La Comissió Europea ha donat aquest dimecres un nou pas en la seva estratègia per reforçar l'autonomia tecnològica de la Unió amb el llançament de la convocatòria per crear fins a set gigafactories d'intel·ligència artificial (IA) en diferents punts d'Europa. La iniciativa, recolzada amb fins a 10.000 milions d'euros de finançament públic, aspira a mobilitzar més de 30.000 milions d'euros en inversió entre recursos públics i privats per ampliar la capacitat de computació europea i competir amb els Estats Units i la Xina.
Brussel·les emmarca aquest projecte dins del seu objectiu de convertir la Unió Europea en el denominat "Continent de la IA", impulsant infraestructures pròpies que permetin desenvolupar models avançats d'intel·ligència artificial sense dependre de capacitats externes.
Infraestructura per a empreses, universitats i administracions
Les futures gigafactories estaran liderades per consorcis integrats per empreses, administracions públiques, inversors i altres socis. La seva infraestructura combinarà processadors avançats d'IA, plataformes de programari, tecnologies en el núvol, connexions d'alta velocitat i centres de dades energèticament eficients. L'objectiu és posar aquesta capacitat a disposició de start-ups, pimes, grans empreses, universitats i administracions públiques per entrenar, ajustar i executar models d'intel·ligència artificial de darrera generació.
Aquestes instal·lacions complementaran la xarxa de 19 AI Factories ja impulsades per la Unió Europea i hauran d'operar respectant la normativa comunitària en matèria de protecció de dades, seguretat, ciberseguretat i ètica.
Espanya participarà en el programa
La convocatòria es desenvoluparà a través de l' Empresa Comuna Europea de Computació d'Alta Rendiment (EuroHPC JU). Espanya figura entre els 18 Estats membres que han signat l'acord conjunt de contractació pública juntament amb països com França, Alemanya, Itàlia, Portugal o Suècia.
El programa es dividirà en dues fases de desenvolupament i contempla dues categories de projectes. La primera finançarà fins a quatre gigafactories amb 100 milions d'euros de fons europeus en una primera fase i altres 400 milions en una segona, mentre que la segona categoria permetrà finançar fins a tres instal·lacions de major capacitat amb 200 milions inicialment i fins a 800 milions addicionals en la següent etapa.
Acords amb NVIDIA, AMD i Qualcomm
La Comissió Europea també ha anunciat la signatura de tres cartes d'intencions amb NVIDIA, AMD i Qualcomm per facilitar l'accés dels consorcis europeus al maquinari necessari per a aquestes infraestructures. Al mateix temps, Brussel·les preveu que part de les compres d'equips beneficiïn empreses emergents i companyies tecnològiques europees, amb l'objectiu de reforçar la cadena de subministrament digital comunitària.
La vicepresidenta executiva de la Comissió per Soberania Tecnològica, Seguretat i Democràcia, Henna Virkkunen, ha assenyalat que l'obertura de la convocatòria representa "un hito" en l'estratègia europea d'intel·ligència artificial i ha defensat que disposar de grans capacitats pròpies de computació constitueix "una necessitat estratègica" per mantenir la competitivitat tecnològica del continent.
Convocatòria oberta fins al novembre
La convocatòria romandrà oberta fins al 12 de novembre de 2026. Després de l'avaluació de les propostes per part d'EuroHPC, la Comissió preveu adoptar les decisions d'adjudicació a començaments de 2027, amb l'objectiu d'iniciar la construcció de les primeres gigafàbriques aquell mateix any. Segons el calendari comunitari, les instal·lacions seleccionades hauran d'entrar en funcionament en un termini màxim de 18 mesos des de la signatura dels contractes.