Un treball desenvolupat pel Servei de Nefrologia de l'Hospital Universitari d'Araba, a Vitòria-Gasteiz (Àlaba), ha posat de manifest que les dones reben amb menys freqüència dos dels tractaments més importants recomanats en la malaltia renal diabètica per a la protecció del ronyó.
La recerca, presentada a Múrcia durant la celebració del 56è Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Nefrologia (S.E.N.), ha revisat les dades de 9.002 pacients amb l'objectiu d'identificar diferències entre homes i dones en l'accés als principals tractaments indicats per preservar la funció renal en persones amb diabetis i patologia renal.
En l'anàlisi s'ha avaluat l'ús de quatre grups de fàrmacs considerats bàsics: els inhibidors del cotransportador sodi-glucosa tipus 2 (iSGLT2), els inhibidors del sistema renina-angiotensina (IECA/ARA-II), els antagonistes del receptor mineralocorticoide (ARM) i els agonistes del receptor GLP-1. Els resultats han mostrat que les dones reben amb menys freqüència els dos primers, amb diferències considerades estadísticament significatives.
Es tracta d'una malaltia en què les persones que la pateixen presenten un alt risc de progressió del dany renal i de desenvolupar complicacions cardiovasculars. Per disminuir aquest risc, les guies clíniques recomanen diferents grups de medicaments que han demostrat beneficis tant en la protecció del ronyó com del sistema cardiovascular.
Per aprofundir en les possibles explicacions, els investigadors han valorat si aquesta desigualtat podia estar vinculada a altres característiques dels pacients, considerant factors com l'edat, l'índex de massa corporal (IMC), la funció renal, la albuminúria —presència d'una quantitat elevada de la proteïna albúmina a l'orina— i el seguiment per part de Nefrologia. Després d'ajustar l'anàlisi per aquestes variables, les dones continuen mostrant una menor probabilitat de rebre les teràpies nefroprotectores recomanades, especialment iSGLT2 i IECA/ARA-II.
Bretxa de gènere en l'abordatge farmacològic
«Els resultats mostren l’existència d’una bretxa de gènere en el tractament farmacològic», han conclòs els autors, que han afegit, això no obstant, que «l’estudi no permet determinar les causes d’aquestes diferències». De qualsevol manera, «sí mostra que el sexe es manté com un factor associat a una menor probabilitat de rebre determinades teràpies renals fins i tot després de tenir en compte altres variables clíniques i el seguiment especialitzat», han incidit.
El mateix grup de l’Hospital Universitari d’Araba ha dut a terme, a més, altres dos treballs que aporten informació addicional i reforcen l’evidència d’aquesta bretxa de gènere en el tractament. En un d’ells s’ha verificat, en la mateixa cohort de pacients, que la prescripció de fàrmacs per al control del colesterol elevat és inferior en les dones, tot i tractar-se de persones amb un risc cardiovascular alt que haurien de rebre aquests tractaments.
En l’altre anàlisi s’ha observat que la probabilitat de derivació a la consulta de Nefrologia també és menor en el cas de les dones. Això «suposa, en definitiva, un menor accés a un maneig optimitzat del tractament nefroprotector, ampliant encara més la bretxa de gènere», han posat de manifest els especialistes.