Les xarxes cremen contra Óscar Puente després de l’accident de Toledo per un vídeo en què bromejava sobre les avaries de Renfe

El ministre de Transports va participar fa una setmana en un sketch amb Marc Giró en què un ascensor patia una avaria que simulava una incidència ferroviària. La gravació, criticada ja per les víctimes d'Adamuz, torna a circular després de la tragèdia d'Urda

Puente cara al show

Puente cara al show

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

L’accident ferroviari d’Urda (Toledo) ha revifat a les xarxes socials la polèmica per un vídeo protagonitzat fa tot just una setmana pel ministre de Transports, Óscar Puente, durant una aparició al programa Cara al Show, presentat per Marc Giró a laSexta.

En la gravació, concebuda com una peça humorística per promocionar l’entrevista, el ministre participa en una escena que recrea una avaria ferroviària i fa broma sobre les incidències de Renfe, unes imatges que han tornat a difondre’s de manera viral després de la col·lisió entre un AVE i un Iryo aquest matí a Urda, amb múltiples difunts.

El vídeo ja havia provocat crítiques quan es va publicar, especialment entre els familiars i supervivents de l’accident d’Adamuz (Còrdova), en què van morir 46 persones el passat gener.

Un ascensor avariat, una broma sobre Renfe i un ball

La seqüència comença amb Puente entrant en un ascensor en què es troben Marc Giró i diversos personatges del programa, entre ells un gat borni de gran mida. Quan el ministre indica que vol pujar "a la sisena", l’elevador pateix una sacsejada brusca i s’atura, en una escena que recorda les frenades dels trens quan s’avarien.

A continuació, una veu anuncia per megafonia que l’ascensor romandrà aturat més temps de l’habitual. Puente reacciona traient el seu telèfon mòbil i comenta, en referència als problemes de l’operador ferroviari, "Com si no en tinguéssim prou amb la Renfe ja".

L’avaria es resol poc després i l’escena continua amb una altra broma visual, quan apareix una forquilla de grans dimensions, un joc de paraules amb l’expressió "grans tenidors". El vídeo acaba amb Puente, Giró i la resta dels personatges ballant dins de l’ascensor, una seqüència que forma part del to humorístic del programa.

El mateix Óscar Puente va compartir el vídeo al seu compte de X amb el missatge "Si sobrevisc a això...", una frase sens dubte polèmica després de l’accident ferroviari d’Adamuz i que avui torna a estar en el focus de les crítiques.

Les víctimes d’Adamuz ja havien criticat el vídeo

La controvèrsia va començar abans de l’accident de Toledo. La Associació de Víctimes del Descarrilament d’Adamuz (AVDA) va expressar públicament el seu rebuig a la participació del ministre en l’escena, en considerar inapropiat que el responsable de Transports fes broma sobre les incidències ferroviàries després d’una tragèdia amb 46 morts.

El seu president, Mario Samper, va retreure a Puente la falta de sensibilitat envers les famílies afectades i els supervivents que encara arrosseguen seqüeles de l’accident. L’associació va qüestionar tant el contingut de la gravació com la decisió del ministre de participar-hi, i va reclamar responsabilitats polítiques.

Les crítiques també van arribar des de l'oposició, amb retrets per utilitzar les avaries ferroviàries com a argument humorístic després de la tragèdia d'Adamuz.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és l'estat de tramitació de les investigacions parlamentàries sobre els accidents ferroviaris recents a Espanya?

A 28 d'octubre de 2026, la principal investigació parlamentària sobre els accidents d'Adamuz i Gelida és la desenvolupada pel Senat, els treballs del qual van quedar interromputs i van caducar amb la dissolució de les Corts del 6 d'octubre. Al Congrés consten compareixences i actuacions de control, però no s'ha localitzat una comissió d'investigació específica constituïda sobre aquests sinistres. És important separar ambdues vies de les investigacions tècniques, que no depenen de la continuïtat de la legislatura.

Senat: investigació aprovada, amb compareixences fins a l'octubre

El Ple va aprovar el 18 de febrer de 2026 la creació de la Comissió d'Investigació sobre l'estat de la xarxa ferroviària a Espanya. El seu àmbit incloïa els accidents d'Adamuz, del 18 de gener, i Gelida, del 20 de gener, a més de la situació general de les infraestructures. L'aprovació està recollida a la informació oficial del Senat.

La comissió va superar, per tant, la fase de proposta i va desenvolupar una investigació efectiva. Entre els fites documentats figuren:

  • 27 d’abril: van comparèixer Ignacio Barrón de Angoiti, president de la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF), i Luis Pedro Marco de la Peña, president d'Adif i Adif-Alta Velocitat. Així ho confirma el Senat.
  • 30 d’abril: van intervenir Álvaro Fernández Heredia, president de Renfe, i Diego Martín Fernández, secretari general del sindicat de maquinistes SEMAF, segons la comunicació de la Cambra.
  • 25 de maig: va comparèixer Mario Samper Pereira, president de l'Associació Víctimes Descarrilament Adamuz, per informar sobre l'accident, conforme a la notícia oficial.
  • 21 i 24 de setembre: van declarar Rocío Báguena Rodríguez, expresidenta de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, i Amandine Thomas-Commin, directora general d'OUIGO Espanya, respectivament. Consten les comunicacions sobre Báguena i OUIGO.
  • 5 d’octubre: va comparèixer Fabrizio Favara, conseller delegat d'Iryo. És l'última sessió localitzada a les fonts consultades, documentada pel Senat.

No consta a les fonts consultades un dictamen final de conclusions aprovat abans de la dissolució. El Reial Decret 806/2026 va dissoldre ambdues Cambres el 6 d'octubre: els treballs parlamentaris pendents van caducar. Per això, no procedeix descriure aquesta comissió com a actualment activa ni presentar les seves compareixences com un calendari encara obert.

Congrés: control parlamentari, no comissió específica

La Cambra Baixa va abordar els accidents mitjançant compareixences, preguntes i sol·licituds de documentació. Óscar Puente va informar davant la Comissió de Transports el 3 de febrer, com recull el Diari de Sessions. Pedro Sánchez va comparèixer davant el Ple l'11 de febrer, segons la intervenció publicada per Moncloa.

Aquestes actuacions no equivalen a constituir una comissió d'investigació. Les sol·licituds parlamentàries que continuaven pendents també van caducar amb la dissolució; les compareixences ja celebrades romanen com a antecedents del control realitzat.

Què queda fora d'aquesta caducitat

Les investigacions tècniques busquen esclarir les causes i prevenir nous accidents, no determinar responsabilitats polítiques. La CIAF va obrir la investigació d'Adamuz al gener, segons Demócrata. Aquesta via administrativa no caduca per la dissolució parlamentària.

També cal distingir el projecte de llei d'ajudes a les víctimes d'Adamuz i Gelida: va caducar el 6 d'octubre, però no era una investigació. En síntesi, hi va haver investigació parlamentària efectiva al Senat i control al Congrés; la primera no continua oberta després de la dissolució, mentre que la investigació tècnica segueix una via independent.

Quines competències i funcions té el ministre de Transports segons la legislació espanyola?

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible dirigeix la política del Govern sobre els transports i les infraestructures de competència estatal, a més d'impulsar la mobilitat sostenible. Les seves atribucions combinen les funcions generals de qualsevol ministre amb les matèries assignades específicament al seu departament. És important distingir entre dirigir i respondre pel Ministeri i exercir personalment cada competència administrativa: moltes corresponen a òrgans subordinats.

1. Direcció política i responsabilitat ministerial

L'article 4 de la Llei 50/1997, del Govern estableix que els ministres tenen «competència i responsabilitat en l'esfera específica de la seva actuació». En Transports, això significa:

  • Desenvolupar l'acció governamental en les matèries del departament, seguint els acords del Consell de Ministres i les directrius del president del Govern.
  • Exercir la potestat reglamentària dins del seu àmbit competencial.
  • Desempeñar les altres atribucions que li assignin les lleis i les normes d'organització.
  • Refrendar, quan correspongui, els actes del Rei relatius a les seves competències.
2. Matèries que dirigeix

L'article 1 del Reial Decret 253/2024, de 12 de març, atribueix al Ministeri la proposta i execució de la política governamental en els següents àmbits:

  • Infraestructures de transport: terrestres, aèries i marítimes de competència estatal, juntament amb la planificació i programació de les inversions corresponents.
  • Serveis de transport: control, ordenació i regulació administrativa dels serveis compresos en aquestes competències estatals.
  • Mobilitat sostenible: impuls de les seves dimensions social, econòmica i mediambiental, inclosa la mobilitat activa, amb l'objectiu de garantir una mobilitat segura i basada en criteris de justícia social.
  • Serveis postals: ordenació normativa d'aquests serveis.
  • Informació geogràfica i científica: impuls i direcció dels serveis estatals d'astronomia, geodèsia, geofísica i cartografia.

Per tant, el seu àmbit no es limita a les obres públiques: comprèn també serveis, regulació, sostenibilitat i determinades funcions científiques estatals.

3. Normes i decisions que pot impulsar

Conforme als articles 4 i 24 de la Llei del Govern, pot dictar ordres ministerials en matèries de la seva competència. Aquestes estan subordinades a les disposicions aprovades per reial decret. No s'ha de confondre aquesta potestat amb les decisions reservades al Consell de Ministres.

El ministre pot impulsar propostes normatives del seu departament, però l'aprovació dels projectes de llei, els reials decrets-llei i els reglaments que corresponguin al Consell pertany a aquest òrgan col·legiat, segons l'article 5. Tampoc pot atribuir-se individualment les decisions que una norma reservi a altres òrgans.

4. Organització, planificació i execució

Del ministre depenen directament la Secretaria d'Estat de Transports i Mobilitat Sostenible i la Subsecretaria. Compten a més amb un Gabinet de suport immediat. La Secretaria d'Estat actua sota la seva direcció i desenvolupa funcions de planificació estratègica, programació d'inversions, execució d'infraestructures, coordinació d'organismes i seguiment de la seva gestió.

Aquesta distribució permet al ministre orientar la política general, mentre els òrgans competents realitzen el seu desenvolupament administratiu. Inclou actuacions de cooperació territorial, intermodalitat —connexió entre diferents mitjans de transport— i promoció de plans i ajudes per a la mobilitat sostenible.

5. Relacions internacionals i límits

La Subdirecció General de Relacions Internacionals depèn directament del ministre i coordina les relacions i la representació internacional del departament, especialment davant la Unió Europea, en col·laboració amb Exteriors.

El límit fonamental és que les atribucions es refereixen a competències estatals i s'han d'exercir coordinadament, sense perjudici de les corresponents a altres ministeris. No constitueixen, per tant, una autoritat general sobre qualsevol transport o infraestructura d'Espanya.

Quina ha estat la trajectòria política i professional d'Óscar Puente abans de ser ministre de Transports?

Abans de ser nomenat ministre de Transports i Mobilitat Sostenible al novembre de 2023, Óscar Puente havia combinat dues dècades d'exercici de l'advocacia amb una carrera política centrada a Valladolid. Va ser regidor, va dirigir l'oposició municipal i va governar la ciutat durant vuit anys. Paral·lelament, va assumir responsabilitats al PSOE, inclosa la portaveu federal, i al juliol de 2023 va arribar al Congrés.

Formació i trajectòria professional

Nascut a Valladolid el 15 de novembre de 1968, Puente es va llicenciar en Dret per la Universitat de Valladolid i va cursar un màster en Direcció Política a la Fundació Jaime Vera. Va exercir com a advocat entre 1995 i juny de 2015, quan va deixar la pràctica professional per assumir l'Alcaldia. Per tant, durant els seus primers anys com a regidor va compaginar l'activitat municipal amb la seva professió jurídica, segons la seva biografia oficial.

També va tenir una etapa professional vinculada al teatre: va treballar com a actor entre 1988 i 1999. Va ser una activitat anterior i parcialment simultània als seus estudis i a l'inici de l'advocacia, encara que aquesta última va constituir la seva principal ocupació abans de dedicar-se plenament a la gestió municipal. La seva trajectòria professional figura també en el seu perfil del Congrés.

Primers passos al PSOE i oposició municipal

La seva militància socialista va començar el 1990. El 2000 es va presentar, sense resultar elegit, a la Secretaria General del PSOE de Valladolid. El 2004 va accedir a la Vicesecretaria General de l'Executiva Provincial, un dels seus primers càrrecs orgànics destacats, com recull Nueva Economía Fórum.

El 2007 va ser elegit regidor i, el 2008, va assumir la presidència del Grup Municipal Socialista després de la sortida de Soraya Rodríguez. Va encapçalar així l'oposició a l'alcalde Francisco Javier León de la Riva. El 2009 va passar a ser secretari general de l'Executiva Municipal del PSOE, responsabilitat que va mantenir fins al desembre de 2021. Aquest mes va ser elegit secretari general provincial, segons la biografia del Ministeri.

Alcalde de Valladolid entre 2015 i 2023

El juny de 2015 va assolir l'Alcaldia mitjançant un acord amb altres forces municipals, encara que el PP havia estat la candidatura més votada. La seva investidura va posar fi a vint anys de governs populars. El 2019 va revalidar el càrrec després que el PSOE guanyés les eleccions, segons reconstrueix Demócrata.

Durant els seus dos mandats va impulsar actuacions de mobilitat sostenible, transport públic, ampliació de carrils bici i vehicles de baixes emissions. Aquesta experiència municipal va ser l'antecedent més directament relacionat amb la cartera que assumiria després, com explica aquest perfil biogràfic.

A més, va presidir la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables de la FEMP entre novembre de 2015 i desembre de 2019; va ser vocal de la seva Junta de Govern des de setembre de 2019 fins a maig de 2023, i representant a la Xarxa d'Iniciatives Urbanes entre octubre de 2020 i maig de 2023, segons el seu currículum oficial.

Projecció nacional i arribada al Congrés

Entre juny de 2017 i octubre de 2021 va ser portaveu de la Comissió Executiva Federal del PSOE, compatibilitzant aquesta funció amb l'Alcaldia. Al maig de 2023, el PSOE va tornar a ser la força més votada a Valladolid, però l'acord entre PP i Vox va permetre investir Jesús Julio Carnero. Puente va deixar l'Alcaldia al juny i va obtenir escó per Valladolid a les generals de juliol, segons Demócrata.

Al setembre va intervenir pel PSOE en el debat d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo, un episodi que va ampliar la seva visibilitat nacional. Dos mesos després va arribar al Ministeri: la seva experiència prèvia era, fonamentalment, jurídica, municipal i de direcció del partit, amb una etapa parlamentària encara breu.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Per què ha tornat a difondre's el vídeo d'Óscar Puente després de l'accident d'Urda?

Pregunta" 1 de 3

Què va retreure l'Associació de Víctimes del Descarrilament d'Adamuz a Óscar Puente?

Pregunta" 2 de 3

Com acaba el vídeo humorístic protagonitzat per Óscar Puente?

Pregunta" 3 de 3