La Fiscalia recorre l’absolució del migrant acusat d’usar gas pebre contra dos legionaris a Ceuta

La Fiscalia recorre l’absolució per atemptat d’un migrant que va usar gas pebre contra dos legionaris a Ceuta i reclama quatre anys de presó.

3 minuts

fotonoticia 20261105163002 1920
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

3 minuts

La Fiscalia ha presentat recurs contra la sentència que va deixar sense condemna per delicte d’atemptat contra l’autoritat un ciutadà marroquí a qui s’atribïa haver ruixat amb gas pebre a dos militars de La Legión la matinada del passat 7 de setembre al polígon del Tarajal de Ceuta.

El Ministeri Públic ha demanat a l’Audiència Provincial de Cadis, la seu de la qual es troba a la ciutat autònoma, que revisi el pronunciament i reitera la seva sol·licitud de quatre anys de presó per aquest delicte, agreujat per l’ús d’un instrument perillós.

Fonts judicials citades per Europa Press assenyalen que la Fiscalia aprecia una infracció de llei en la resolució dictada per la plaça número 1 de la Secció de l’Àmbit Penal del Tribunal d’Instància de Ceuta, en ometre un pronunciament exprés sobre el delicte d’atemptat. La jutgessa sí que va condemnar el processat per dos delictes lleus de lesions, un per a cada legionari, imposant-li una multa de 60 euros en cada cas.

Amb caràcter subsidiari, el Ministeri Públic reclama que es deixi sense efecte la sentència i que la magistrada del jutjat dicti una nova resolució en què s’hi inclogui una valoració concreta sobre el presumptat atemptat contra l’autoritat.

En l’escrit de recurs, la Fiscalia manté que els dos legionaris estaven habilitats per detenir l’acusat, ja que aquella nit havien estat enviats al polígon del Tarajal per investigar possibles robatoris entre els migrants que dormien a la zona.

Al judici, celebrat el 19 d’octubre, els militars van manifestar que feien tasques de «dissuasió i vigilància» i que un grup de migrants els havia advertit d’un possible robatori. No obstant això, van admetre que no havien pres declaració a cap víctima ni havien presenciat directament cap delicte al lloc.

La sentència va qualificar de «confuses» les manifestacions dels dos legionaris en detectar contradiccions sobre el context de l’actuació i les funcions que feien quan va tenir lloc l’incident.

Dos relats oposats sobre el que va passar

Els fets provats situen l’episodi al voltant de les 00.30 hores del 7 de setembre, als assentaments de migrants pròxims als centres d’acollida del polígon del Tarajal. La resolució recull que diversos membres de les Forces Armades, correctament uniformats, van requerir l’acusat perquè s’identifiqués.

L’home es va negar a ser escorcollat i, en l’forceig posterior, va accionar un pot d’esprai de pebre vermell que va causar reaccions al·lèrgiques als avantbraços dret de tots dos legionaris i tos irritativa per l’exposició al gas. Tots dos van necessitar una primera assistència mèdica i van curar en un dia, sense seqüeles més enllà del dany bàsic.

A la vista, un dels militars va afirmar que l’acusat estava subjectat per tots dos braços quan «va tirar gas de pebre vermell». El segon va oferir, segons recull la sentència, versions diferents: en una, va sostenir que l’home va treure l’aerosol de forma sobtada després de ser escorcollat i els el va ruixar; en una altra, que es va abalançar sobre ells i va utilitzar l’esprai quan van intentar reduir-lo, encara que també va arribar a manifestar que havien aconseguit impedir-ne l’ús.

L’acusat, per la seva part, va declarar que estava assegut fent servir el seu telèfon quan els militars li van reclamar la documentació i que després el van colpejar i el van ruixar amb gas de pebre vermell. A través d’un intèrpret, va explicar que els havia lliurat un document de sol·licitud de protecció internacional i que els legionaris se’l haurien trencat, a més d’assegurar que havia rebut puntades quan ja era a terra.

La defensa va presentar en les qüestions prèvies un informe mèdic sobre les lesions que patia l’acusat, entre elles ferides i blaus al cap, afectació ocular i la pèrdua d’una peça dental. No obstant això, la jutgessa va rebutjar incorporar aquesta documentació al procediment.

Petición d’expulsió i dubtes sobre l’actuació militar

El Ministeri Fiscal havia interessat quatre anys de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat agreujat per l’ús d’instrument perillós i va plantejar substituir la pena per l’expulsió de l’acusat al Marroc, amb prohibició d’entrada a Espanya durant deu anys.

La sentència, en canvi, el va absolre d’atemptat i el va declarar responsable només de dues faltes lleus de lesions, de manera que, en no imposar-se pena de presó, el veredicte va ordenar la seva posada en llibertat.

Durant la vista, la defensa va qüestionar la legitimitat i la proporcionalitat de la intervenció dels militars, així com la validesa de l’aerosol aportat com a instrument del delicte, al·legant que no s’havia respectat una cadena de custòdia adequada.

L’acusat havia accedit a Ceuta des del Marroc juntament amb el gruix de persones migrants que va entrar a la ciutat en l’arribada massiva registrada a finals de juliol, segons va explicar el seu advocat al judici.