El Govern té previst donar llum verda el proper 28 de juliol a la creació de la direcció general de disciplina d'habitatge pactada amb els Comuns, i col·locar al capdavant d'aquest nou òrgan a Fuensanta Alcalá, qui ja va assumir funcions similars a l'Ajuntament de Barcelona durant el mandat d'Ada Colau.
Així ho ha detallat aquest dimarts en roda de premsa el portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid, que ha assenyalat que la carrera professional d'Alcalá està lligada a les polítiques públiques d'habitatge i que compta amb un marcat perfil tècnic.
"La seva trajectòria professional l'avala. És, bàsicament, el que volíem", ha subratllat Cid, remarcant que la normativa en matèria d'habitatge s'ha de fer complir i que, al seu entendre, s'ha de posar fi a la barra lliure dels qui, segons el seu criteri, la vulneren.
Per aquest motiu, ha insistit en la rellevància d'enviar un senyal clar a tots aquells que consideren que el respecte a la llei és "paper mullat a Catalunya".
Així mateix, han traslladat a la Junta de Portaveus del Parlament la seva intenció que en el ple de la setmana vinent se celebri l'altre debat pendent de la llei per vetar la compra especulativa d'habitatge.
En aquest context, ha instat Junts i PP a deixar de comportar-se com a "braços de la patronal" i a facilitar que l'habitatge es garanteixi com un dret i no es limiti a ser un actiu financer i un àmbit per fer negoci.
Comissió de l'Estatut del Diputat
A l'espera que el Parlament resolgui aquest dimarts els expedients oberts per expressions abocades en seu parlamentària per Joan Garriga (Vox), Júlia Calvet (Vox) i Sílvia Orriols (Aliança Catalana), Cid ha sostingut que s'ha acabat l'etapa de les simples advertències i que és moment de dir "prou".
"I això passa per mostrar contundència, i això significa sancions i crides a l'ordre en el ple. És imprescindible", ha reclamat el portaveu dels Comuns, que ha afegit que treballen en una reforma del reglament que proporcioni més eines i garanties a la Mesa davant d'aquest tipus de situacions.
Segons Cid, el que no pot succeir és que a la Cambra existeixin grups "que agredeixen verbalment diputades o diputats del Parlament, que hi hagi discursos clarament d'odi, i no passi res".
"Quan negues la condició de ciutadà a algú simplement pel seu aspecte o origen, el que acabes provocant és que sigui gratis insultar-lo a la cara davant de tot el Parlament", ha conclòs.