El Ministeri d'Hisenda ha decidit intensificar al juliol la feina sobre dos dels principals eixos autonòmics de la legislatura: la reunió amb les comunitats per abordar la reforma del sistema de finançament i la reactivació a les Corts del perdó parcial del deute regional.
L'exministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va presentar al gener la proposta de l'Executiu per actualitzar el model de finançament autonòmic i, poques setmanes després, va convocar el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per traslladar els detalls als governs regionals.
En aquella cita, el departament es va topar amb el rebuig unànime de les comunitats, amb l'única excepció de Catalunya. Després de la marxa de Montero a Andalusia com a candidata del PSOE-A, el debat sobre el finançament va quedar aparcat durant mesos.
El relleu al Ministeri el va assumir fa uns mesos Arcadi España, que al juny va fer el primer pas per recuperar la discussió sobre la reforma del sistema, trucant a les autonomies a reunions bilaterals. No obstant això, només les comunitats governades pel PSOE van acceptar acudir a aquestes trobades.
Ara, el ministre Espanya ha convocat per a finals de juliol un nou Consell de Política Fiscal i Financera, aquesta vegada amb l'objectiu de tractar de forma multilateral la modificació del model de finançament autonòmic i sotmetre la proposta a votació.
En aquesta ocasió, el document d'Hisenda es votarà formalment al CPFF per poder elevar-lo després al Consell de Ministres. Amb el mapa actual de posicions, el Govern confia a tirar endavant el tràmit gràcies al suport de Catalunya.
MOVIMENTS ABANS DE FINALITZAR L'ESTIU
Amb aquest escenari, Espanya ha dissenyat un calendari per a juliol amb la idea d'imprimir velocitat a la reforma del sistema de finançament i deixar-la encarrilada abans del final de l'estiu.
Hisenda ha remès aquesta setmana a les comunitats el primer esborrany d'acord per canviar el model. A continuació, el dimarts 14 de juliol està prevista una reunió del comitè tècnic que analitzarà la proposta i, posteriorment, el 29 de juliol es convocarà els consellers autonòmics al CPFF.
"Tenen temps per estudiar-ho i jo crec que és possible i confio que la voluntat de tots faci que al Consell de Política Fiscal puguem aprovar un model de finançament que suposa un abans i un després", va proclamar Espanya.
El pla del Ministeri passa perquè, una vegada celebrat el Consell de Política Fiscal i Financera, el text s'elevi després de l'estiu al Consell de Ministres per a la seva aprovació i, seguidament, iniciï la seva tramitació al Congrés dels Diputats, on hauran de referendar-lo els diferents grups parlamentaris.
LA CONDONACIÓ DEL DEUTE JA ÉS AL CONGRÉS
En paral·lel, aquesta mateixa setmana ha conclòs al Congrés el termini perquè els grups registressin esmenes a la totalitat al projecte de llei orgànica del Govern central sobre la condonació parcial de deute a les comunitats autònomes, que preveu que l'Estat assumeixi 83.252 milions d'euros.
PP i Vox han presentat sengles esmenes a la totalitat reclamant la devolució de la iniciativa, en considerar que deriva d'acords polítics bilaterals amb ERC.
El Consell de Ministres va donar llum verda a finals de l'any passat a aquesta norma de condonació de deute i la va enviar a la Cambra Baixa per iniciar la seva tramitació parlamentària.
Encara que l'Executiu pretenia tenir-la aprovada en el primer trimestre de 2026, finalment ha tancat al juliol una de les fases inicials del procediment al Congrés i encara queda per davant la major part del recorregut legislatiu.
ANDALUSIA I CATALUNYA, LES MÉS BENEFICIADES
D'acord amb el projecte de llei actualment en tramitació, Andalusia (18.791 milions) i Catalunya (17.104 milions) seran les comunitats que més es beneficiïn en termes absoluts, seguides per la Comunitat Valenciana (11.210 milions); Madrid (8.644 milions); Castella-la Manxa (4.927 milions); Galícia (4.010 milions); Castella i Lleó (3.643 milions); Múrcia (3.318 milions); Canàries (3.259 milions); Aragó (2.124 milions); Balears (1.741 milions); Extremadura (1.718 milions); Astúries (1.508 milions); Cantàbria (809 milions) i La Rioja (448 milions).
En aquest esquema no figuren Euskadi i Navarra, per quedar fora del règim comú. No obstant això, ambdues han plantejat ja que volen veure's compensades de forma equivalent a través dels seus respectius sistemes forals.
TRES FASES
La metodologia per calcular el repartiment s'articula en tres etapes. En la primera, es determina la diferència entre el nivell d'endeutament de les comunitats al tancament de 2009 i el de 2013, i aquest increment es contrasta amb el registrat entre finals de 2019 i 2023. D'aquest primer càlcul resulta una condonació mitjana del 19% del deute autonòmic total vigent al tancament de 2023.
En la segona fase es fixa una condonació addicional per a totes les comunitats situades per sota de la mitjana del 19,3% de deute condonat sobre el total. "Intentem corregir aquest sentiment d'agreujament que poden tenir les comunitats autònomes quan es comparen amb el que passa amb la resta dels territoris", ha aclarit Montero.
En l'últim tram, Hisenda introdueix dos ajustos per a "més equitat": "En primer lloc, identificar la comunitat autònoma que registra una major condonació per habitant ajustat. En aquest cas, és la Comunitat Valenciana, que tindria 2.284 euros per habitant ajustat i, per tant, és la xifra de referència".
Després, s'incrementa la condonació del deute fins a assolir aquest mateix import en aquelles autonomies que, entre 2010 i 2022, hagin tingut un finançament homogeni per habitant ajustat per sota de la mitjana.
El segon ajust consisteix a atribuir una condonació extra a les comunitats que han exercit a l'alça les seves competències normatives en l'IRPF en el període 2010-2022. Les que hagin utilitzat aquesta capacitat per sobre de la mitjana podran accedir a una condonació addicional del 10%, mentre que per a les que se situïn per sota serà del 5%.
PROCEDIMENT PER A L'ASSUMPCIÓ
El projecte de llei detalla també el mecanisme mitjançant el qual l'Estat assumirà el deute autonòmic, distingint entre les comunitats amb passius amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i les que no el tenen.
En el primer supòsit, l'Estat absorbirà el deute cancel·lant o amortitzant els saldos vius dels préstecs amb el FLA fins a assolir l'import que correspongui a cada comunitat. El procés començarà pels crèdits més antics fins a arribar al 2019, exercici que podrà quedar totalment cancel·lat o amortitzat.
Si, un cop cobert aquest tram, la comunitat encara disposés de marge de condonació, es continuarà amb les quantitats del 2024 i, a continuació, amb les del 2023, 2022, 2021 i 2020, de forma successiva i sempre que resulti necessari.
En el cas de les autonomies sense deute amb el FLA, se'ls requerirà que remetin a la Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional la informació sobre la seva cartera de deute amb creditors privats o altres entitats. Després de seleccionar les operacions que puguin incloure's en la condonació, la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics (CDGAE) acordarà que l'Estat se subrogui en la posició deutora d'aquestes comunitats, sempre amb el consentiment previ dels titulars del deute.