Durant els últims anys i, especialment entre els més joves, l'ús de la IA s'ha anat progressivament integrant en dinàmiques d'estudi, treball i creativitat. Tot semblava apuntar a una adopció entusiasta, gairebé acrítica, entre aquest col·lectiu.
Tanmateix, alguna cosa està canviant.
Les dades d'un recent informe de Gallup comencen a dibuixar un gir de fons: la Generació Z ja no mira la IA amb la mateixa fascinació. La utilitza, sí, però la qüestiona. I aquest canvi d'aproximació no és qüestió menor.
Ús intensiu, confiança decreixent
El punt de partida és paradoxal. Mai s'ha usat tanta IA com ara, però mai ha generat tants dubtes entre els qui més la utilitzen.
La caiguda en els nivells d'entusiasme i esperança, juntament amb l'augment de l'ansietat i el rebuig, reflecteix un fenomen interessant: la familiaritat no està generant confiança, sinó consciència crítica.
Això trenca amb una lògica habitual en l'adopció tecnològica. Tradicionalment, l'ús continuat redueix la incertesa. En aquest cas, passa el contrari: com més s'usa la IA, més visibles es tornen els seus límits.
No es tem la tecnologia. Preocupen els seus efectes
Existeix una percepció que els més joves es preocupen, cada cop més, per les conseqüències de l'ús massiu -i gairebé descontrolat- de la intel·ligència artificial. En aquest escenari, la Generació Z no tem tant l'eina com el que pot fer amb ella.
O, més precisament, a allò que pot fer-los a ells.
La dada és contundent: una majoria aclaparadora percep que l'ús intensiu d'IA pot deteriorar la seva capacitat d'aprenentatge. A això s'hi suma la sospita que afecta negativament la creativitat i al pensament crític. En altres paraules, la IA no es percep només com un suport, sinó com una possible drecera que debilita capacitats fonamentals.
Aquest canvi de percepció és clau. Suposa passar de veure la IA com un avantatge competitiu a considerar-la, potencialment, una dependència davant la qual cal reaccionar.
Treball, mèrit i autenticitat
L'escepticisme es trasllada també a l'àmbit professional. La baixa confiança en el treball assistit per IA i la preferència per resultats “sense intervenció algorítmica” apunten a una reivindicació implícita del mèrit individual.
És possibleReviewir, entre els més petits, una educació basada en els principis i valors per poder fer front a l'era hiperdigital del futur? Algunes iniciatives ens ofereixen recursos per aconseguir-ho.
Aquí emergeix el debat social (i econòmic) de més calat: si la IA facilita la producció tant com per actuar de forma autònoma, com es mesura el valor real del treball?
Per a una generació que ha crescut en entorns d'avaluació constant, l'autenticitat —saber que alguna cosa ha estat feta “de veritat”— adquireix un nou significat.
No es tracta de rebutjar l'eficiència, sinó de preservar l'originalitat de l'autoria.
Cap a un ús més conscient (i més exigent)
Lluny d'abandonar la IA, la Generació Z sembla estar entrant en una fase més madura d'adopció. Sap que necessitarà aquestes eines en el seu futur professional, però no està disposada a acceptar-les sense condicions.
El que comença a emergir és una reivindicació diferent: no usar menys IA, sinó usar-la millor.
Això implica diverses exigències implícites:
- comprendre com funciona, no només consumir-ne els resultats
- mantenir espais de pensament no assistit
- exigir transparència sobre el seu impacte en processos educatius i laborals
- redefinir què significa aprendre, crear i treballar en un entorn híbrid humà-màquina
Un senyal per a empreses i institucions
Aquest canvi d'actitud no s'hauria d'interpretar com una resistència generacional, sinó com un senyal primerenc de maduresa social davant la tecnologia.
Les empreses, el sector educatiu, les administracions públiques i, fins i tot, el propi legislador, farien bé de prendre nota.
SI aquesta tendència es consolida, podem afirmar que l'adopció de la IA no dependrà només de la seva potència tècnica, sinó de la seva capacitat per integrar-se sense erosionar les habilitats i la confiança dels seus usuaris.
Perquè, en última instància, el veritable desafiament no és que els joves abracin la intel·ligència artificial, sinó que no sentin que, en utilitzar-la, estan renunciant a alguna cosa essencial d'ells mateixos.