Un treball del Servei de Malalties Infeccioses de la Clínica Universidad de Navarra conclou que al voltant de dos terços de les infeccions vinculades a implants mamaris es poden controlar sense extreure la pròtesi.
La recerca, difosa a la revista "Open Forum Infectious Diseases", confirma que l’ús d’antibiòtics resulta una alternativa eficaç en un grup concret de pacients, evitant en molts casos la retirada de l’implant mamari quan apareix una infecció.
Per fer-ho, l’equip va analitzar de manera retrospectiva les històries de 42 dones ateses a la Clínica per infecció del pit i portadores d’una pròtesi col·locada en diferents hospitals. La majoria dels implants s’havien indicat amb finalitat reconstructiva després d’un càncer de mama, tot i que també es van incloure casos estètics. Totes van rebre tractament antibiòtic amb la finalitat de frenar la infecció i preservar la pròtesi.
"Un dels principals problemes d’aquestes infeccions és que algunes bacteris poden adherir-se a la superfície de l’implant i formar una estructura denominada 'biofilm' o biopel·lícula, que els protegeix i dificulta l’acció dels antibiòtics", ha indicat el director del Servei de Malalties Infeccioses de la Clínica, José Luis del Pozo.
Els símptomes més freqüents descrits en aquestes pacients van ser enrogiment, dolor i inflamació de la mama. En determinades ocasions, la infecció també va cursar amb febre, sortida mantinguda de líquid per la ferida o aparició d’una fístula, una comunicació anòmala entre el focus infecciós i la pell.
Les dades de l’estudi mostren que, quan l’abordatge conservador no funciona, el fracàs sol produir-se durant el primer any després del diagnòstic de la infecció. En canvi, si el tractament té èxit, la resposta es manté durant molt de temps: el seguiment mitjà calculat va ser de gairebé 16 anys amb les pacients lliures d’infecció.
MÉS RISC EN PACIENTS AMB CÀNCER DE MAMA
Un altre dels objectius del treball va ser identificar quins factors permeten anticipar una pitjor evolució amb el tractament conservador. Els autors van detectar que la presència d’una fístula i valors elevats de proteïna C reactiva —un marcador utilitzat per mesurar la inflamació sistèmica— es relacionaven amb una probabilitat més alta de fracàs del tractament sense cirurgia.
"També hem observat que l’efecte dels antibiòtics era menor en pacients amb antecedents de càncer de mama i reconstrucció. Tot i això, no hem identificat cap microorganisme concret associat a un nombre més gran de fracassos, cosa que suggereix que les característiques clíniques poden ser especialment importants a l’hora de decidir el tractament", ha explicat Del Pozo.
El especialista subratlla que "els resultats poden contribuir a seleccionar millor les pacients candidates a aquesta estratègia. L’objectiu no és evitar la cirurgia en tots els casos, sinó oferir un tractament individualitzat que permeti conservar l’implant quan sigui possible i segur. A més, el seguiment estret és clau".