El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra l'article 2 del Decret-llei 10/2025, de 8 de juliol, del Consell, relatiu a mesures urgents en matèria de ports de la Generalitat i de minimització de l'impacte de la dana al Parc Natural de l'Albufera, pel que fa a la modificació introduïda en l'article 32.3.b) de la Llei 2/2014 de Ports de la Generalitat.
El recurs, aprovat pel Consell de Ministres a finals de març, se centra únicament en l'incís “integració entre el port, la ciutat i la costa, o que millori la seguretat i operativitat de les instal·lacions o obres realitzades en virtut del títol concessional”.
Tal com recull aquest dimecres el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el ple del Tribunal Constitucional va acordar en la seva sessió del passat 28 d'abril l'admissió a tràmit del recurs de l'Executiu contra el decret del Consell.
En el marc dels treballs de supervisió de la normativa autonòmica, el Ministeri de Política Territorial va detectar diversos possibles motius d'inconstitucionalitat en aquest decret. La Comissió Bilateral Govern-Generalitat va obrir un procés de negociació, encara que finalment no es va aconseguir un enteniment sobre el precepte que ha donat lloc a la impugnació davant del TC.
L'objectiu del decret del Consell és ajustar el règim de les pròrrogues concessionals dels ports dependents de la Generalitat, és a dir, aquells que no estan catalogats per l'Estat com d'interès general. Els canvis incideixen en la pròrroga no prevista en el títol d'atorgament, que es concedeix en atenció a inversions significatives que no figuraven en la concessió inicial.
En aquest context, la Llei 2/2013, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de Costes, respecte a la pròrroga de concessions en ports que no són d'interès general, estableix en la seva disposició transitòria cinquena: “Sense perjudici del que s'estableix en l'article 2 d'aquesta llei, les concessions que emparen ocupacions en ports que no són d'interès general, o habiliten directament l'ocupació del domini públic marítimoterrestre en el qual es construeix l'obra portuària, com a conseqüència d'un contracte de concessió d'obra pública, podran prorrogar-se en els mateixos termes i condicions que els previstos en la legislació estatal de ports d'interès general”.
“En aquests casos, --continua-- la durada de la pròrroga no podrà ser superior a la meitat del termini màxim de vigència establert en la legislació estatal per a les concessions sobre domini públic portuari en els ports d'interès general”.
En aprovar la interposició del recurs, el Govern va subratllar que la normativa estatal sobre concessions portuàries marca el límit a la capacitat legislativa autonòmica, de manera que les concessions portuàries de competència de la comunitat només poden ampliar-se en els mateixos termes i condicions que fixa la legislació estatal per als ports d'interès general.
Per altra banda, fonts de la Generalitat van indicar a Europa Press que des de l'administració autonòmica “s'haBogat des del primer moment per arribar a acords amb el Govern en el marc de les comissions bilaterals amb l'objectiu d'aclarir les diferències competencials entre les parts i no haver d'arribar al fet que sigui el Tribunal Constitucional el que ho determini”. Recorden que aquesta entesa sí es va assolir en normes com el Decret-llei 6/2025 sobre intervenció administrativa ambiental, “que va trobar un acord i no va arribar al Tribunal Constitucional”.
En aquesta ocasió, des del Consell lamenten que “en matèria de ports no haja sigut possible l'acord”, encara que sostenen que la Generalitat, dins del seu àmbit competencial, “sí pot decidir la forma de gestionar els ports que són de la seua titularitat”.