Sorpresa del CEO! Aliança Catalana supera Junts i el PSC d'Illa revalida victòria a Catalunya

Després d'unes eleccions autonòmiques a Catalunya, el procés per formar govern s'articula al voltant de la constitució del Parlament, l'elecció de la seva Mesa i el procediment d'investidura del president de la Generalitat. El detall principal està en el Reglament del Parlament, que regula la sessió constitutiva, l'elecció de la Mesa i el debat i votació d'investidura. L'Estatut d'Autonomia completa aquest esquema (per exemple, en matèria de terminis i dissolució), però aquests extrems no apareixen desenvolupats en el fragment disponible. A continuació s'explica pas a pas la part jurídic‑procedimental que sí es desprèn del Reglament.

1. Marc normatiu bàsic

El procediment es regeix principalment per:

• Reglament del Parlament de Catalunya, especialment els articles 1 a 3 (constitució), 26 i ss. (grups), 37 a 46 (Mesa) i 149‑150 (investidura), segons el text accessible al Reglament del Parlament.
• Estatut d'Autonomia de Catalunya, que fixa el marc general d'elecció del president de la Generalitat i la possible dissolució i repetició electoral (el detall concret d'aquests extrems no apareix a les fonts disponibles).

2. Sessió constitutiva del Parlament

Segons l'article 1 del Reglament, el Parlament es reuneix en sessió constitutiva el dia i l'hora fixats en el decret de convocatòria, un cop concloses les eleccions i proclamats els resultats. La sessió s'obre amb la lectura del decret de convocatòria pel secretari general.

A continuació actua la dita Mesa d'Edat (art. 2): la presideix el diputat electe de més edat present i actuen com a secretaris els dos diputats més joves. Un dels secretaris llegeix la relació de diputats electes i els recursos electorals interposats, i, acte seguit, es procedeix a l'elecció dels membres de la Mesa del Parlament.

Elegida la Mesa, els seus membres ocupen els seus seients i el nou president del Parlament declara constituït el Parlament i aixeca la sessió (art. 3.1). El president ha de comunicar la constitució al cap de l'Estat, al president de la Generalitat sortint, al president del Congrés i al del Senat (art. 3.2). Aquesta comunicació al cap de l'Estat és merament formal; no suposa intervenció alguna del Rei en el procediment parlamentari intern.

3. Elecció de la Mesa del Parlament

L'elecció de la Mesa es realitza ja en aquesta sessió constitutiva. L'article 43 del Reglament estableix que el Ple escull els membres de la Mesa (presidència, vicepresidències i secretaries) mitjançant votacions successives i papeletes, que els diputats lliuren a la Mesa d'Edat per al seu dipòsit a l'urna. L'escrutini el realitza la pròpia Mesa d'Edat: el president d'edat llegeix les papeletes i un dels secretaris anota resultats i incidències.

L'article 45 precisa que, en aquestes eleccions, són nul·les les papeletes il·legibles, les que contenen més noms dels requerits o noms de persones que no han adquirit vàlidament la condició de diputat; les papeletes en blanc compten com a tals, però totes es computen a efectes de nombre de votants. El cos de l'article 44 (on previsiblement es detallen les majories concretes per a cada càrrec de la Mesa) no apareix desenvolupat en el fragment disponible, de manera que no es poden precisar aquí aquests requisits.

4. Constitució de grups i organització inicial

Amb el Parlament ja constituït, els diputats disposen d'un termini de vuit dies hàbils des del dia següent a la constitució per formar grups parlamentaris, mitjançant escrit adreçat a la Mesa (art. 26). Aquesta fase és rellevant perquè la Junta de Portaveus i els grups condicionen després l'organització de l'activitat plenària i la pròpia dinàmica de la investidura.

5. Proposta de candidat i investidura

L'investidura es regula al Capítol III, Secció primera, Subsecció primera del Reglament: “L'investidura”, articles 149 i 150.

• Proposta del candidat (art. 149.1): la sessió d'investidura s'inicia amb la lectura, per un secretari, de la resolució del president del Parlament en què es proposa un candidat a la presidència de la Generalitat. És a dir, la iniciativa formal per activar el debat d'investidura correspon al president del Parlament, que tria a qui proposa.
• Presentació del programa: després de la lectura, el candidat exposa, sense límit de temps, el seu programa de govern i sol·licita la confiança del Ple.
• Intervenció dels grups: tret que el president del Parlament decideixi suspendre la sessió per un màxim de vint-i-quatre hores, intervé després un representant de cada grup parlamentari per un màxim de trenta minuts.
• Rèpliques i contrarèpliques (art. 149.2 i 3): el candidat pot intervenir tantes vegades com vulgui. Si respon individualment a un diputat, aquest té dret a rèplica per temps igual al usat pel candidat. Si la resposta del candidat genera contrarèplica d'algun grup, aquest disposa d'un únic torn, de fins a cinc minuts.

6. Votacions i majories d'investidura

L'article 150 regula la part decisiva:

• Primera votació: després del debat es procedeix a votar. Per resultar investit, el candidat ha d'obtenir majoria absoluta dels vots. L'elecció comporta alhora l'aprovació del programa de govern exposat.
• Segona votació: si no aconsegueix aquesta majoria absoluta, el candidat pot sotmetre's a un segon debat i a una segona votació dos dies després. En aquesta segona votació n'hi ha prou amb la majoria simple (més vots a favor que en contra).

El Reglament no detalla en aquests preceptes els efectes d'una eventual reiteració fallida d'investidures ni el còmput del termini global després del qual es produiria una dissolució automàtica del Parlament i la convocatòria de noves eleccions; aquest aspecte es remet a l'Estatut d'Autonomia i a altres normes, però no es disposa de més informació a les fonts consultades, per la qual cosa aquí no es pot reconstruir amb precisió el còmput dels dos mesos que menciona la teva pregunta.

7. Paper del president del Parlament i del Rei

Des del punt de vista procedimental, el president del Parlament és la figura clau en la formació de govern: declara constituït el Parlament, dirigeix la sessió d'investidura, decideix eventuals suspensions de fins a vint-i-quatre hores i, sobretot, emet la resolució que proposa el candidat a la presidència de la Generalitat que es sotmet al Ple. El Rei, per la seva banda, apareix únicament com a destinatari de la comunicació formal de la constitució del Parlament (art. 3.2 del Reglament); en el text reglamentari no assumeix cap paper directe en la proposta ni en el desenvolupament de la investidura autonòmica.

El president de la Generalitat, segons l'Estatut d’Autonomia reformat per la Llei Orgànica 6/2006 (Estatut de 2006), és la màxima autoritat política de Catalunya, dirigeix l'acció del Govern i actua alhora com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya. L'Estatut defineix les seves funcions en tres plans: representació institucional, direcció del Govern i relació amb l'Estat. A més, regula la seva elecció, cessament, suplència i algunes competències específiques com la convocatòria d'eleccions i la promulgació de lleis.

1. Posició institucional del president

L'Estatut estableix que el president o presidenta:

• Ostenta la més alta representació de la Generalitat.
• Dirigeix l'acció del Govern de Catalunya.
• Exerceix la representació ordinària de l'Estat a Catalunya.

En matèria de protocol i precedències dins de Catalunya, l'Estatut indica que té una posició preeminent, d'acord amb aquest doble paper de representant de la Generalitat i de l'Estat al territori català.

2. Elecció, nomenament i legislatura

Quant a la seva designació, l'Estatut disposa que:

• El president o presidenta és elegit pel Parlament de Catalunya d'entre els seus propis diputats.
• Pot establir-se per llei una limitació de mandats.
• Un cop elegit pel Parlament, és nomenat pel Rei.

En relació amb la legislatura, el text estatutari preveu que:

• La legislatura finalitza en complir-se quatre anys des de la data de les eleccions, excepte fi anticipat.
• Pot acabar abans si no s'aconsegueix la investidura del president.
• O per dissolució anticipada del Parlament acordada pel propi president.
• Quinze dies abans del final de la legislatura, el president ha de convocar eleccions, que se celebren entre quaranta i seixanta dies després.
• Si passen dos mesos des de la primera votació d'investidura sense que cap candidat sigui elegit, el Parlament queda dissolt automàticament i el president en funcions convoca eleccions, també dins d'un termini de quaranta a seixanta dies.

3. Funcions com a representant de l'Estat a Catalunya

L'Estatut concreta diverses funcions del president com a representant ordinari de l'Estat:

• Promulgar, en nom del Rei, les lleis, decrets-lleis i decrets legislatius de Catalunya i ordenar la seva publicació al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» i, si escau, al «Butlletí Oficial de l'Estat».
• Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l'Estat a Catalunya.
• Sol·licitar la col·laboració de les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya.
• Exercir les altres funcions que determinin les lleis en aquesta condició.

4. Direcció del Govern i relació amb el Parlament

Com a cap del Govern, el president dirigeix l'acció del Govern de la Generalitat. L'Estatut indica a més que:

• El Govern es compon del president, del conseller primer o consellera primera (si n'hi ha) i dels consellers.
• El Govern cessa quan cessa el president, fet que reforça el seu paper central a l'Executiu.

L'Estatut assenyala que hi ha determinades atribucions que no poden ser exercides per suplents (qüestió de confiança, designació i cessament de consellers, dissolució anticipada del Parlament), fet que evidencia que es consideren competències nuclears del president, encara que el seu detall es desenvolupa en altres normes.

5. Cessament, suplència i delegació de funcions

El president cessa per diverses causes regulades a l'Estatut:

• Renovació del Parlament després d'eleccions.
• Aprovació d'una moció de censura o denegació d'una qüestió de confiança.
• Defunció o dimissió.
• Incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l'inhabiliti per al càrrec.
• Condena penal ferma que impliqui inhabilitació per a càrrecs públics.

En cas d'absència, malaltia, incapacitat o mort, l'Estatut preveu que el conseller primer, si n'hi ha, o el conseller que determini la llei, supleix i substitueix el president. Aquesta suplència no permet, com s'ha dit, exercir les competències relatives a qüestió de confiança, nomenament i cessament de consellers i dissolució anticipada del Parlament.

Finalment, si no ha nomenat un conseller primer, el president pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers, mantenint sempre per a si les atribucions indelegables que l'Estatut mateix assenyala.

Abans de liderar i fundar Aliança Catalana el 2020, la trajectòria política de Sílvia Orriols Serra es caracteritza per un llarg recorregut en l'independentisme català de tall etnicista, amb militància juvenil en organitzacions d'esquerra independentista, el seu pas per partits minoritaris com Estat Català i el Front Nacional de Catalunya (FNC), i la seva irrupció institucional com a regidora a Ripoll el 2019. Des d'aquest càrrec municipal, ja va desplegar un discurs molt radical sobre immigració i seguretat que va generar un cordó sanitari de la resta de partits. A partir de la ruptura amb el FNC el 2020, va capitalitzar aquest capital polític local i el clima posterior a l'1‑O per impulsar el seu propi projecte, Aliança Catalana, que després descriurien mitjans i analistes com una formació d'extrema dreta independentista, segons el perfil de Demócrata sobre la dirigent Sílvia Orriols.

Militància juvenil i inicis a l'extrema esquerra independentista

Segons diverses biografies polítiques i reconstruccions periodístiques, Orriols es vincula molt aviat a l'independentisme. A l'adolescència intenta militar a Maulets i acaba entrant a les Joventuts d'Esquerra Republicana, avui Jovent Republicà, on hi roman al voltant de dos anys, tal com recullen perfils a ModeloCurriculum i mitjans com Newtral. Paral·lelament participa en el col·lectiu etnicista L’Intransigent de Catalunya i s'acosta a l'històric però molt minoritari Estat Català, del qual serà candidata a les eleccions europees de 2004, ocupant el setè lloc a la llista, segons recullen les entrades biogràfiques de Viquipèdia en castellà i Viquipèdia en català.

En paral·lel a aquests primers passos polítics, treballa com a cambrera, dependent, peó industrial i, des del 2006, com a administrativa en una empresa privada, a més de formar-se en Biblioteconomia i Documentació, segons el seu propi currículum municipal de Ripoll [enllaç] i ressenyes com les de Crónica Global i El País.

Salt al pla institucional: Front Nacional de Catalunya i Ripoll

El gran punt d'inflexió arriba després del referèndum de l'1‑O de 2017 i l'aplicació de l'article 155, quan Orriols guanya notorietat a Ripoll liderant protestes independentistes i discursos molt durs contra l'Estat i la immigració. A conseqüència d'aquest context es vincula al Front Nacional de Catalunya (FNC), formació independentista de tall identitari, amb la qual concorre a les eleccions municipals de 2019 a Ripoll.

En aquests comicis, la llista del FNC encapçalada per Orriols obté 503 vots i un regidor, fet que li permet entrar per primera vegada a l'ajuntament com a regidora el juny de 2019; així ho recullen les biografies citades i anàlisis com els de El Critic (en català) i la seva versió en castellà. Des de l'inici d'aquest mandat el seu discurs provoca que la resta de grups municipals pactin un cordó sanitari i es comprometin a no pactar ni negociar amb ella, un fet que subratllen tant Viquipèdia com anàlisis polítics com el de Política Prosa.

El març de 2020, només uns mesos després d'estrenar-se com a regidora, abandona el FNC i passa a ser regidora no adscrita, trencant amb la formació amb la qual havia arribat al consistori. Aquest pas és clau: segons el relat coincident de Viquipèdia, Viquipèdia i peces de context com la de Newtral, ho fa després de discrepàncies internes i ja envoltada per un nucli de joves dirigents que l'animen a fer el salt cap a un projecte propi.

Fundació d'Aliança Catalana i consolidació del lideratge

Pocs mesos després d'aquesta ruptura, a la primavera-estiu de 2020, Orriols registra i posa en marxa Aliança Catalana, partit que neix a Ripoll i que des de l'inici combina independentisme amb un discurs obertament antiimmigració i islamòfob, freqüentment descrit com d'extrema dreta per mitjans i analistes. La referència biogràfica de Demócrata i treballs com el llibre analitzat per elDiario.es situen aquesta fundació com un desprendiment directament sorgit de la seva experiència prèvia al FNC i del seu capital polític com a regidora a Ripoll.

Tot i que la pregunta se centra en l'etapa prèvia a liderar Aliança Catalana, és rellevant que ja com a fundadora del partit, però abans de fer el salt autonòmic, consolida el seu perfil amb la reelecció municipal i, més tard, amb la seva arribada al Parlament, on apareix a la fitxa oficial del Parlament de Catalunya. Des de llavors, el diari Demócrata ha seguit la seva trajectòria i la del seu partit en nombroses cròniques sobre enquestes, conflictes amb Junts i PSC o tensió institucional (enquestes catalanes, baròmetres del CEO, enfrontaments amb Salvador Illa i altres partits al Parlament i a Ripoll en peces com Illa prediu el fracàs del projecte d'Orriols, debats sobre transport, o la crisi del PSC a Ripoll recollida a Regidors del PSC a Ripoll ofereixen la seva dimissió després de permetre els comptes d'Aliança Catalana, El PSC aparta els 2 regidors, reacció d'exalcaldes, dissolució de l'agrupació i la pròpia resposta d'Orriols a Orriols celebra la dissolució).

Altres articles de Demócrata i de diversos mitjans ajuden a emmarcar l'impacte posterior del seu lideratge i la percepció de les seves polítiques, encara que no es refereixin directament als seus inicis: cobertura del seu creixement electoral autonòmic (enquesta Ipsos, baròmetre del CEO), el seu posicionament sobre immigració (debat sobre iranians perseguits), cordons sanitaris i polèmiques com el vídeo d'IA amb Puigdemont (polèmica del vídeo), així com la projecció estatal del fenomen de l'extrema dreta, en la qual se la menciona juntament amb Vox en anàlisis com [enllaç].

Finalment, cal assenyalar que la trajectòria d'Orriols s'ha anat narrat també en biografies divulgatives com la de ModeloCurriculum i en peces d'explicació política com les de Newtral, que coincideixen a presentar-la com el resultat d'un llarg itinerari per l'independentisme radical i la política municipal abans de consolidar-se com a líder d'Aliança Catalana i alcaldessa de Ripoll.

En la documentació consultada també apareixen nombroses referències de context polític general a Demócrata (des del cas Kitchen o el relleu a Vox analitzat a Vox aparta Ortega Smith i la seva ampliació fins a perfils d'altres dirigents com Yolanda Díaz, Teresa Rodríguez o María Reigosa), que serveixen per situar el fenomen d'Aliança Catalana en un entorn més ampli de reconfiguració de la dreta i extrema dreta a Espanya i Europa.

Altres enllaços presents a les fonts, encara que no aporten dades addicionals sobre els inicis d'Orriols, formen part del mateix ecosistema informatiu o del context institucional i social en què es mou la política espanyola i catalana actual: debats internacionals com el xoc Trump‑Meloni analitzat per Demócrata a [enllaç], informacions sobre el Parlament de Catalunya (llei de l'amiant, Filmoteca i sector agrari, reconeixement de l’IEC, vuit mocions sectorials, Centre Català d’Empresa i Drets Humans), cròniques sobre altres institucions autonòmiques i locals com les Corts d'Aragó (presidència del PP), o notes sobre dirigents europeus com Cristina Lobillo al gabinet de Von der Leyen ([enllaç]). També figuren informacions municipals i socials (per exemple, sobre horts urbans o altres barris en notes d'ajuntaments) que no incideixen directament en la biografia d'Orriols però sí completen el paisatge en què s'inscriu la seva carrera política.

En suma, abans de liderar Aliança Catalana, Sílvia Orriols acumula gairebé dues dècades de socialització en l'independentisme més dur, un breu pas per la representació municipal amb el FNC i una ruptura que desemboca en la creació del seu propi partit, amb Ripoll com a laboratori local i la qüestió migratòria com a eix central del seu discurs.