El Jutjat de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional ha deixat sense efecte la progressió al tercer grau que el Govern basc havia atorgat a l'excap d'ETA Juan Antonio Olarra i a l'exmembre de la banda terrorista Óscar Celarain, conegut com a 'Peio'.
La decisió la pren el magistrat José Luis Castro en dos autos, als quals ha tingut accés Europa Press, en els quals estima els recursos interposats per la Fiscalia i deixa sense validesa el tercer grau al considerar que no es compleixen les condicions legals necessàries per aplicar aquest tipus de règim penitenciari.
En la resolució en la qual es pronuncia sobre Olarra, que compleix diverses penes que sumen 30 anys de presó per delictes d'assassinat, homicidi i estralls, el jutge assenyala que en el seu cas "s'observa una evolució positiva", si bé matisa que aquesta evolució "no resulta per si sola suficient per fonamentar la progressió al tercer grau".
Subratlla que la concessió del tercer grau ha de ser "ponderada conjuntament amb la resta de circumstàncies penals i penitenciàries concurrents, especialment en supòsits delictius de terrorisme d'extrema gravetat, com els que van ser objecte de sentència condemnatòria, màxime quan queda abundant còmput de condemna per complir, doncs el llicenciatge es preveu per al 2036".
"L'element temporal és una qüestió a valorar en la classificació penitenciària, i la llunyania del llicenciatge definitiu evidencia que el penat no es troba en una fase propera al final del compliment, i l'accés al règim de semillibertat manca del suport temporal exigible en supòsits d'aquesta gravetat", raona el jutge.
El magistrat assumeix el criteri del Ministeri Públic, que en la seva impugnació de la semillibertat dels dos exintegrants d'ETA va incidir en què, tractant-se de delictes de terrorisme amb resultat de mort i pluralitat de víctimes, la doctrina judicial "exigeix una valoració reforçada i especialment prudent de la progressió al tercer grau".
Segons es recull en l'auto, aquesta progressió "no pot fundar-se exclusivament en l'evolució tractamental positiva, sinó en la seva consolidació prolongada en el temps i en una adequada proximitat als fites de compliment".
Exigència de major verificació en delictes de terrorisme
En la mateixa línia, el jutge recorda que "s'ha assenyalat que la progressió ha d'anar precedida d'una anàlisi rigorosa i prolongada en el temps, no sent suficient l'apreciació d'una evolució favorable si la mateixa no acredita estabilitat i maduració suficient del procés de reinserció".
Afegeix que "l'experiència acumulada en l'execució penal en matèria de terrorisme evidencia que els processos de desvinculació i reinserció requereixen temps prolongats de verificació, especialment quan concorren pluralitat de víctimes, violència extrema i alta lesivitat social dels fets".
Per això, sosté que la consolidació d'aquests processos "no pot presumir-se, sinó que ha d'acreditar-se a través d'una trajectòria sostinguda en el temps que permeti descartar riscos d'involució i garantir l'estabilitat del procés".
El jutge apunta igualment que "el reduït nombre de permisos gaudits, encara que correctes en el seu desenvolupament, no permet encara afirmar l'existència d'una experiència suficientment assentada en el medi lliure, sinó més aviat una fase inicial de contacte que requereix ser ampliada i verificada abans d'accedir a un règim de semillibertat".
Una progressió "prematura i precipitada" en el cas de Celarain
En relació amb Òscar Celarain, l'auto detalla que el Govern basc havia assenyalat com a "factors d'adaptació": "Avançat estat de compliment de la condemna, assumpció correcta de la normativa institucional, bon ús dels permisos de sortida, suport familiar, suport institucional, bon ús dels permisos de sortida, suport familiar, suport institucional, existència d'oferta laboral contrastada, motivació actual favorable al canvi i es troba abonant la responsabilitat civil imposada".
El magistrat indica que "consta informe psicològic del penat en el qual es destaca la seva intervenció de tall restauratiu (Construint Ponts) que implica interacció directa amb víctimes d'ETA i que ha acceptat un seguiment més exhaustiu que permeti aprofundir en variables d'àmbit personal i psicosocial relacionades amb l'etiologia delictiva".
També ressalta que l'intern ha participat "en sortides terapèutiques en relació amb el seu posicionament davant les víctimes i davant el dany causat per la banda terrorista ETA", i que "ha gaudit de diversos permisos sense incidència alguna".
Al febrer de 2026 se li va aplicar un règim de flexibilitat --encara pendent d'aprovació-- "consistent a permetre les sortides de 08:00 a 21:00 hores de dilluns a divendres per treballar al matí i fer voluntariat a la tarda".
No obstant això, i igual que en el cas d'Olarra, el jutge assumeix els arguments del Ministeri Fiscal i anul·la el tercer grau de Celarain al entendre que "no hi ha hagut temps de consolidar l'eficàcia del programa tractamental", per la qual cosa la progressió de grau "és prematura i precipitada".
El auto incorpora el raonament del recurs de la Fiscalia, que adverteix que un període "tan breu com tres o quatre mesos no acredita estabilitat, no mostra evolució prolongada, no permet verificar canvis consolidats, i no compleix el criteri de prudència exigit per a delictes greus", motiu pel qual es va inclinar per revocar la situació de semilibertat de Celarain.