Cada vegada que Espanya afronta una crisi de gran calat o un debat especialment sensible, torna a aparèixer una expressió que ocupa titulars i declaracions polítiques: el pacte d'Estat. En les últimes setmanes, la immigració, la financiació autonòmica o la política de defensa han tornat a situar aquest concepte al centre del debat públic, amb diferents partits reclamant acords que transcendeixin a un sol Govern.
Tanmateix, moltes persones desconeixen què és realment un pacte d'Estat, qui pot promoure'l o si obliga legalment als partits que el signen. Encara que es tracta d'una expressió molt utilitzada en la política espanyola, el seu significat jurídic és diferent al que molts ciutadans imaginen.
Què és un pacte d'Estat
Un pacte d'Estat és un acord polític d'ampli consens entre el Govern i una part rellevant de les forces amb representació parlamentària per abordar una matèria considerada estratègica per al país.
La seva finalitat és oferir estabilitat i continuïtat a determinades polítiques públiques, evitant que canviïn de forma radical cada vegada que es produeix una alternança en el poder. Per aquest motiu, aquest tipus d'acords sol plantejar-se en assumptes com la immigració, l'educació, la justícia, la sanitat, les pensions, la violència de gènere o la defensa.
Encara que el terme té una enorme rellevància política, no constitueix una figura jurídica regulada per la Constitució Espanyola.
La Constitució no regula els pactes d'Estat
Un dels aspectes menys coneguts és que la Constitució de 1978 no menciona ni defineix què és un pacte d'Estat.
Des del punt de vista jurídic, es tracta d'un compromís polític entre diferents forces parlamentàries, però no d'una norma amb efectes obligatoris per si mateixa.
Això significa que, encara que un pacte pugui recollir compromisos per modificar lleis, crear organismes o impulsar noves polítiques públiques, aquelles mesures només seran exigibles quan s'aprovin mitjançant els procediments legislatius previstos en l'ordenament jurídic.
Qui pot impulsar un pacte d'Estat
En la pràctica, la iniciativa sol partir del Govern, especialment quan pretén buscar un ampli suport parlamentari per afrontar una qüestió considerada d'interès nacional.
No obstant això, també poden promoure aquest tipus d'acords els grups parlamentaris del Congrés o del Senat i fins i tot determinades comissions parlamentàries.
L'objectiu és assolir un consens que vagi més enllà de la majoria que sosté l'Executiu i permeti mantenir determinades polítiques durant diversos anys, fins i tot quan canviï el partit que ocupa el Govern.
És obligatori que tots els partits ho recolzin?
La resposta és no.
Un pacte d'Estat no exigeix la unanimitat de totes les forces polítiques ni existeix una majoria mínima establerta per la legislació perquè pugui rebre aquesta denominació.
Tanmateix, com més gran sigui el nombre de partits que el recolzin, més gran serà la seva legitimitat política i més possibilitats tindrà de mantenir-se en el temps.
Precisament per això, l'èxit d'un pacte d'Estat sol mesurar-se més pel nivell de consens assolit que pel seu contingut concret.
Quina diferència hi ha entre un pacte d'Estat i una llei
Una de les confusions més freqüents consisteix a pensar que un pacte d'Estat té el mateix valor que una llei.
En realitat, una llei és una norma jurídica aprovada per les Corts Generals i d'obligat compliment, mentre que un pacte d'Estat constitueix únicament un acord polític.
Quan aquest acord preveu reformes legislatives, modificacions pressupostàries o noves obligacions per a les administracions públiques, serà necessari que totes aquestes mesures siguin aprovades posteriorment mitjançant lleis, reals decrets-llei o altres normes previstes en l'ordenament jurídic.
Els principals pactes d'Estat a Espanya
Espanya ha conegut diversos acords polítics de gran abast durant les últimes dècades.
Un dels més importants ha estat el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, aprovat el 2017, que va reunir més de dues-centes mesures dirigides a reforçar la prevenció, la protecció de les víctimes i la coordinació entre administracions.
En diferents moments també s'han plantejat pactes d'Estat sobre educació, pensions, justícia, immigració, finançament autonòmic o sanitat, encara que no tots van assolir el mateix nivell de consens ni van arribar a desenvolupar-se íntegrament mitjançant normes amb rang de llei.
Per què es reclama un pacte d'Estat en moments de crisi
Quan es produeixen situacions d'especial transcendència política, econòmica o social, resulta habitual que diferents partits, organitzacions empresarials, sindicats o institucions reclamin la negociació d'un pacte d'Estat.
La intenció és garantir una resposta coordinada i estable, evitant que les decisions més importants depenguin exclusivament de la majoria parlamentària existent en un moment determinat.
Per aquest motiu, l'expressió torna a cobrar protagonisme cada vegada que Espanya afronta debats estratègics sobre immigració, energia, defensa, seguretat, finançament o reformes institucionals, convertint-se en un dels conceptes més repetits del llenguatge polític contemporani.