Avui, el Dia del Treball, estem davant d'un dels moments més dolços per al nostre mercat laboral. Hem arribat als 22 milions d'afiliats, estem tancant bretxes estructurals i per primera vegada en la història, l'estabilitat en l'ocupació és majoria. Tot i així, molts busquen un boc expiatori i aquesta vegada els ha tocat a les persones més vulnerables.
No és casualitat, és una estratègia. No és un prejudici espontani, és un pla. Estem immersos en una calculada ona de descrèdit cap a aquells que menys tenen, una maquinària d'estigma que no busca altra cosa que convertir la víctima en culpable.
Assenyalar el ‘pobre’ és l’eina més eficaç per no afrontar les veritables raons de la desigualtat
El trist és que no és el primer cop que passa. Sabem que la història es repeteix i assenyalar el ‘pobre’ és l'eina més eficaç per no afrontar les veritables raons de la desigualtat. En deshumanitzar la necessitat, es justifica la indiferència, i el que és pitjor, la seva criminalització.
Ens hem de preguntar per què, com a societat, permetem que es jutgi qui menys té. M'alarma veure que s'intenta desacreditar l'avenç social i que els titulars de determinats diaris insisteixen en la idea que l'Ingrés Mínim Vital -IMV- és una ‘paguita’ per viure sense treballar. A més de fals és injust.
M'agradaria que els sentissin a ells. «Ara sí que puc buscar feina. Ningú havia donat un duro per mi fins ara». «Jo no tenia fe en mi mateixa. De vegades la vida es converteix en una cursa d'obstacles. Aquí em van donar eines per aixecar-me». Ens recorden una cosa essencial: darrere de l'Ingrés Mínim Vital hi ha persones, històries, pors i també somnis.
Convé destacar una dada. Dos de cada tres llars que perceben l'IMV han tingut ingressos per feina en l'últim any. Són llars en les quals hi ha nens i nenes, molts d'ells encapçalats per dones, on la prestació complementa els ingressos familiars, no els substitueix.
És important subratllar una cosa que sovint no diuen els qui comparen realitats que són absolutament diferents: l'IMV, a diferència del SMI, no és una referència individual, sinó que pren com a referència tots els membres de la unitat familiar.
La quantia mitjana de la prestació per llar supera lleugerament els 500 euros al mes. Només el 3% de les llars reben quanties superiors al Salari Mínim Interprofessional i són llars on viuen cinc o més membres, principalment menors i persones grans dependents.
Obstacles que tenen nom: precarietat habitacional, problemes de salut, bretxa digital, soledat, càrregues de cures o desgast emocional
L'últim Informe FOESSA diu que les famílies que perceben l'IMV o rendes mínimes són el grup amb major nivell de participació en programes d'inclusió i que registren altes taxes de cerca activa d'ocupació (85%), fins a 30 punts per sobre de la mitjana. Falta de voluntat no hi ha.
Em deia una persona que la vulnerabilitat no neix de la mandra, sinó d'obstacles estructurals que converteixen cada esforç en una pujada interminable. Obstacles que tenen nom: precarietat habitacional, problemes de salut, bretxa digital, soledat, càrregues de cures o desgast emocional.
Aquesta és precisament una de les qüestions a les quals apunta l'informe de J-PAL Europa “Foment de la inclusió laboral: evidència del Laboratori”, que acabem de presentar. Molts dels beneficiaris de l'IMV travessen situacions tan urgents que, sense una atenció integral prèvia, parlar només d'ocupació és quedar-se curt. Per això és més adequat parlar de capacitat d'ocupació o ocupabilitat. És aquí on de veritat hem de posar ganes i recursos.
Per això, a través de l’Incentiu a l’Ocupació que acabem d’aprovar, reforcem la participació d’aquestes llars en les polítiques actives desplegades pel conjunt dels serveis públics d’ocupació i les persones perceptores de la prestació seran incloses com a col·lectiu de referència en el Pla anual per al Foment de l’Ocupació Digna. L’experiència ens ensenya una cosa fonamental: la prestació protegeix, però l’acompanyament transforma.
La lluita contra la desigualtat no es guanya amb discursos, sinó amb polítiques sostingudes en el temps. Perquè no es tracta només de xifres, sinó d'acompanyar processos vitals que són fràgils i complexos.
Alguns ho anomenen despesa i fins i tot malbaratament. Nosaltres ho anomenem inversió social. Inversió en infància, en autonomia, en dignitat. En futur. No és casual que Europa vagi en aquesta mateixa direcció, incorporant l'ocupació com un dels eixos de la Primera Estratègia Europea contra la Pobresa, que és a punt d'aprovar-se i que estem donant suport des del minut u.
Necessitem revalidar objectius, ser conscients que els drets socials no són una conquesta definitiva i avui afronten seriosos intents de reversió. Necessitem posar peu a terra i blindar el nostre progrés davant de qualsevol amenaça. Fem que la història que es repeteixi sigui la de la resistència i la superació.
sobre la firma
Elma Saiz és ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions des del novembre del 2023. El mes de desembre passat va assumir també la portaveu del Govern.