L’anunci de la Loteria de Nadal de 2026, titulat Corazonada i presentat sota el lema 'Compartir nos da la vida', ha elegit la donació d’òrgans com a eix de la seva història. El protagonista, Edu, rep un trasplantament de cor i, temps després, coneix una dona que buscava un dècim que havia comprat el seu germà difunt. En descobrir que ella és la germana de la persona que li ha permès seguir vivint, decideix compartir el número amb ella.
El relat utilitza aquesta trobada per transmetre un missatge de solidaritat, però planteja una situació que no es correspon amb el funcionament habitual del sistema espanyol de trasplantaments: la identitat dels donants difunts i de les persones que reben els seus òrgans està protegida per llei.
Què diu la llei sobre l’anonimat entre donant i receptor
L’article 5 del Reial decret 1723/2012 estableix que no es pot divulgar informació que permeti identificar el donant i el receptor d’òrgans humans. La norma també especifica que ni els donants ni els seus familiars poden conèixer la identitat de la persona receptora o de la seva família, i viceversa.
Aquesta confidencialitat busca protegir la intimitat de totes dues parts i evitar que es pugui relacionar directament l’obtenció d’un òrgan amb el trasplantament posterior. Per tant, en una donació procedent d’una persona difunta, la família no pot conèixer qui ha rebut l’òrgan del seu ésser estimat, ni el receptor pot esbrinar qui va ser el donant.
Això no significa que les famílies no rebin informació sobre el procés. L’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) preveu que puguin conèixer dades generals sobre els trasplantaments realitzats i la seva evolució, sempre sense revelar la identitat dels receptors.
Com funciona la donació d’òrgans d’una persona difunta
A Espanya, la legislació estableix el consentiment presumpte: totes les persones es consideren donants potencials llevat que hagin expressat en vida la seva oposició. No obstant això, el procediment contempla mecanismes per respectar la voluntat del difunt.
L’ONT explica que, quan es produeix un possible donant, es consulta el Registre d’Instruccions Prèvies o Voluntats Anticipades per comprovar si va deixar constància de la seva decisió. Si no existeix aquesta declaració, se’n consulta l’entorn familiar, que pot comunicar quina era la voluntat de la persona difunta.
A més, no totes les persones que moren poden donar òrgans. És l’equip mèdic el que, després de fer les proves necessàries, determina si es compleixen les condicions clíniques per a la donació i quins òrgans es poden utilitzar.
Un cop es confirma la possibilitat de donar, els òrgans s’assignen a pacients que els necessiten seguint criteris mèdics i de distribució establerts pel sistema de trasplantaments. La identitat de les persones implicades es manté protegida durant tot el procés.
Hi ha excepcions a l’anonimat?
La normativa preveu algunes diferències segons el tipus de donació. En els trasplantaments de donant viu, per exemple, la donació pot fer-se a una persona concreta de l’entorn familiar, de parentiu o d’amistat íntima. En aquests casos, ambdues parts es poden conèixer, ja que la donació està adreçada a un receptor determinat.
També existeix la possibilitat que una persona s’identifiqui públicament, de manera lliure i voluntària, com a donant o receptora. Tanmateix, aquesta excepció no permet que les famílies de totes dues parts coneguin automàticament la identitat de l’altra.
L’anonimat, per tant, és una de les garanties del model espanyol de donació i trasplantament. Una protecció que acompanya el procés fins i tot quan, com en l’anunci de la Loteria de Nadal, la ficció planteja una trobada entre dues persones unides per una donació.