El Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) ha ratificat la pena de sis anys de presó imposada per l’Audiència de Jaén a un home com a responsable d’un delicte d’agressió sexual contra la seva cosina segona, una adolescent de 14 anys.
Els fets van tenir lloc durant la matinada del 5 al 6 de juliol de 2021 en un descampat del municipi jiennès de Puente de Génave (Jaén). La resolució d’apel·lació, a la qual ha tingut accés Europa Press, rebutja completament tant el recurs formulat per la defensa del condemnat com el presentat per l’acusació particular, exercida per la mare de la menor. D’aquesta manera, l’alt tribunal andalús confirma la sentència dictada a l’octubre de 2024 per la Secció Segona de l’Audiència de Jaén.
La sentència d’instància considera acreditat que el processat es trobava en aquesta localitat juntament amb la seva cosina, que hi era de vacances. Amb la intenció de satisfer els seus impulsos sexuals, l’home la va sotmetre a diferents conductes de caràcter sexual.
Després del que va passar, la menor es va trobar amb un amic comú, al qual va explicar entre llàgrimes el que havia passat. Arran de l’agressió, la víctima ha necessitat atenció terapèutica especialitzada per presentar simptomatologia ansiosa-depressiva i autolesiva.
En el seu recurs, la defensa va sostenir que s’havia vulnerat el dret a un procés amb totes les garanties per la intervenció en el judici d’una treballadora social que no constava inicialment en la proposta de prova pericial.
El TSJA descarta aquest argument en comprovar que la defensa no va mostrar oposició ni va formular cap reserva en el moment de la vista oral. A més, el tribunal subratlla que la ratificació de l’informe psicològic per una única professional resulta plenament vàlida i suficient.
El tribunal andalús també nega que s’hagi lesionat la presumpció d’innocència, en valorar que la declaració de la menor és "convincente y veraz", manté la coherència en totes les seves fases i es veu reforçada pel testimoni de l’amic que la va auxiliar de manera immediata, el part mèdic d’urgències i els informes emesos per l’Institut de Medicina Legal. Igualment, rebutja aplicar per analogia l’exempció de responsabilitat per proximitat d’edat, en no apreciar-se en cap moment consentiment de la víctima.
En paral·lel, l'acusació particular reclamava ampliar l'ordre d'allunyament dels 200 metres fixats en la sentència a un perímetre de 500 metres i que s'apreciés l'agreujant de prevalença, al·legant que l'acusat havia cuidat de la menor des que era petita.
El TSJA desestima aquestes peticions en entendre que la distància acordada és adequada per impedir qualsevol contacte i que no s'ha acreditat ni descrit en l'escrit d'acusació una base fàctica que permeta aplicar l'agreujant de superioritat.
La Sala manté igualment en 25.000 euros la indemnització fixada al condemnat en concepte de responsabilitat civil pels danys morals causats, rebutjant tant la pretensió de la defensa de reduir aquesta quantia com la de l'acusació particular d'elevar-la fins als 40.000 euros.
La resolució del TSJA encara no és ferma i contra aquesta es pot interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.