BOE avui, 13 de juliol de 2026: subhasta del Tresor, nous funcionaris i oposicions

La creació de noves unitats judicials a Espanya (nous jutjats, seccions o places) segueix un esquema força estable: primer es planifica i proposa l'increment de planta (CGPJ, Ministeri i comunitats autònomes), després el Govern aprova la creació mitjançant reial decret i, més tard, el Ministeri fixa per ordre ministerial la data efectiva d'entrada en funcionament. Els terminis no estan tancats a la llei, però la pràctica mostra que poden transcórrer diversos mesos o fins i tot anys entre cada fase. A continuació s'expliquen els tràmits i temps habituals de forma sistemàtica.

1. Fase de planificació i proposta

El marc bàsic està a la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), que estableix que la planta dels tribunals es fixarà per llei i es revisarà almenys cada cinc anys, en funció de càrrega de treball, població i altres paràmetres, previ informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i que les comunitats autònomes amb competències en justícia poden instar la revisió de la planta. La LOPJ també regula la demarcació judicial, que s'estableix per llei o, en certs casos, per reial decret, amb participació de les comunitats autònomes, proposta del Ministeri de Justícia i informe del CGPJ.

A més, la pròpia LOPJ preveu que la creació de seccions i places judicials que no alterin la demarcació correspon al Govern, sentida la comunitat autònoma afectada i el CGPJ (articles sobre demarcació i creació de seccions recollits a la LOPJ).

En la pràctica, aquesta fase de planificació es recolza en:

• Informes de càrrega de treball i del Servei d'Inspecció del CGPJ, com els que es citen al preàmbul del Reial Decret 954/2022, on es justifica la creació de setanta unitats judicials per la litigiositat i les necessitats estructurals.
• El Acord CGPJ–Ministeri sobre sistema de mesurament de càrrega de treball, publicat per la Ordre JUS/1415/2018, que serveix de base tècnica per identificar on són precises noves unitats.
• Les propostes i comunicacions de les comunitats autònomes amb competències en justícia, que han d'estar “en condicions de complir les seves obligacions legals i estatutàries” per assumir nous jutjats, com es detalla al Reial Decret 902/2017 o al Reial Decret 256/2019.

Terminis orientatius: aquesta fase preparatòria (informes, negociació amb CCAA, disseny de programació anual d'unitats) sol ocupar de diversos mesos a més d'un any abans d'arribar al reial decret de creació.

2. Fase normativa estatal: reial decret de creació

La creació formal de les unitats judicials es fa per reial decret del Govern, emparat per la Llei 38/1988, de Demarcació i Planta Judicial, i per la LOPJ. Exemples recents són:

• Reial Decret 902/2017, de creació de noranta-tres jutjats i places.
• Reial Decret 256/2019, de creació de setanta-cinc unitats judicials.
• Reial Decret 954/2022, de creació de setanta unitats judicials i adequació de la planta judicial.

Aquests reials decrets segueixen un patró comú:

• Es recolzen en els articles 20 i 21 de la Llei 38/1988, modificant els annexos de planta (jutjats, audiències, etc.).
• Declaren expressament que han estat informats pel CGPJ i per les comunitats autònomes afectades.
• Inclouen una disposició final que remet a una ordre ministerial posterior la fixació de la data d'efectivitat de les places i d'entrada en funcionament dels jutjats. Així, la disposició final tercera del Reial Decret 256/2019 estableix que aquestes dates “seran fixades per la Ministra de Justícia, sentit el Consell General del Poder Judicial, i publicades al BOE”.

El reial decret entra en vigor normalment l'endemà de la seva publicació al BOE, però això només significa que la unitat judicial està creada en planta; no implica que estigui ja oberta al públic.

Terminis orientatius: des que el Ministeri tanca la “programació” i eleva la proposta al Consell de Ministres fins a la publicació del reial decret sol transcórrer l'ordre d'uns pocs mesos, condicionat pel calendari polític i pressupostari.

3. Fase de posada en marxa: ordres d'entrada en funcionament

Un cop creada la unitat en planta, falta el pas clau: fixar quan comença realment a prestar servei. Això es fa mitjançant ordre ministerial del Ministeri de Justícia (o del ministeri competent en cada moment), en la qual es disposa l’“entrada en funcionament” del jutjat o l’“efectivitat” de places de magistrat.

La tècnica és molt clara a les ordres recents:

• La Ordre JUS/623/2022 disposa la data d'entrada en funcionament de sis jutjats corresponents a les programacions de 2020 i 2021, “de conformitat” amb la disposició final dels reials decrets de creació.
• La Ordre JUS/511/2023 fixa la data d'entrada en funcionament de catorze jutjats de la programació de 2022, igualment remetent-se al Reial Decret 954/2022.
• La Ordre JUS/737/2020 fa el mateix amb jutjats de la programació de 2019 i modifica ordres anteriors per ajustar dates.

Aquestes ordres fixen un dia concret d'obertura (per exemple, “a partir de l'1 de setembre de 2023”) i solen escalonar l'entrada en funcionament quan hi ha moltes unitats creades el mateix any, en funció de la disponibilitat pressupostària i de mitjans materials i personals.

Terminis orientatius: la pràctica dels últims anys mostra que entre el reial decret de creació i l'ordre d'entrada en funcionament poden transcórrer:

• En el millor dels casos, uns pocs mesos, quan existeix disponibilitat pressupostària i les infraestructures ja estan preparades.
• Amb freqüència, entre un i dos anys, com reflecteixen les programacions 2019–2022, on diversos jutjats creats en un exercici entren en funcionament en els dos o fins i tot tres anys següents.

4. Síntesi de tràmits i temps habituals

Resumint el circuit típic per a una nova unitat judicial:

• Planificació tècnica (CGPJ, Ministeri, CCAA, estudis de càrrega de treball): diversos mesos a més d'un any.
• Creació en planta mitjançant reial decret, aprovat pel Consell de Ministres i publicat al BOE: mesos des del tancament de la programació; vigència des de l'endemà de la publicació.
• Posada en marxa efectiva mitjançant ordre ministerial de data d'entrada en funcionament, un cop dotats els mitjans personals (oferta d'ocupació, concursos de trasllat) i materials: des d'uns mesos fins a diversos anys després del reial decret, segons disponibilitat pressupostària i organitzativa.

En la pràctica, el cicle complet des que es detecta la necessitat fins que el nou jutjat obre les seves portes pot oscil·lar, de forma molt orientativa, entre aproximadament un any en escenaris molt àgils i més de tres anys en contextos de restriccions pressupostàries o complexitat organitzativa.

Segons la informació normativa localitzada, no apareix una regulació específica i detallada de les funcions del Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat com a cos singular, sinó que el seu règim funcional s'integra en la normativa general de funció pública estatal i d'organització de l'Administració General de l'Estat. Per tant, les funcions dels seus membres es defineixen en termes de les tasques assignades als cosos superiors de l'Administració i dels llocs que ocupen (direcció, coordinació, gestió, assessorament, etc.). A continuació es descriuen aquestes funcions en clau de “marc general”, amb base en la legislació bàsica vigent i altres normes relacionades localitzades al Butlletí Oficial de l'Estat.

1. Marc normatiu general aplicable

El desenvolupament dels Administradors Civils de l'Estat s'emmarca en la normativa bàsica sobre organització administrativa i funció pública, entre la qual destaquen:

• Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic, que regula l'organització i funcionament de l'Administració General de l'Estat i del seu sector públic institucional (Llei 40/2015), amb referències connexes com el text refós de la Llei Concursal, la derogada Llei 6/1997 d'organització de l'AGE (Llei 6/1997), la Llei de Fundacions (Llei 50/2002), la Llei de Règim Local (Llei 7/1985), el desenvolupament de l'accés electrònic (RD 1671/2009), la Llei d'Agències Estatals (Llei 28/2006), la Llei 15/2014 de racionalització del sector públic (Llei 15/2014) o el TRRL de règim local (RDL 781/1986).
• Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú, que estableix com han d'actuar els òrgans administratius en les seves relacions amb la ciutadania (Llei 39/2015) i deroga o adapta la legislació prèvia sobre procediment i administració electrònica (Llei 11/2007, RD 772/1999, RD 1398/1993, RD 429/1993, Llei 30/1992, Llei 2/2011).
• Llei 3/2015, reguladora de l'exercici de l'alt càrrec, que fixa deures i límits ètics a qui ocupen alts càrrecs a l'Administració General de l'Estat (Llei 3/2015) i el seu desenvolupament reglamentari (RD 1208/2018).
• Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2015 (RDL 5/2015), que és el marc general per a tots els empleats públics i delimita funcions, deures, drets i carrera professional dels funcionaris de carrera dels cossos superiors.

A més, el funcionament del sector públic en què treballen aquests funcionaris es veu afectat per normes com la Llei de Contractes del Sector Públic (Llei 9/2017), les lleis de pressupostos (Llei 39/2010 i la seva connexió amb l'EBEP i el RDL 14/2010), resolucions de la Mutualitat General de Funcionaris Civils (resolució de 2026, resolució de 2022, resolució de 2011, resolució sobre Història de Salut Digital, resolució de 2003, resolució 1985, resolució 1984), així com per múltiples reials decrets i ordres sobre organització de ministeris, òrgans col·legiats i organismes públics (per exemple RD 776/2011, RD 192/2018, RD 802/2014, RD 1142/2012, RD 451/2012, RD 464/2011, RD 565/1985, RD 2491/1996, RD 7/1997).

2. Funcions generals dels cossos superiors de l'AGE

Sobre aquesta base normativa general, es pot sintetitzar que els membres dels cossos superiors de l'Administració General de l'Estat —entre ells el Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat— desenvolupen, amb caràcter general, les següents funcions:

• Direcció i coordinació administrativa: ocupen llocs de cap d'àrea, servei, subdirecció general i altres responsabilitats tècniques o directives, en el marc de l'organització que dissenya la Llei 40/2015. Els correspon organitzar equips, coordinar unitats i assegurar l'execució de les polítiques públiques encomanades.
• Elaboració i gestió de polítiques públiques: participen en la preparació de normes, plans i programes sectorials, així com en el seu seguiment i avaluació, dins del procediment administratiu comú regulat per la Llei 39/2015.
• Gestió de recursos: s'encarreguen de la gestió econòmica, pressupostària i contractual de les unitats (aplicació de la Llei de Contractes, control de la despesa, planificació de recursos humans), actuant com a òrgans de contractació o integrants de taules de contractació (com reflecteix, per exemple, la resolució sobre taules de contractació).
• Assessorament jurídic‑administratiu i tècnic: emeten informes, propostes de resolució i dictàmens en expedients administratius, incloent potestat sancionadora, subvencions, contractació, recursos administratius, etc., tot això d'acord amb la Llei 39/2015 i la normativa sectorial corresponent.
• Relacions interadministratives i institucionals: intervenen en òrgans col·legiats de coordinació (per exemple, els creats o suprimits i ordenats per normes com RD 776/2011 o la creació del Fòrum de Govern Obert per Ordre HFP/134/2018), així com en les relacions amb comunitats autònomes, entitats locals i organismes internacionals.
• Transparència, integritat i bon govern: quan ocupen llocs d'alt càrrec, els són aplicables les obligacions de la Llei 3/2015 en matèria de conflictes d'interessos, incompatibilitats i rendició de comptes.

3. Àmbits d'actuació i manca de regulació específica

La recerca normativa no ha aportat un estatut propi i actualitzat del Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat que detalli de forma singular les seves funcions; moltes normes històriques de personal afecten a “Administració Civil de l'Estat” en general (per exemple, Ordre de 7 de març de 1989, Ordre de 10 de març de 1988, Decret 3143/1971, Ordre de 30 de desembre de 1978, Ordre de 1973, Ordre de 1970), però no precisen les tasques concretes d'aquest cos superior en l'actualitat. No es disposa de més informació específica en les fonts consultades, per la qual cosa la descripció funcional ha de fer-se necessàriament en clau de “cos superior generalista” de l'AGE, sota el paraigua de l'EBEP, la Llei 39/2015 i la Llei 40/2015.

En conseqüència, avui la funció real dels Administradors Civils de l'Estat ve determinada, sobretot, pels llocs de treball que ocupen en les relacions de llocs de les subsecretaries, direccions generals, organismes autònoms i entitats públiques, i pel conjunt de normes generals (estatut de l'empleat públic, règim jurídic, procediment, contractació, pressupostos, etc.) que disciplinen l'actuació de l'Administració General de l'Estat i del seu personal.

En la documentació localitzada apareixen a més nombroses normes sectorials, pressupostàries, universitàries, europees o internacionals (totes elles accessibles al BOE: Llei 19/2011, Ordre ECE/637/2019, Ordre APU/198/2004, plans d'estudi, RD 1630/1993, decisió del Consell 1995, conveni 1989, resolució ZEC, conveni col·lectiu estatal, RD 1584/2011, RD 1085/2020, RD 1582/2011, RD 1661/2000, RD 1912/2000, Ordre HAP/2478/2013, resolució Llic. Ciència Política, Ordre PRE/3783/2003, resolució Universitat Múrcia, resolució Univ. Cantàbria, resolució Univ. Francisco de Vitoria, decisió Parlament Europeu 2002, decisió CE/Danemark-Illes Fèroe, resolució Grup Agio, resolució Totalfina, resolució Univ. Ramón Llull, resolució Univ. Miguel Hernández, Ordre 24 juny 1971, Llei 47/1971, auto TS 2021, RD 634/2013, RD 1563/1995, Ordre PRE/1476/2006, RD 1055/2002, resolució Univ. Ramón Llull 2002, resolució UCM, resolució ESADE, RD 434/2002, correcció Ordre 1988, RD 2664/1986, Ordre 22 abril 1971, Ordre triennis 1971, LO 4/1987, LO 14/2015, LOPJ, LO 8/2011, LO 7/1992, LO 4/2013, LO 19/2003, LO 5/2011, LO 4/1992, LO 5/1995, Llei 17/1980, correcció STC 226/1993, Ordre 31 agost 1990, Reglament 3172/89, Resolució 13 maig 1988, Acord Aeronau Civils, Reglament 2276/86, Decisió 3712/85/CECA, Resolució 9 setembre 1985, Conveni Àustria, Acord serveis navegació aèria, Resolució 13 maig 1985, Canvi de Notes Iberia‑Panamà, correcció RD 278/1986, Estatut Centres Tercera Edat, RD 482/1985, correcció Estatut Miner, Ordre 11 gener 1984, correcció Ordre 29 setembre 1978, rectificació decisió 94/900/CEE, Reglament nº 14, Ordre accés Cos Auxiliar 1985, correcció d'errors 1985, correcció RD 1654/1985, instrument d'adhesió STCW, STC 190/2023, STC 189/2023, STC 149/2023, STC 106/2019, pla d'estudis de Ciències Polítiques i Gestió Pública), però cap d'elles defineix directament les funcions específiques dels Administradors Civils de l'Estat com a cos.

La informació disponible no permet detallar amb precisió els requisits legals concrets i vigents per accedir per oposició a la Carrera Judicial i a la Carrera Fiscal (torn lliure). En particular, no es disposa d'un llistat actualitzat de condicions de nacionalitat, titulació, edat o incompatibilitats, ni d'una transcripció de la normativa aplicable. Sí és possible, però, explicar de forma sistemàtica com s'estructuren normalment aquests requisits a Espanya i, sobretot, on s'ha de consultar la regulació oficial i les convocatòries que els concreten.

Estructura general dels requisits d'accés per oposició

En l'accés per oposició als cossos superiors de l'Estat, els requisits legals solen articular-se en dos grans blocs: d'una banda, els requisits generals que han de complir tots els aspirants a qualsevol procés selectiu similar (capacitat jurídica, absència de determinades condemnes, etc.); de l'altra, els requisits específics propis de cada cos o carrera (en aquest cas, Judicial i Fiscal), que responen al seu estatut particular i a les exigències d'independència i imparcialitat.

Aquests requisits no s'esgoten a la llei bàsica que regula el poder judicial o el ministeri fiscal, sinó que es concreten en normes de desenvolupament i, de forma especialment pràctica, en cada convocatòria d'oposició que es publica al butlletí oficial corresponent. És en aquesta convocatòria on es fixen de manera taxativa les condicions que s'han de complir en la data que es determini (habitualment, la de finalització del termini de presentació de sol·licituds).

Requisits generals d'accés: enfocament habitual

En les oposicions estatals per a cossos jurídics superiors se solen incloure, de manera sistemàtica, referències a diversos tipus de requisits, encara que les fonts consultades no proporcionen el contingut exacte aplicable avui a la Carrera Judicial i Fiscal. De forma genèrica, les categories que es manegen en processos d'aquesta naturalesa són, entre altres:

• Condicions personals i de capacitat: es valoren aspectes relacionats amb la plena capacitat d'obrar i, si escau, l'absència d'inhabilitacions per a l'exercici de funcions públiques.
• Condicions jurídiques prèvies: és habitual que es prevegin limitacions relacionades amb antecedents penals o sancions que puguin afectar el desenvolupament de funcions jurisdiccionals o del ministeri públic.
• Requisits formatius: les convocatòries d'accés a cossos jurídics solen precisar un determinat nivell d'estudis universitaris, encara que no es disposa aquí de la referència concreta aplicable a aquestes carreres.
• Compatibilitat amb altres situacions: la normativa de funció pública sol contemplar la necessitat de no trobar-se inclòs en causes d'incompatibilitat o prohibició per accedir a llocs de naturalesa jurisdiccional o fiscal.

Aquests criteris generals ofereixen un marc conceptual, però no substitueixen la lectura de la normativa específica ni de la convocatòria concreta de cada oposició, que és la que té valor jurídic directe per a l'aspirant.

Normativa específica i la seva localització

L'accés a la Carrera Judicial i a la Carrera Fiscal està regulat en normes amb rang de llei i en disposicions complementàries que desenvolupen el seu estatut professional. No obstant això, les fonts que s'han pogut consultar no proporcionen el contingut concret ni identifiquen de manera precisa els preceptes aplicables als requisits d'ingrés mitjançant oposició. Per tant, no és possible aquí indicar articles, apartats ni enumerar requisits específics amb rigor jurídic.

Davall aquesta absència de detall en la informació disponible, la via adequada per conèixer els requisits legals actualitzats és la següent:

• Consultar el text vigent de les lleis que regulen l'organització del poder judicial i del ministeri fiscal, tal com apareixen publicades al Butlletí Oficial de l'Estat.
• Revisar les bases de l'última convocatòria d'oposicions d'accés a la Carrera Judicial i Fiscal, també publicades al Butlletí Oficial de l'Estat, on es detallen de manera tancada els requisits exigits en aquest procés.
• Acudir a la informació institucional oferida pels òrgans competents (per exemple, l'administració de justícia i els òrgans de govern del poder judicial o del ministeri fiscal), que solen divulgar guies o resums orientatius sobre l'accés.

Recomanació pràctica per a l'opositor

Atès que els requisits poden canviar amb el temps (per reformes legals o ajustos de les convocatòries), recolzar-se en resums no oficials o en informació desactualitzada comporta un risc evident. L'única referència jurídicament segura és sempre:

• La redacció vigent de les lleis orgàniques i la seva normativa de desenvolupament, segons el Butlletí Oficial de l'Estat.
• Les bases de la convocatòria concreta en què es pretén participar, on es fixa amb exactitud què s'exigeix, en quina data s'ha de complir cada requisit i quina documentació acreditativa s'ha de presentar.

En absència d'informació més precisa en les fonts disponibles, l'opció més prudent per a qui vulgui accedir a la Carrera Judicial i Fiscal és acudir directament a aquests textos oficials i, en cas de dubte interpretatiu, sol·licitar orientació als serveis d'informació de l'administració de justícia o a entitats especialitzades en preparació d'aquestes oposicions.