La col·lisió entre un AVE de Renfe i un tren d’Iryo a Urda (Toledo) ha tornat a col·locar el ministre de Transports, Óscar Puente, al centre del debat polític tot just nou mesos després de la tragèdia d’Adamuz (Córdoba). El nou accident, que ha deixat desenes de víctimes mortals, es produeix a més a poc més d’un mes de les eleccions generals del 29 de novembre, una circumstància que podria influir en les decisions que adopti el Govern de Pedro Sánchez.
Puente ha suspès la seva agenda després de conèixer el sinistre i s’ha desplaçat al centre de control per seguir l’emergència, mentre el president del Govern roman en contacte amb ell i amb el president de Castilla-La Mancha, Emiliano García-Page. Tot i que no s’ha anunciat cap decisió sobre la seva continuïtat, la gravetat de l’accident obre diferents escenaris, des de la seva permanència en el càrrec fins a una dimissió voluntària o un relleu decidit des de Moncloa.
La continuïtat de Puente al capdavant de Transports
Si Óscar Puente continua com a ministre, haurà d’assumir la gestió política de les conseqüències del sinistre, coordinar la resposta de Renfe i Adif i oferir explicacions sobre les condicions de circulació dels trens implicats i el funcionament dels sistemes de seguretat ferroviària.
La seva permanència evitaria una reorganització de l’Executiu durant l’emergència, tot i que també el mantindria com a principal responsable polític davant les exigències de dimissió que puguin sorgir a mesura que avanci la investigació.
El secretari d’Estat o un perfil tècnic, possibles substituts de Puente
Davant una eventual dimissió, Pedro Sánchez podria promoure José Antonio Santano, actual secretari d’Estat de Transports i número dos del departament des de novembre de 2023, per garantir la continuïtat de la gestió ministerial.
Nascut a Irun (Gipuzkoa) el 1965, Santano és llicenciat en Dret per la Universitat del País Basc i va ser alcalde de la seva ciutat entre 2002 i 2023. Vinculat al PSE-EE, també va ser diputat foral a Gipuzkoa abans d’incorporar-se al Govern, on coneix de primera mà els assumptes pendents del sector ferroviari.
Una altra opció seria nomenar un perfil tècnic especialitzat en infraestructures, seguretat o gestió ferroviària, tot i que no es coneixen noms ni moviments en aquest sentit. Qualsevol d’aquestes alternatives requeriria que Sánchez proposés formalment el nomenament al rei, d’acord amb l’article 100 de la Constitució, ja que Santano no assumiria automàticament la cartera per la seva condició de secretari d’Estat.
Un altre ministre podria assumir Transports fins a les eleccions
Sánchez també podria encarregar temporalment les funcions de Transports a un altre membre del Consell de Ministres, sense necessitat d’incorporar un nou titular quan només queda un mes per a les eleccions.
La Llei del Govern contempla aquesta possibilitat mitjançant els mecanismes de suplència ministerial, que permetrien mantenir l’activitat del departament sota la direcció provisional d’un altre ministre, mentre la Secretaria d’Estat i els altres òrgans directius continuen amb les seves responsabilitats.
Tot i que les Corts estan dissoltes i Espanya es troba en plena precampanya, el Govern encara no està en funcions i conserva la capacitat d’efectuar nomenaments i cessaments. Aquesta situació canviarà després de les eleccions del 29 de novembre, quan l’Executiu cessarà i romandrà en funcions fins a la presa de possessió del següent Govern.
Sánchez també pot decidir el cessament de Puente
La sortida de Puente no hauria de produir-se necessàriament per iniciativa pròpia. Pedro Sánchez pot proposar-ne el cessament i designar un substitut, una decisió que, a diferència d’una dimissió voluntària, traslladaria directament a Moncloa la responsabilitat política del relleu.
L’accident d’Urda arriba després de la tragèdia d’Adamuz i de les crítiques que Puente havia rebut per la seva participació en un vídeo humorístic al costat de Marc Giró, en què un ascensor simulava una avaria ferroviària. El ministre va compartir la gravació amb el missatge "Si sobrevisc a això...", una publicació que ha tornat a circular en xarxes socials després de conèixer-se la col·lisió de Toledo.
Tot i que aquesta controvèrsia és independent de les causes de l’accident, afegeix pressió política sobre el titular de Transports en un moment en què el Govern ha de gestionar les conseqüències d’una nova tragèdia ferroviària en plena precampanya electoral.