, pròstata i ronyó

El simposi, amb participació d’experts nacionals i internacionals, abordarà diferents temes, entre ells els nous enfocaments terapèutics que podrien permetre preservar la bufeta en pacients amb càncer urotelial, així com la conservació d’altres òrgans en tumors de pròstata, bufeta i ronyó. En relació amb la bufeta, el vicepresident de SOGUG ha puntualitzat que encara es tracta d’una opció de futur, atès que “s’ha de demostrar en assaigs clínics”, actualment “ja en marxa”.

Els progressos recents, com les combinacions d’anticossos conjugats i immunoteràpia, obren la porta a la preservació de l’òrgan i a una selecció més afinada dels pacients candidats a aquests tractaments, mitjançant l’anàlisi de l’ADN tumoral circulant i noves tècniques d’imatge. Tot això s’emmarca en un escenari en el qual la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (REDECAN) preveu 23.929 nous diagnòstics de càncer de bufeta urinària, 34.833 de pròstata i 9.165 de ronyó el 2026.

Pel que fa a la malaltia localitzada de bufeta, Vázquez Estévez ha explicat que els principals avenços se centren en l’arribada de nous fàrmacs a l’entorn perioperatori, «abans i després de la cistectomia». Ha destacat que es disposa «de diferents mecanismes d’acció» i ha celebrat «millors resultats en supervivència global», subratllant que els pacients «viuen més i millor perquè són tractaments millor tolerats que els basats en quimioteràpia basada en cisplatí», a més que «poden arribar a més» persones.

Medicina personalitzada en tumors genitourinaris

Respecte a la malaltia avançada, l’especialista ha indicat que «s’ha canviat el paradigma de tractament radical» gràcies a «la Medicina de precisió u Oncologia de precisió». González del Alba ha coincidit en aquesta visió i ha posat l’èmfasi en la consolidació de la Medicina personalitzada en els tumors genitourinaris, especialment en el càncer de pròstata. Sobre aquest últim, ha assenyalat que s’han registrat «un munt d’avançaments terapèutics en l’última dècada», amb una rellevància especial en la malaltia localitzada amb alt risc de metàstasi».

També s’ha referit al càncer de ronyó, del qual ha afirmat que «és molt immunogènic», motiu pel qual «s’estan provant noves estratègies d’immunitat cel·lular». En aquest context, ha ressaltat «com ha canviat l’estratègia terapèutica amb l’arribada de la immunoteràpia a la primera línia» i ha insistit que «el repte és com tractar quan els pacients progressen».

Els especialistes han avançat, a més, altres continguts clau de la trobada, com l’impuls de la teragnosi, una aproximació que combina diagnòstic i tractament mitjançant eines moleculars, i l’anàlisi del paper dels nous radioligands, de les teràpies dirigides a superar la resistència hormonal i de les opcions d’intensificació hormonal en pacients amb càncer de pròstata localitzat d’alt risc.

Finalment, han avançat que es revisaran estratègies per mantenir la qualitat de vida del pacient i minimitzar l’impacte de la malaltia en les seves diferents esferes, així com la influència creixent de la intel·ligència artificial (IA) en l’anàlisi d’imatges mèdiques, dades clíniques i informació molecular. En qualsevol cas, la presidenta de SOGUG ha precisat que, ara com ara, l’organització utilitza la IA principalment per a la formació continuada dels professionals.