Europa està buscant com aconseguir que el seu model sigui més flexible amb el creixement industrial i la competitivitat global, alhora que es manté vigilant amb la innovació i el poder de les plataformes. En aquest camí, s'ha embarcat en el procés de reformar les normes que han regit la competència comunitària en les últimes dues dècades. Aquest dijous, la Comissió Europea ha fet públic l'esborrany que se sotmetrà a audiència pública sobre les noves directrius per evitar que els consumidors surtin perjudicats a llarg termini.
En matèria de competència, la Comissió manté l'exclusivitat a l'hora de revisar aquelles fusions que, per la seva naturalesa, tinguin una “dimensió europea”. Els serveis comunitaris tracten així de dirimir si les operacions provocaran un obstacle significatiu a la competència, especialment si creen o reforcen una posició dominant. Ara, Brussel·les ha introduït el que anomenen “una visió més equilibrada”.
El cert és que el gabinet de la presidenta comunitària, Ursula von der Leyen, va poder haver arribat a pressionar per introduir noves flexibilitats en els controls d'aquestes operacions sota la justificació de la “resiliència”. Aquest dijous, l'alemanya ha defensat la proposta com un “enfocament ambiciós que ens permetrà afrontar la realitat de l'economia global, altament competitiva”.
Una adaptació a un entorn econòmic més complex
Per a Teresa Ribera, aquesta actualització suposa una adaptació a un món més complex amb l'objectiu de donar suport a la “prosperitat a llarg termini d'Europa”. “Això ens ajuda a donar suport a operacions que enforteixen el nostre Mercat Únic, permeten a les empreses innovadores créixer i reforcen la posició d'Europa”, ha expressat en un comunicat distribuït després de la publicació de les noves normes.
L'Executiu comunitari veurà amb bons ulls les fusions que permetin a les empreses europees guanyar escala per competir globalment, sempre que mantinguin la competència interna. D'aquesta manera, es posa el pes i la importància en factors com la seguretat del subministrament, l'autonomia tecnològica i les cadenes de valor crítiques davant xocs geopolítics.
Nous criteris per avaluar riscos en les fusions
Per poder prohibir una operació, la Comissió haurà de demostrar que és probable que causi un dany a la competència. L'esborrany que ara se sotmetrà a noves consultes estableix nous tipus de riscos.
Per exemple, la pèrdua de competència directa es considerarà quan dues empreses que competeixen “cara a cara” s’uneixin. En aquests casos s’analitzarà la proximitat entre elles: com més s’assemblin els seus productes, més gran serà el risc.
La pèrdua de la innovació és un dels punts més detallats en els documents interns de l'Executiu comunitari. Es vigilarà si una fusió elimina l'incentiu per investigar i desenvolupar nous productes, incloent les conegudes com “killer acquisitions”, on una gran empresa compra una start-up únicament per frenar la seva innovació. Així mateix, en fusions verticals —com quan un fabricant de xips compra un fabricant d'ordinadors— es tem que l'empresa fusionada bloquegi l'accés dels seus rivals a components crítics o a clients importants.
També entrarà en joc com les grans plataformes digitals poden usar el seu poder en un mercat per dominar altres mercats connectats, creant barreres d'entrada difícils de superar.
Com podran les empreses defensar les seves operacions?
Ara bé, les companyies podran defensar la seva fusió argumentant que generarà beneficis que compensaran els riscos. Això sí, a la Comissió no li val qualsevol promesa: aquestes eficiències han de complir tres requisits estrictes:
-
Verificables: han de poder demostrar-se amb proves i dades precises.
-
Específiques de la fusió: han de ser beneficis que només es puguin aconseguir amb aquesta unió i no d'altres formes menys perjudicials per a la competència.
-
Beneficioses per al consumidor: l'estalvi de costos o la millora de qualitat s'han de traslladar als clients, no només quedar-se en els beneficis de l'empresa.
El nou concepte d'"escut d'innovació"
La nova normativa introdueix el concepte de “escut d'innovació”. Això ve a significar que, en certs casos, l'adquisició d'empreses petites i innovadores no es considerarà perjudicial si queden suficients competidors independents investigant en el mateix camp.
Aquest punt busca equilibrar la protecció de la competència amb la necessitat de fomentar el creixement empresarial en sectors emergents, especialment en aquells vinculats a la tecnologia i la digitalització.
Malgrat que és Brussel·les qui té l'última paraula sobre la competència comunitària, els Estats membres poden intervenir per protegir els seus propis interessos legítims, sempre que siguin proporcionals i no discriminatoris. Els interessos reconeguts van des de la seguretat pública fins a normes prudencials com l'estabilitat del sistema bancari, passant per la pluralitat dels mitjans de comunicació.
Més eines per analitzar el mercat
Les noves directrius donen poder a la Comissió perquè utilitzi qualsevol tipus d'evidència, des de documents interns de les empreses i correus electrònics fins a complexos models matemàtics i algorismes d'intel·ligència artificial per predir preus futurs. El més important per a l'Executiu és la “credibilitat” de la prova, ja sigui tècnica o qualitativa.
En aquesta línia, els serveis tècnics de l'Executiu reconeixen que aquest tipus de tecnologies avançades permet tant a les empreses com a la pròpia Comissió tenir una visió molt més clara del que succeeix al mercat. L'esborrany conegut aquest dijous destaca que la dependència de grans conjunts de dades, la intel·ligència artificial i les tecnologies d'aprenentatge automàtic milloren la capacitat de les empreses per monitorar el mercat.
Este tipus d'eines estan encaminades a pronosticar els preus i les estratègies de les firmes, la qual cosa augmenta l'“observabilitat del mercat”. No obstant això, es prestarà especial atenció als casos en què les empreses utilitzen proveïdors externs comuns per a la presa de decisions de preus mitjançant algorismes, ja que això podria facilitar la coordinació tàcita entre competidors.
Un sistema que rarament bloqueja fusions
Durant l'última dècada, més del 99% de les decisions de la Comissió sobre fusions van ser autoritzacions, de les quals el 95% van ser autoritzacions incondicionals. Al llarg del procés d'elaboració de l'actual esborrany, l'Executiu ha impulsat diverses iniciatives de participació “per fomentar el debat sobre els temes clau de la revisió i demanar l'opinió de les diferents parts interessades pertinents”.
Fonts comunitàries afirmen que “les aportacions rebudes durant aquestes i altres iniciatives de participació s’han incorporat a la redacció del nou esborrany de les Directrius sobre Fusions”. A més, s’ha encarregat un estudi econòmic sobre els efectes dinàmics de les fusions que també servirà de base per al procés de revisió. Amb aquest pas, Brussel·les obre una nova etapa en la política de competència europea, marcada per la recerca d’un equilibri entre la defensa del consumidor, l’impuls a la innovació i la necessitat de competir en un escenari global cada vegada més exigent.