La negociació dels pressupostos de la Unió Europea segueix a Brussel·les, un debat que sempre coincideix amb el de la reforma de la Política Agrària Comuna, ja que, tradicionalment, aquesta ha estat la política que ha rebut un tros més gran del pastís pressupostari.
De cara al pròxim període 2028-2034, la Comissió Europea ha garantit la quantitat destinada als ajuts directes que reben els agricultors (amb 302.000 milions d'euros), però no per a la resta de mesures, com el suport als ecoregimens (ajuts destinats a pràctiques agroambientals), ajuts a les organitzacions de fruites i hortalisses (un dels sectors més potents del camp espanyol que el 2025 va assolir unes exportacions per un valor de 7.293 milions d'euros), i altres suports a la modernització i desenvolupament.
En aquest sentit, la Comissió Europea planteja que perquè el camp europeu, i espanyol, no perdi el suport econòmic de les últimes dècades, els estats membre cofinançin aquelles mesures que el Fons Únic no cobreixi al 100%.
“La PAC és l'única política que aconsegueix mantenir el pressupost per a les ajudes agràries directes. Altres medidasa de desenvolupament rural, cooperació, formació no estan en aquesta quantitat, per això es precisarà un major cofinançament dels estats membre”, ha apuntat el cap d'unitat adjunt de la Unitat de Sostenibilitat Ambiental de la Comissió Europea, Gregorio Dávila en la jornada “40 anys d'Espanya a la UE: entendre la PAC per entendre Europa” organitzada per l'organització Per Una Altra PAC a Madrid.
Fins a la data, les administracions públiques dels estats membre (tant nacional com autonòmica) havien cofinançat el Programa Leader de foment del desenvolupament rural, però ara van més enllà perquè s'obre a moltes més.
“Cal ampliar el blindatge que tenen els ajuts directes de la PAC a un altre tipus de suport, com inversions en modernització o relleu generacional”, ha assenyalat l'eurodiputada popular Esther Herranz, al que ha afegit “Hi ha un risc de renacionalització de la PAC, i aquí s'obre un espai de competència deslleial entre els propis estats membre”.
Ajuts a fruites i hortalisses i ambientals
Per altra banda, l'exeurodiputada del PSOE, Clara Aguilera, ha demanat que les ajudes a les organitzacions de productors de fruites i hortalisses també entrin dins d'aquest blindatge, ja que sinó Espanya pot perdre molt en el sector on és més potent. “El finançament de les OPFH (Organització de Productors Fruites i Hortalisses) ha d'entrar dins del finançament europeu, no la podem confiar a la cofinançament”, ha sentenciat.
Per la seva banda, la responsable del Programa d'Aliments a WWF Espanya, Celsa Peiteado, va insistir que les ajudes ambientals destinades a ecoprogames també formin part d'aquest import blindat.
Autonomia Estratègica
Diversos participants de la trobada van destacar que l'agricultura i l'alimentació és estratègica per a una societat, també en períodes d'incertesa com l'actual. En aquest sentit, van assenyalar que havia de ser una de les prioritats d'Autonomia Estratègica plantejades per la Unió Europea al costat de defensa, tecnologia o competitivitat.