Un estudi en dones amb lipedema revela una alta freqüència d’alteracions del teixit connectiu i dolor intens

Un ampli estudi en dones amb lipedema detecta una alta prevalença d’alteracions del teixit connectiu, dolor intens i múltiples comorbiditats associades.

2 minuts

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

2 minuts

L’Institut de Lipedema i de la Dona ha dut a terme una recerca en dones amb lipedema en què s’ha constatat una freqüència elevada d’alteracions del teixit connectiu i de dolor. En concret, el 95,8 per cent de les participants presentava hiperlaxitud ligamentosa i el 97,4 per cent referia dolor a la regió trocantèrica bilateral, localitzada a la zona del maluc.

Aquest estudi clínic, publicat a "Biomedicines", és de tipus observacional, retrospectiu i descriptiu, i ha permès examinar 1.803 dones amb diagnòstic de lipedema ateses de manera presencial als centres de Madrid i Barcelona de l’Institut de Lipedema i de la Dona entre 2022 i 2024.

Des de l’Institut han destacat que aquest treball, en què han participat especialistes d’Espanya i Itàlia, constitueix una de les sèries clíniques presencials més àmplies difoses fins al moment sobre aquesta malaltia, caracteritzada per una acumulació desproporcionada de teixit adipós a les extremitats.

Davant d’altres treballs recolzats només en qüestionaris, aquesta recerca incorpora una valoració individualitzada i presencial a consulta, que inclou exploració física, anàlisis de la sensibilitat i del dolor, bioimpedància segmentària multifreqüència, proves d’imatge com ecografies i qüestionaris clínics específics.

Les dades obtingudes mostren que l’edat mitjana de les dones estudiades va ser de 42,9 anys i que el 60,6 per cent va rebre el diagnòstic en la seva etapa reproductiva. Així mateix, el 87,6 per cent presentava un patró de distribució grassa ginoide, definit per una acumulació més gran de teixit adipós a les cuixes i a les extremitats inferiors.

La recerca subratlla l’impacte del lipedema en diferents àmbits de la salut. En aquesta línia, documenta la coexistència d’alteracions tiroïdals, disfuncions ovàriques i símptomes digestius, a més d’aspectes vinculats al benestar emocional de les pacients.

Per aquest motiu, els autors defensen un abordatge multidisciplinari que permeti valorar cada dona de manera personalitzada i considerar no només els signes físics, sinó també les repercussions sobre el seu benestar i qualitat de vida.

L’Institut de Lipedema i de la Dona ha cridat l’atenció sobre els importants reptes que encara suposa aquesta patologia pel que fa a la seva detecció i diagnòstic. En aquest sentit, ha ressaltat la rellevància d’investigacions com aquesta per aprofundir en les seves manifestacions clíniques i en les condicions que poden coexistir amb ella, amb la finalitat de millorar-ne el reconeixement i continuar avançant en els protocols d’avaluació i d’atenció especialitzada.