La investigació judicial sobre la mort d’Isak Andic, fundador de Mango, ha entrat en una nova fase de declaracions als jutjats de Martorell. Gairebé dos anys després que l’empresari morís en precipitar-se per un barranc a Montserrat, la jutgessa intenta reconstruir les circumstàncies de la caiguda i aclarir què va passar durant l’excursió que feia juntament amb el seu fill gran, Jonathan Andic.
El torn de testimonis ha començat aquest dijous amb la compareixença de la secretària de direcció de l’empresari i de quatre agents dels Mossos d'Esquadra que es van desplaçar al lloc dels fets. Per a aquest divendres estan previstes les declaracions de dos membres de la unitat de muntanya i del xofer d’Isak Andic. En les properes setmanes hauran de passar pel jutjat al voltant d’una trentena de testimonis.
Jonathan Andic continua investigat per un presumpte delicte d’homicidi. El cas roman en fase d’instrucció i encara s’ha de determinar si la mort va ser conseqüència d’un accident o si hi va intervenir una altra persona. La defensa nega la participació del fill de l’empresari i sosté que la caiguda va ser fortuïta.
La secretària no va veure discussions entre pare i fill
Elsa Sangüesa, secretària d’Isak Andic durant més de dues dècades, va declarar dijous que no havia presenciat discussions ni discrepàncies entre el fundador de Mango i el seu fill en l’entorn professional i va explicar que el seu coneixement de la relació entre tots dos es limitava principalment a l’àmbit de l’empresa, on no havia observat enfrontaments.
La testimoni també va ser preguntada pel viatge que Jonathan Andic va fer a l’Equador el març de 2025, tres mesos després de la mort del seu pare. Segons va relatar, el fill de l’empresari li va demanar que gestionés els bitllets per desplaçar-se a Quito entre el 24 i el 26 de març. Durant l’estada li va comunicar, a través de WhatsApp Web, que li havien robat el telèfon mòbil i va sol·licitar que li activessin un altre dispositiu.
La desaparició d’aquest terminal figura entre els elements que la jutgessa considera rellevants per a la investigació. La magistrada ha demanat informació sobre el viatge, la possible utilització de WhatsApp Web i els accessos al telèfon, a més de documentació relativa als dispositius que Jonathan va utilitzar després de comunicar el suposat robatori.
La primera versió que Jonathan va donar als Mossos
Entre els agents que van declarar dijous hi havia el primer mosso que va atendre Jonathan Andic després de la caiguda. A tenor del que s’ha publicat per La Vanguardia, el policia va explicar davant la jutgessa que el fill de l’empresari li va dir que tots dos havien començat l’excursió caminant junts i conversant, però que després ell es va avançar perquè el seu pare s’havia aturat a fer fotografies i vídeos del paisatge.
En aquest relat inicial, Jonathan va dir que va sentir un relliscada i, quan es va girar, va veure el seu pare caure, colpejar-se contra una roca i continuar rodolant cap al barranc. La referència a l’impacte contra una primera pedra no havia transcendit fins ara, tot i que, segons el diari, ja constava en el primer atestat policial.
Els agents que es van desplaçar al lloc també van deixar constància de les condicions del sender. Segons la informació difosa per EFE, van caminar uns 300 metres fins a localitzar una zona de fort pendent i un camí estret, on van trobar una jaqueta verda fosc que pertanyia a l’empresari.
Els indicis que van portar a investigar el fill
La mort d’Isak Andic es va produir el 14 de desembre de 2024, quan va caure des d’una alçada d’uns 100 metres durant una excursió pel voltant de les Coves del Salnitre, a Collbató. En un primer moment, la defunció es va tractar com un accident i la investigació va arribar a arxivar-se el gener de 2025. Les investigacions posteriors dels Mossos van portar a reobrir el cas en aparèixer indicis que apuntaven a una possible intervenció de tercers.
La jutgessa situa entre els elements que justifiquen la investigació la relació conflictiva que, segons alguns missatges i testimonis, mantenien pare i fill, així com un possible mòbil econòmic relacionat amb la planificació del patrimoni familiar. L’hipòtesi investigada contempla que Isak Andic estava preparant la creació d’una fundació filantròpica i que aquest projecte podria afectar les expectatives hereditàries de Jonathan.
També s’han examinat missatges intercanviats entre pare i fill, registres de trucades, dades de geolocalització i fotografies preses a l’entorn de la caiguda. La Fiscalia ha defensat que aquests elements contradiuen l’explicació de la defensa. Entre les dades analitzades hi ha la geolocalització del vehicle de Jonathan, que el situaria a la zona els dies 7, 8 i 10 de desembre de 2024, abans de la mort.
La investigació no es limita a l’actuació del fill. La jutgessa també ha demanat diligències per determinar si terceres persones van poder tenir alguna influència en els fets, amb especial atenció a la psicoterapeuta que intervenia en la relació familiar. La instrucció també ha inclòs una reconstrucció tècnica de la caiguda, informes sobre les lesions i la revisió dels objectes localitzats al lloc.
Les declaracions de la família i la terapeuta
Els testimonis escoltats durant la primera ronda de compareixences van aportar versions diferents sobre la relació entre Isak Andic i els seus fills i sobre el futur de la fortuna familiar. Les germanes de Jonathan, Sarah i Judith, van afirmar que els tres germans coneixien i acceptaven el repartiment patrimonial que havia plantejat el seu pare. També van sostenir que la intenció de crear una fundació s’havia explicat en l’entorn familiar i que ells podien formar-ne part.
La parella d’Isak Andic, Estefanía Knuth, va declarar, al seu torn, que l’empresari tenia intenció de modificar el seu testament. La seva versió va introduir una discrepància amb l’oferida per les filles sobre els plans patrimonials del fundador de Mango i el futur del seu fill gran a la companyia.
La psicoterapeuta Julia Lüderwaldt, que havia treballat per millorar la relació entre pare i fill, també va comparèixer davant la jutgessa. En la seva declaració va defensar el mètode de teràpia emprat i va explicar que havia plantejat que Jonathan rebés part de l’herència en vida per facilitar la seva independència. La instructora ha volgut aclarir el paper de la terapeuta i si va poder existir alguna influència de terceres persones en els fets.
Un altre testimoni rellevant va ser el de dos excursionistes que van auxiliar Jonathan després de la caiguda. Tots dos van assegurar que el van trobar blocat, afectat i en estat de xoc. També van explicar que el tram del sender on es va produir l’accident era estret i que, si algú perdia l’equilibri i queia, no tenia on agafar-se.
Un milió d’euros de fiança i mesures cautelars
Jonathan Andic va ser detingut el 19 de maig de 2026 i posat a disposició judicial com a investigat per la mort del seu pare. La jutgessa va acordar presó provisional eludible mitjançant una fiança d’un milió d’euros, que va permetre la seva posada en llibertat. La mesura no suposa una condemna ni una declaració de culpabilitat.
L’investigat ha de complir mesures cautelars que inclouen la retirada del passaport, la prohibició d’abandonar Espanya i l’obligació de comparèixer periòdicament davant del jutjat. La Fiscalia es va oposar que s’aixequessin aquestes restriccions i va defensar que persistien indicis rellevants, a més d’un risc de fugida relacionat amb la capacitat econòmica de l’investigat.