El Consell de Govern de Canàries ha donat llum verda aquest dilluns, a proposta de la Conselleria d'Hisenda i Relacions amb la Unió Europea, a un límit de despesa no financera de 12.912.662,81 euros per als Pressupostos Generals de la Comunitat Autònoma en 2027.
La quantia aprovada suposa 769 milions d'euros més que el pressupost inicial de 2026 i marca el marge del qual disposarà l'Executiu regional per atendre les demandes de la ciutadania canària. La major part d'aquests recursos s'orientarà de forma preferent als serveis públics essencials de sanitat, dependència, educació i polítiques d'habitatge, segons recull una nota del propi Govern.
Amb la fixació del sostre de despesa es compleix la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF), que obliga les comunitats autònomes a establir un topall màxim de despesa abans de l'1 d'agost.
A partir d'aquest acord, l'Executiu autonòmic arrenca la redacció del projecte de comptes per al proper exercici, que haurà de remetre's al Parlament de Canàries abans del 31 d'octubre per al seu debat i aprovació.
Aquest límit de despesa podrà modificar-se en funció de l'evolució dels ingressos previstos per a 2027 vinculats a finançament afectat.
Del mateix mode, l'import podria ajustar-se si es produïssin canvis en les regles fiscals que marqui l'Administració General de l'Estat.
Un sostre de despesa en un escenari incert
El Govern canari recorda que el passat 7 de juliol el Consell de Ministres va donar el vistiplau a la proposta d'objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic per al conjunt de les Administracions Públiques i els seus subsectors en el període 2027-2029, així com al límit de despesa no financera de l'Estat per a 2027.
Dita proposta fixava per a les comunitats autònomes un dèficit del -0,1% del PIB i situava el deute públic agregat de totes les administracions en el 97,6% del PIB en 2027, amb una reducció fins al 95,3% en 2029.
No obstant això, el Congrés dels Diputats va tombar en dues ocasions aquests objectius, l'última el 23 de juliol, deixant sense aprovar la senda de consolidació fiscal plantejada pel Govern central.
En absència d'aquesta senda, el únic marc de referència operatiu és el Pla Fiscal i Estructural de Mig Termini (PFEMP) del Regne d'Espanya 2025-2028, validat per les institucions europees, que fixa per al conjunt de les Administracions Públiques un objectiu de dèficit del 1,8% del PIB en 2027.
No obstant això, aquest pla no reparteix entre els diferents subsectors de les administracions públiques la capacitat o necessitat de finançament.
Per això, subratlla l'Executiu autonòmic, el càlcul del límit de despesa no financera s'ha hagut de realitzar en un context d'elevada incertesa sobre el marc pressupostari i fiscal estatal que serà d'aplicació.
Al Ministeri d'Economia li correspon, a més, determinar la taxa de referència de creixement del PIB de mitjà termini de l'economia espanyola que hauran de considerar les comunitats autònomes al dissenyar els seus comptes.
El Informe de Situació de l'Economia Espanyola 2026 preveu una taxa de referència del 4% el 2027, del 3,8% el 2028 i del 3,6% el 2029.
Per als comptes canaris s'ha pres com a base l'escenari central elaborat per la Viceconselleria d'Economia i Internacionalització, considerat el més probable, que situa el creixement del PIB nominal de la comunitat en el 2,9% per al 2027.
En aquest marc, s'anticipa per al 2026 un augment del PIB real de Canàries del 2%, equivalent a un increment nominal de 3.344 milions d'euros. De cara al 2027, es projecta una desacceleració fins al 1% i un avanç del 0,9% el 2028.
Regla de despesa i càlcul del sostre no financer
Mentre no s'incorpori a l'ordenament espanyol el nou marc fiscal de la Unió Europea, el termini de transposició del qual va finalitzar el 31 de desembre de 2025, continua vigent la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF).
Aquesta norma estableix que la variació de la despesa computable de l'Administració central, les comunitats autònomes i les entitats locals no pot superar la taxa de referència de creixement del PIB de mitjà termini de l'economia espanyola.
El Informe de Situació de l'Economia Espanyola de 2026, elaborat pel Ministeri d'Economia, fixa aquesta taxa de referència nominal per al període 2027-2029 en el 4% per a l'exercici 2027.
Per això, indica l'Executiu, resulta "òbvia" la diferència entre la previsió d'ingressos del 8% i el 4%, que la comunitat autònoma podrà destinar a cobrir les necessitats de tots els canaris.
L'aplicació de la regla de despesa és la que determina el límit de despesa no financera per al 2027, la qual cosa implica un dèficit o necessitat de finançament estimat en 65,74 milions d'euros, equivalent a un -0,1% del PIB.
Pel que fa als recursos procedents del sistema de finançament autonòmic, el Ministeri d'Hisenda ha avançat que creixeran per sobre del 8%, incloent tant les entregues a compte com la liquidació corresponent a 2025.
Sobre aquesta base, s'ha pres una estimació de 8.881,83 milions d'euros, a l'espera que es concretin les xifres definitives.
Respecte al Bloc de Finançament Canari (BFC), l'Agència Tributària Canària realitza una projecció lineal a partir de la recaptació i els drets reconeguts fins al juny de 2026.
Per calcular l'exercici 2027 s'apliquen les variables macroeconòmiques de l'escenari central definit per la Viceconselleria d'Economia i Internacionalització.
Pel que fa als fons europeus, s'inclouen les certificacions necessàries per complir amb la fitxa financera del programa operatiu del període 2021-2027.
Pel que fa a la finançament estatal afectada, es mantenen sense canvis els imports recollits al pressupost de 2026.
A més, en el conveni de carreteres s'han incorporat les anualitats previstes a l'última addenda, que per a 2027 ascendeixen a 215 milions d'euros.
Igualment, es contempla l'anualitat del nou pla estatal de vivenda 2026-2030, que fixa per a l'any 2027 una dotació de 45.050.000 euros.